A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
19 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Joan Francesc Mira “El tramvia groc”
“Al llarg de les dues dècades centrals dels segle XX, entre 1940 i 1960, que són els anys de la meua infantesa, adolescència i primera joventut (els primers vint de la meua vida) en la major part d’Europa es completa definitivament el trànsit d’una civilització encara amb molts components gairebé medievals (“una existència de bèsties de camps”) a allò que en podríem dir la modernitat consumada o contemporaneïtat”.
El fragment és d’El tramvia groc, un llibre de memòries que acaba de publicar J.F. Mira. El llibre està travessat per aquesta sensació de canvis substancials que s’han produït a larg del segle XX. Ben mirat, es tracta del combustible de tota la literatura i, molt especialment, de la literatura memorialística. (n’hi ha més)
El fragment és d’El tramvia groc, un llibre de memòries que acaba de publicar J.F. Mira. El llibre està travessat per aquesta sensació de canvis substancials que s’han produït a larg del segle XX. Ben mirat, es tracta del combustible de tota la literatura i, molt especialment, de la literatura memorialística. (n’hi ha més)
Mira ens parla de la com era la vida a la dècada dels quaranta i dels cinquanta amb anècdotes familiars o de veïns. Ens introdueix, minuciosament, en la situació econòmica i les formes de guanyar-se el menjar, en el paisatge i els seus canvis, en els mitjans de transport, en els oficis i els costums… L’autor esmerça temps a parlar-nos de la genealogia familiar; descriu els estius en casa dels iaios, a terres d’Albacete i, com no podia ser d’altra manera, dedica un capítol a l‘escola i els mestres. L’alé memorialístic deixa pas, cap al final del llibre, a episodis autobiogràfics. El capítol final és, en aquest sentit, un reportatge commovedor sobre la mort del seu pare. L’escriptor Orhan Pamuk afirmava a Altres colors que “la mort de tot home comença amb la mort del seu pare” i potser per això és el punt de partida d’una vida pròpia que ací l’autor deixa entreveure amb una decisió radical: la de fer-se sacerdot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!