Un cap de setmana amb dos músics en cartell: ahir, al Palau de la música de València, va actuar Pau Alabajos i el divendres ho feia Raimon a Berlín, dins dels actes de 23è Col·loqui Germano-Català. Pau Alabajos començava el seu recital, precisament, fent un homenatge al de Xàtiva: convidant els assistents a cantar ‘Al vent’.
Raimon, a Berlín, emocionà tant el seu auditori que isqué a cantar tres vegades després d’acabar el repertori previst. Els aplaudiments que duraven i duraven, eren un prec. Ell hi accedí amb la força, la passió i la calidesa que el caracteritzen. Simpàtic, entranyable, amb una potència de veu descomunal, amb una major melodia en les cançons… “Raimon guanya amb el temps!” –deia una de les meues acompanyants. (n’hi ha més)
El públic més fervorós era l’alemany. La majoria, professors i alumnes de català, estigueren aplaudint-lo drets durant bona part del seu recital; alguns amb llàgrimes als ulls. I això passava a Berlín, el divendres.
El dissabte Pau Alabajos omplia el Palau de la Música de València. A banda de cantar les seus cançons, va fer un homenatge a Ovidi Montllor, després va recordar Guillem Agulló i les víctimes de l’accident del metro de València. I també homenatjà Vicent Andrés Estellés.
Una de les cançons més delicioses, per a mi, de Pau Alabajos és “Una nit a Berlín”, http://www.youtube.com/watch?v=8d3xVmjBb-w. L’atzar ha fet que siga com un pont que uneix els dos esdeveniments musicals del cap de setmana.
Un cas com un cabàs.
Salutacions