Vanguarda, treballs experimentals, assajos, observacions de llarga durada, reportatges polítics i paisatges cinematogràfics encara per descobrir: això és el Fòrum Internacional de Nou Cinema, el Fòrum, ras i curt, la secció més agosarada de la Berlinale. Hi ha poques limitacions formals a l’hora de seleccionar-ne les pel · lícules, cosa que dóna una gran llibertat.
Llista de films estrenats a la cartellera de Catalunya Nord. Estrenes a Catalunya Nord, de l’1 al 14 de febrer de 2012. EL TALP (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topo | La taupe | La talpa), de Tomas ALFREDSON. Amb Gary Oldman, Colin Firth, Tom Hardy, John Hurt, Ciarán Hinds. Basada en la novel·la
Llista de films estrenats a bona part de la nostra cartellera. Estrenes destacades de l’1 al 14 de febrer de 2012. S’HA DECLARAT LA GUERRA (La guerre est déclarée | Declaration of War | Declaración de guerra | Dichiarazione di guerra), de Valérie DONZELLI. Amb Valérie Donzelli, Jérémie Alkaïm. Inspirada en una història real, viscuda pels
Reprodueixo, tot seguit, l’article sobre Els descendents, d’Alexander Payne, que he escrit per a la revista Recull: Què els deixarem a les futures generacions? Quin model de família, quina mena de vida afectiva hi compartim? Quina terra, quin paisatge, quina natura en rebran? No per bugadejades, aquestes preguntes perden sentit i vigència, ja que la
La nova pel·lícula de Steven Spielberg, Cavall de guerra (War Horse | Caballo de batalla | Cheval de guerre), nominada a 6 Oscar, compta amb un guió de Lee Hall i Richard Curtis, basat en la novel·la Cavall de guerra, de Michael Morpurgo, editada en català per Ed. Estrella Polar. Llibre. Cavall de guerra. Títol
Reprodueixo tot seguit el comentari que sobre J. Edgar, de Clint Eastwood, publicaré a la revista Som-hi! d’aquest mes: Coincideix que La dona de ferro, de Phyllida Law, i J. Edgar, de Clint Eastwood, biografien personatges de dretes, molt importants, que políticament van acabar víctimes de la seva pròpia ideologia i dels del seu mateix
El 27 de gener vaig publicar un apunt dedicat a la programació de Panorama-Ficcions. Aquesta secció del Festival de Berlín, però, està dividida en dos grans apartats i un afegitó. D’un costat, Panorama ficcions; de l’altre, Panorama Dokumente, dedicat als documentals. El complement són uns quants curtmetratges (ben pocs) que l’organització selecciona a tall de
És amb particular alegria i satisfacció que avui celebrem l’arrancada de la programació del segon quadrimestre del cineclub del meu poble, el Garbí. Més de quaranta anys sense parar i amb prou vigor com per oferir-nos una programació així: 10.02.2012: Malenconia, de Las Von Trier. 24.02.2012: Stella, de Sylvie Verheyde. 09.03.2012: Drive, de Nicolas Winding
En aquest apunt, recullo l’enllaç amb el programa oficial de la Berlinale 2012, dia per dia. Berlín 2012: programa diari. Dijous, 9 de febrer. Divendres, 10 de febrer. Dissabte, 11 de febrer. Diumenge, 12 de febrer. Dilluns, 13 de febrer. Dimarts, 14 de febrer. Dimecres, 15 de febrer. Dijous, 16 de febrer. Divendres, 17 de
Divuit són els títols que entren en competició al Festival de Berlín que comença avui i que el jurat presidit per Mike Leigh haurà de prendre en consideració a l’hora de conformar el seu palmarès en la penúltima jornada del certamen, el 18 de febrer. Cal esperar que hi hagi agradables sorpreses, perquè d’entrada la
La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain) L’autor d’ El casament de Tuya -Ós d’Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together) du ara a la pantalla l’epònima novel·la històrica de Chen Zhongshi, prohibida durant molts anys per mor de les seves escenes de sexe
À moi seule (À moi seule | Coming Home) Frédéric Videau (Angulema, Occitània, 03.08.1964), llicenciat en direcció a la Femis, autor de curtmetratges i guionista signa, amb À moi seule, el seu tercer llarg, després del documental El fill de Jean-Claude Videau (2001), en què mostra una conversa amb son pare, i Variété française (2003),
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car) L’actor Billy Bob Thornton (Hot Springs, Arkansas, EUA, 04.08.1955) torna a posar-se darrere la càmera per a explicar —amb guió escrit amb el seu amic de tota la vida Tom Epperson— la topada entre dos homes de cultures diferents al moment que la protesta contra la Guerra
Ja em perdonareu el joc fàcil amb els títols d’algunes pel·lícules, però és que ens ho han posat molt fàcil. Si els Gaudí poden servir per a prendre el pols a un cert estat de coses al que s’anomena “cinema català”, la cosa ha quedat ben clara: “Ahora no puedo”… mentre dorms!. Quina diferència amb
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die) El sol semblava que s’havia apagat ja per als germans Taviani, gairebé desapareguts del mapa des de final dels anys noranta —en tots aquests anys, a penes si han signat un parell de telefilms, un documental en video i la pel·lícula El mas de