A tall d'invocació

L’escriptor Bernat Capó, amb la seua llarga experiència literària i personal  (amb una vuitantena i mitja d’anys al damunt) és un home simpàtic i loquaç. Laura Soler ha mantingut una llarga entrevista amb ell, el resultat de la qual és un llibre molt ben editat i il·lustrat amb el títol: Conversa amb Bernat Capó. El volum s’enceta amb un pròleg del professor i escriptor Joan Borja, qui glossa la personalitat de l’autor i en fa un retrat emotiu.
   Transcrita amb delicadesa, la conversa recorre des dels records de la infantesa i adolescència (marcats per l’absència del seu pare, represaliat pel franquisme), tot passant per la dilatada vida professional com a periodista, l’activitat com a escriptor i, per últim, com a regidor de cultura de la població natal.  (N’hi ha més)      

De l’àmbit biogràfic, Bernat destaca records (a banda dels del seu pare, que primer estava a la presó i després desterrat, perquè havia estat alcalde de Benissa durant la República) els relacionats amb l’oncle que era faroner a Santa Pola; també anècdotes sobre la duresa econòmica de l’època i l’amenaça repressiva del règim, sobretot mentre era estudiant.     
  La vida professional de Bernat Capó, lliurada al periodisme:  Información, Levante, Diario de Valencia i Noticias al día, entre d’altres, dóna compte, sobretot, d’una dedicació vocacional, perquè les dimensions de la qual superen el simple ofici. La vocació de Capó és inqüestionable i ell en parla inoculat de fervor. En un camp més proper a la recerca cultural, Bernat és autor del Costumari valencià, dos volums on trobem un ample catàleg de costums, hàbits i tradicions de la nostra societat, que o bé ja han desaparegut o bé són a punt de fer-ho. Molt prompte n’apareixerà el tercer volum.
        I com a escriptor d’altra mena d’obres cal destacar: Espigolant pel rostoll morisc (1980) i Terra de cireres (2002), dues obres de viatge sobre llocs neuràlgics de la Marina. Potser és la millor mostra de l’obra d’un escriptor amb curiositat de periodista i sensibilitat de poeta. Capó s’enfronta, com espectador, a un paisatge, uns pobles i una gent del seu entorn amb una ànima oberta i un estil eficient.
           Cal celebrar aquesta iniciativa i felicitar tots els seus implicats: autora, Laura Soler, l’instigador, Joan Borja i l’editor, el Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat, dirigit per Carles Cortés. I potser també s’hauria de demanar continuïtat; de Bernat Capó, més que “una conversa”, caldrien “unes quantes converses”.