Un cap de setmana amb dos músics en cartell: ahir, al Palau de la música de València, va actuar Pau Alabajos i el divendres ho feia Raimon a Berlín, dins dels actes de 23è Col·loqui Germano-Català. Pau Alabajos començava el seu recital, precisament, fent un homenatge al de Xàtiva: convidant els assistents a cantar ‘Al vent’. Raimon, a Berlín, emocionà tant
El monstre amable és el darrer llibre de Raffaele Simone i porta com a subtítol: “¿El món s’ha fet de dretes?” El llibre no està en català (que jo sàpiga) però em ve de gust traduir el títol. I quin és el monstre amable? Doncs el que ell anomena la “neodreta”. Una dreta que no és una evolució de
Hui sessió del cicle “Escriure el país” amb Urbà Lozano a la Universitat d’Alacant. Novament la comarca de la Ribera en l’autor i en el text. Amb la publicació de La trampa del desig, Premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2011, l’obra de Lozano ha pres una embranzida notable. Ací podeu llegir el relat que porta per títol: “Podrit per l’arrel”.
És, sens dubte, una novel·la diferent. Un relat que va apropant-se i penetrant fins a fer-te’n sentir partícip. Potser passa això no sols per la forma sinó en el meu cas perquè em toca també les arrels rurals. La protagonista de la història és Èlia, una arquictecte, de trenta-quatre anys que torna al poble en
He llegit l’obra de teatre d’Orlan Verdú, Diàlegs de dalt i de baix, amb què va guanyar el premi de teatre “Ciutat de Sagunt” i que publica Onades edicions. Es tracta d’un escriptor insòlitament madur (encara no té els trenta anys) que ha desplegat en aquesta obra quatre diàlegs sobre temes greus: la guerra, la felicitat,
En el capítol de poesia he llegit dos poemaris de Francesc Prat, Fingiments (2008) i Escarabeu (2011). El poeta empordanés sembla inspirat en la poesia japonesa clàssica, en una figura com Basho. La seua escriptura combina prosa, algun retall paisatgístic i alguna anècdota, amb el contrapunt poètic representat pel haiku. Els resultats són uns itineraris suggeridors,
Cada mes d’agost tinc una pila de llibres de lectura. També la resta de temporades de l’any, però el mes que acabem de passar em permet sentir un temps d’oci, un temps destinat a assaborir els capricis de lectura, absent en altres èpoques. És impagable! Potser és més ficció que realitat: un miratge, en definitiva. Últimament llig molt més
Aquell voler que en mi no troba terme Ausiàs March No he desitjat mai cap cos com el teu.Mai no he sentit un desig com aquest.Mai no el podré satisfer –és ben cert.Però no en puc desistir, oblidar-te.És el desig de la teua nuesa.És el desig del teu cos vora el meu.Un fosc desig,