Amics lectors, amigues lectores, m’ha arribat l’hora de fer vacances. No res, fins a final de mes. Uns dies per descansar, que em toqui l’aire i tornar amb energies renovades. Des que he tornat de Canes, haureu notat que el ritme d’actualització del blog ha estat més baix del que és habitual: he estat fent
A final d’abril ja es va fer saber que Darren Aronofsky serà el president del Jurat de la competició de la 68a Mostra de Venècia, que tindrà lloc del 31 d’agost al 10 de setembre de 2011. També s’han fet públics els noms dels presidents dels altres jurats oficials: Jia Zhangke (i no pas Apichatpong Weerasethakul, com s’havia dit tot
Reprodueixo tot seguit el comentari que vaig escriure sobre L’arbre (The Tree | El árbol | L’albero), ara fa un any, al cap de pocs dies d’haver-la vist com a pel·lícula de cloenda de Canes 2010: L’arbre és una pel·liculeta estimable, sobre el dol en una família, amb la metàfora gairebé animista del ficus immens
L’arbre (The Tree | El árbol | L’albero)Pel·liculeta estimable, sobre el dol en una família, amb la metàfora gairebé animista del ficus immens que li dóna nom. La cineasta francesa Julie Bertucelli, hi dibuixa un bon mapa dels sentiments que mou el dol: el dolor, l’absència, la manera que té cadascú de viure-ho, el problema d’encarar el demà, el
Estrenes: del 8 al 14 de juny de 2011. Insidious (Insidious), de James Wan. Diuen a l’Ara que El director del primer «Saw» aprofita la típica història de casa encantada per fer un monument al terror de sempre, un recitalde terror clàssic que espanta i fascina alhora. El cas és que Patrick Wilson i Rose Byrne són
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris), de Woody Allen. El pròleg musical que obre el seu darrer film remet directament a la famosa seqüència inicial de ‘Manhattan’, i com allà, la ciutat es converteix en un personatge
A un solter se li presenta el dilema de si ha de revelar a l’amic i col·lega que la seva dona l’enganya. A Finlància, hi ha un cor d’homes que, en lloc de cantar, criden. El capitalisme salvatge, segons Naomi Klein, s’acarnissa en els països i societats afeblits pels impactes de les crisis. Un pare
Comentari sobre Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris), de Woody Allen, que he escrit per a la revista Recull del mes de juny de 2011. Avui en dia, per a la canalla i molts que ja no en són tant, París vol dir Disneyland París. Signe del
Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris) Director Woody Allen. Guió Woody Allen. Fotografia Darius Khondji. Muntatge Alisa Lepselter. Producció Gravier Productions (EUA), Mediapro (Catalunya). Durada 1h40. Repartiment Owen Wilson (Gil), Rachel McAdams (Inez), Kurt Fuller (pare d’Inez), Mimi Kennedy (Mare d’Inez), Michael Sheen (Paul, el pedant), Nina Arianda (la