DES DEL CANADÀ

És realment una indecència com es gasta els diners Espanya per promocionar la seva llengua i cultura a l’estranger. Com a professora durant molts anys al departament d’Estudis Hispànics d’una universitat canadenca, sé molt de què parlo. El català no pot competir, ni de bon tros, amb aquest desplegament de recursos de tota mena que Espanya proporciona per assegurar-se que el castellà i la cultura espanyola tinguin un lloc prominent a la universitat.

Fa uns mesos vaig explicar el cas del català a les universitats del Canadà anglès (aquí) i com ha acabat tot plegat (aquí). Aquest any acadèmic ens hem quedat sense llengua catalana, i encara bo que l’assignatura de cultura catalana (impartida en anglès) s’ha quedat i a partir d’ara se n’encarrega la universitat.

El divendres vàrem tenir una reunió al meu departament. Mentre pensava en el pobre català que ha quedat eradicat de la meva universitat, i de totes les del Canadà de parla anglesa, per manca de diners de l’IRL, escoltava com la cap del departament ens informava de l’increment de recursos abocats per l’Estat espanyol. Per bé que la crisi fa més i més estralls al Regne d’Espanya, la quantitat que dedica a promoure la seva cultura a l’estranger va en augment. La llista, pel que fa a la meva universitat, és astoradora. Aquí la teniu:

―L’any passat Espanya ens va enviar un lector per ensenyar dos cursos de castellà. Enguany, aquest mateix lector (un noi molt agradable però que no és ningú) ensenya tres cursos i ha passat a ser professor visitant però amb tots els avantatges d’un professor titular, i ja se sap que esdevindrà permanent en un parell d’anys més. Com ho ha aconseguit? Espanya li paga el sou, el despatx, beneficis i viatges a Espanya per fer recerca. Què ha de fer a canvi? Promoure la cultura espanyola a Toronto, per la qual cosa també se li proporciona tot el que calgui.

―Els estudiants de la meva universitat que desitgin fer les proves DELE (Diplomas de Español como Lengua Extrangera) a partir d’ara no hauran de pagar per fer l’examen.

―A la mateixa universitat ja fa anys que hi ha l’anomenat Centro de Recursos. El local, força gran, ben moblat i amb sales i despatxos, el paga Espanya. Allí hi tenen una bona biblioteca amb llibres i material audiovisual, tot pagat per Espanya (tret d’algunes petites donacions). A més hi ha un bibliotecari a qui Espanya li paga el sou. En aquest centre hi ha també una persona (una altra a qui Espanya li paga el sou, tot l’any) per respondre preguntes dels estudiants sobre on poder estudiar a Espanya, les seves universitats, assabentar-se de llocs d’interès per visitar i, si cal, com preparar un gaspatxo. A més, cada any Espanya envia al centre una mena de lector (també li paga el sou) que s’encarrega d’organitzar workshops als quals els estudiants poden assistir, de franc, per tal que els alumnes de les classes de castellà de la universitat avancin més amb la llengua de Castella.

―També paga per un festival de cinema espanyol a la universitat.

―Finalment, com que es veu que a l’Estat espanyol tothom viu molt bé i no hi ha atur, Espanya ofereix feina d’estiu a estudiants universitaris canadencs de castellà.

He de dir que, amb tot, tinc més alumnes al curs de cultura catalana que no pas hi ha al curs equivalent de cultura espanyola. Un miracle! O potser és que als estudiants canadencs no se’ls pot fer un rentat de cervell tan fàcilment com es pensa Espanya. Però la llengua catalana ha volat, i no deu estranyar ningú. Només cal comparar els recursos proporcionats per Espanya amb la gairebé nuŀlitat que oferia Catalunya. A la universitat no li cal fer gaires números.

I que Espanya tingui la barra de dir que els catalans llancem els diners per promocionar la nostra llengua i cultura!