Cada mes d’agost tinc una pila de llibres de lectura. També la resta de temporades de l’any, però el mes que acabem de passar em permet sentir un temps d’oci, un temps destinat a assaborir els capricis de lectura, absent en altres èpoques. És impagable! Potser és més ficció que realitat: un miratge, en definitiva.
Últimament llig molt més assaig que ficció, per això, començant per aquest gènere, he gaudit amb Ferran Soldevila, escriptor i historiador, i les bellíssimes Hores angleses. Es tracta d’un diari que va escriure a resultes de a seua estada a Liverpool, durant els anys 1926-27, com a lector de la Universitat. (n’hi ha més)
Soldevila és un escriptor extraordinari, pel que fa a la qualitat d’observacions de tota mena: psicològiques, històriques, paisatgístiques.És un bon narrador. I és, també, –i això no sempre coincideix– un escriptor amb una gran força literària. L’atenció que dedica a la literatura anglesa és un indici evident de la seua sensibilitat en aquest camp. En parlar de les muntanyes de Cúmbria, al nord-est d’Anglaterra, evoca la poesia de Wordsworth.”La poesia que emana de les aigües quietes, de les valls frondoses, dels cims solemnes, ha crescut i s’ha intensificat pel fet d’haver estat amorosament recollida per homes capaços d’expressar-la i pel fet d’haver estat l’escenari d’un part de llurs vides”.
Una altra lectura ha estat Zigmunt Bauman, El destí de la desigualtat social en la fase líquida de la modernitat. Una conferència molt interessant realitzada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El sociòleg és categòric en observar com les de formes de poder —potser el poder, en essència— es basen en el cultiu de l’ incertesa entre la població. El polonés no deixa de ser lúcid i amarg. Lúcid, perquè desgrana, amb una capacitat d’anàlisi inusual, molts aspectes del món dels nostres dies. I amarg perquè vertaderament apunta ingredients de transformació, de canvis, que mostren uns badalls perillosos del món occidental.
En llegir els llibres del sociòleg, em ve el dubte de si el seu posat és premonitori o simplement documental; les coses les veu com un profeta o com un entomòleg? En tot cas, la comprensió del món dels nostres dies deixa de ser dolça i esdevé lacerant. I açò tant si parla d’economia, com d’art, d’educació, de relacions afectives… Perquè Bauman és un observador atent al conjunt de fenòmens socials, un intel·lectual de curiositat vasta i sense parcel·les.