A tall d'invocació

Barcelona Vella de Llorenç Soldevila és un esplèndid recorregut per la ciutat de Barcelona i per la literatura que l’evoca, la comenta o l’acompanya. De fet, és el volum 9 de la col·lecció “Geografia Literària”, però, el tercer publicat (el número 1, és dedicat a les comarques barcelonines i el 3, a les tarragonines i de l’Ebre). 
   Amb un pròleg de Lluís Permanyer, Barcelona Vella es divideix en cinc capítols: Barceloneta, Gòtic, Rambla, Raval i Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera. Amb una fotografia impecable i uns textos atractius, el llibre és un aplec d’excursions a llocs, racons, monuments, edificis, places, locals, esglésies, palaus (incloent-hi els seus interiors)… amb les corresponents composicions o fragments de prosa que en parlen. És una obra per descobrir –o redescobrir– la ciutat i els seus múltiples espais. Vertaderament som davant d’una urbs monumental,  carregada d’història, de gestos artístics, de volums d’arquitectura opulents… (n’hi ha més)    

Hi trobem una desfilada de llocs que van des de la fabulosa elegància del Palau Sant Jordi, expressió supèrbia del gòtic, fins els espais mariners de la Barceloneta, tot passant per les flamarades del romànic, les torres octogonals de l’església de Pi i, tantes i tantes, filigranes… Però Barcelona Vella no sols reflecteix la ciutat dels monuments sinó la de llocs emblemàtics com ara bars (l’Edén Concert, London Bar…),  llibreries (Millà) o el Zoològic. I sempre la Barcelona del llibre és l’urbs lligada a la literatura: cases on nasqueren escriptors, monuments o espais dedicats, com ara els jardins –un dels pocs enlairats de la ciutat– de Mercè Rodoreda. 
 Barcelona Vella és, ben bé, una guia de la ciutat, acompanyada de la literatura que ha inspirat cada lloc. Hi desfilen poemes de Verdaguer,  de Salvat-Papasseit, de Sagarra, de Carner, i textos en prosa del Baró de Maldà, de Josep Pla, de Sempronio, de Jaume Cabré, de Montserrat Roig… El llibre de Llorenç Soldevila permet conèixer millor la ciutat, expandir la visualitat i el contacte reals amb un conjunt de textos que amplien l’horitzó amb experiències, personatges, històries, descripcions…
       La Geografia Literària del professor Soldevila és una monumental aportació literària. Segueix la tònica dels estudis culturals més actuals que incideixen en la relació entre l’espai i la literatura. De fet, en aquest bloc he glossat obres com les d’Enric Bou, La invenció de l’espai i també d’altres textos com ara els al·ludits a l’article La ciutat i la literatura, doble direcció que vaig publicar al diari Información.      
    Ara, quan la tecnologia de les telecomunicacions i la informàtica han remodelat la geografia humana –allò que Manuel Castells anomena espais de fluxos— s’imposa recórrer els indrets físics, el territori. Els textos literaris donen gruix al contacte real –el fan més autèntic– tot proporcionant al lector un diàleg vivificant amb la geografia.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!