L’escriptor Bernat Capó, amb la seua llarga experiència literària i personal (amb una vuitantena i mitja d’anys al damunt) és un home simpàtic i loquaç. Laura Soler ha mantingut una llarga entrevista amb ell, el resultat de la qual és un llibre molt ben editat i il·lustrat amb el títol: Conversa amb Bernat Capó. El volum s’enceta amb un pròleg del
Segesc la lectura (ara en hores mortes d’hospital mentre cuide el meu pare) de Som com moros dins la boira? de Joseba Sarrionandia. No és un llibre, sinó un cau de llibres amb les seues set-centes (quasi vuit-centes) pàgines. Els apunts sobre el colonialisme són d’allò més incisius i, potser, superen, en claredat i contundència, les pagines d’Eduard
Un dels llibres que em va despertar interés pel budisme, ja fa molts anys, va ser Shambhala de Chögyam Trugpa. Tenia com a subtítol: “la senda sagrada del guerrero”. Es tractava d’un compendi molt especial –poeticoespiritual– del camí búdic que posava l’accent en el descobriment de la bondat fonamental del món. I en la nostra obertura de cor (el cor despert) per
Deu curiositats del llibre de Sarrionandia en les seues cent cinquanta primeres pàgines:(1) El 1890 és va aprovar la llei de sufragi universal, a Espanya, però només per als homes. (2) Els lleons a l’entrada del congrés de diputats espanyols es varen fer fonent els canons requisats en la batalla de Wad-Ras. (3) Segons Ortega
A través d’una subscripció popular s’ha pogut traduir aquest impressionant assaig, de més de set-centes pàgines, del basc al català. L’autor, Joseba Sarrionandia, és un poeta, escriptor i traductor de Biscaia nascut el 1958. És considerat un dels escriptors en euskera més rellevants i el 2011 va rebre, per aquest llibre, el “Premi Euskadi d’Assaig”. Però allò més singular
A Estàtues sense cap Manuel Forcano reprén el fil de la seua obra poètica on el món àrab configura una geografia sentimental i passional intensa. Per al poeta arabòfil, ara serà Egipte: des d’El Caire, a racons del Nil, les casbes de les ciutats… el magatzem d’espais convertits en el correlat objectiu d’unes experiències de desig ardent que sembla insaciable. Però en la poesia
El món que ve… ja el tenim aquí de Joan Majó és un llibre oportú que aborda les noves realitats dels nostres dies. El to de les reflexions que s’hi apleguen el resumeix molt bé l’anècdota contada per un amic a l’inici del llibre: “la bona notícia és que la crisi potser s’està acabant; la mala notícia és que,
Martí Domínguez ha publicat la novel·la El fracassat (Proa). Es tracta d’una incursió, com les obres anteriors, seguint el fil biogràfic d’una gran figura. En aquest cas, la del pintor Paul Cézanne. Anteriorment, recorde-m’ho, varen ser la del comte de Buffon, la de Goethe i la de Voltaire en obres que un crític va qualificar –en un afany
Una lectura complaent i ben oportuna –atés el meu interés per la pintura holandesa dels segles XVI i XVII– ha estat la del llibre del búlgar Tzvetan Todorov Elogio de lo cotidiano (Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores). Es tracta d’una incursió sobre el canvi temàtic que podem resseguir en la plàstica amb la introducció de les escenes quotidianes com a motiu. També se n’ha parlat de