Hui, a les 6,30 en l’avinguda d’Aguilera, d’Alacant, hi ha haurà una manisfestació per demanar la dimissió de Fabra. El tancament de “Canal 9” és l’última de les raons que alimenten la mobilització. Amb el PP ha tornat de nou l’”era de la por”; l’ètica de banda de lladres; la violència simbòlica…
He posat de lectura durant aquest curs l’Antígona de Salvador Espriu. Anys i anys que no ho feia i ara ha estat en l’assignatura de Literatura Comparada, en un tema dedicat a l’estudi de mites i tòpics. L’obra, s’ho val. Encara que condensada i lacònica té una força increïble. Una vitalitat… Una actualitat… Després del comentari els demane als alumnes:
“Al llarg de les dues dècades centrals dels segle XX, entre 1940 i 1960, que són els anys de la meua infantesa, adolescència i primera joventut (els primers vint de la meua vida) en la major part d’Europa es completa definitivament el trànsit d’una civilització encara amb molts components gairebé medievals (“una existència de bèsties
Barcelona Vella de Llorenç Soldevila és un esplèndid recorregut per la ciutat de Barcelona i per la literatura que l’evoca, la comenta o l’acompanya. De fet, és el volum 9 de la col·lecció “Geografia Literària”, però, el tercer publicat (el número 1, és dedicat a les comarques barcelonines i el 3, a les tarragonines i de l’Ebre). Amb un pròleg de Lluís
Ahir a les 15,45 inauguràvem el VII Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica. El simposi es realitzarà els dies 8 i 9 de novembre. Els dos primers dies les sessions seran en el Saló d’Actes de l’edifici Germà Bernàcer i, el darrer, en la seu de l’Institut Juan Gil-Albert, a la ciutat d’Alacant. El
Vicenç Navarro escriu un esplèndid article sobre el dret a decidir i la posició de les esquerres a Catalunya, a Público. És una rèplica a un text de Javier Cercas publicat el mes de setembre. No compartesc l’opinió de Navarro sobre la novel·la que va fer famós a l’escriptor d’origen extremeny, Soldados de Salamina, però la resta em sembla
El dia de Tots Sants, lluminós, puixant: al matí, he anat al cementiri i, ara, en arribar a casa, llig un esplèndit poema de Feliu Formosa on ronda el tema de la mort: Faràs dos trucs i t’obriré la porta i no em sabré avenir que siguis tu. Et faré entrar al meu pis, que desconeixes i