Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Fins ara!
Amics lectors, amigues lectores, m’ha arribat l’hora de fer vacances. No res, fins a final de mes. Uns dies per descansar, que em toqui l’aire i tornar amb energies renovades.
Des que he tornat de Canes, haureu notat que el ritme d’actualització del blog ha estat més baix del que és habitual: he estat fent feina “transparent”. He estat desant el munt de dossiers de premsa i fotografies que he recollit al festival, prioritzant-ne l’arxiu electrònic; així com repassant les fitxes d’aquest blog sobre els films del certamen, completant-ne enllaços pendents, etc. De fet, encara em queda un xic de feina, que espero enllestir aquests dies, abans d’agafar l’avió. Per mi, Canes significa sempre entre 3 mesos i mig o quatre de pencada. El març el començo a preparar, m’hi poso de valent l’abril i fins el dia de maig que me n’hi en vaig, i quan en torno, miro d’enllestir notes pendents (que no hi ha hagut temps de fer-les durant el certamen), arxivar-ne el material (cosa que inclou tot el que n’he publicat fins al moment) i escriure’n les últimes cròniques, per a revistes de Blanes i Malgrat.
En tornar de vacances, doncs, tancada l’etapa “cannoise”, tinc previst de reprendre l’activitat del “Club 7 Cinema”. Seguint les novetats remarcables a la cartellera, amatent als festivals de Locarno i Venècia, i amb un ull ja a Sant Sebastià, Toronto i Sitges. Amb ganes de parlar de cineastes i les seves obres, amb projectes de millora que miraré d’anar concretant…
Fins ara,
Vador Montalt
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones vacances, Salvador. La teva feina sí que és seriosa, et dediques a ella de valent, com dius.
Pocos hi veig jo que dediquin de debò un gran esforç a la seva feina, acostumat a veure-hi de gents que fan “chapuzas” tot el temps.
Descansa tranquil amb els teus, i torna amb les piles recargolades.
Jo, quan faré vacances (l’Agost), faré el mateix.
Bones i merescudes vacances Vador !! Certament la feina que has fet a Cannes, com tots els anys, és immensa i els lectors i amants del cinema t’ho agraïm moltìssim. És bò de respirar nous aires i marxar un temps !
Aquest vespre vaig al Grec a veure la última obra de teatre de’n Peter Brook;
— Une flûte magique–. També és una manera de ‘canviar’ d’aires !
Fins la tornada !