L’any passat va matar 9 membres turcs d’un vaixell solidari amb Gaza, el va abordar com uns simples pirates, va ferir un munt de gent, es va quedar tres ciutadans dels Països Catalans, va fer veure que creava una comissió investigadora, va emetre una resolució per riure’s dels morts i de qui els vetlla -mai
Crec que la consolidació entre els mitjans de comunicació en paper, escrits en català, catalunyesos, del diari ARA és un fet realment important i crec que cal felicitar-los per haver aconseguit una fita que semblava molt difícil -i que suposo que continua sent-ho- i que permet establir que no hi ha dubte que ha contribuït
Quin dia havia de ser? Sant Joan! -o potser és el solstici? o una diada nacional?- Tant se val! Revetlla, solstici, país, festa, foc, esperit… tot plegat!20 anys d’encendre i escalfar un país és molta tela repartida. Molts anys d’anar creixent junts, a prop, de sentir l’alè i l’abrandament en flames. Tants anys voltant amunt
Enllaço aquí, per coincidir-hi i per solidaritat, l’article publicat al blog de Terra i Llibertat “Per la pluralitat dopinions a Vilaweb“, de Josep Maria Navarro.Les amenaces i el to d’”avís” a Vilaweb em semblen impròpies d’algú que digui voler la llibertat i no sé què més. Perdre els papers deu ser la conseqüència de la
No hi ha dubte que els fets ocorreguts avui al voltant del Parlament autonòmic catalunyès han sacsejat la nostra realitat. I és que fins ara, la crítica política no evidenciava el rebuig explícit a un col·lectiu, els diputats i diputades, com ho ha fet avui la concentració que ha dificultat l’accés dels professionals de la
Avui és un dia important per l’esquerra independentista dels Països Catalans. Més de 100 càrrecs electes esdevenen motors actius per treballar des dels ajuntaments per la independència del país. Una fita realment molt gran i que mostra com n’és d’important el treball local, a prop de la gent, per anar construint una xarxa cada cop
Avui es constitueixen els ajuntaments sorgits de les eleccions del passat 22 de maig. Avui, 13 equips assumiran les il·lusions, necessitats, esperances i responsabilitats corresponents a la porció de lluçanesos que els pertoqui. I ho faran per dur a terme la quotidianitat de la política local, però també la de la política comarcal. I és
Avui sorgeix la notícia, ja imaginada, del pacte de CiU amb el PP a la Diputació de Barcelona. Caram! Que no es tractava que manés la llista mes votada? I allò del notari per certificar el No al PP? No, es tracta de manar i ara, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, hem substituit el
L’embolic d’interessos que estan en joc en la formació de majories per governar un munt d’ajuntaments d’arreu dels Països Catalans generarà un panorama favorable a una gran indignació. L’objectiu és manar i on hem dit blanc farem negre i on hem previst verd serà gris. Però hi ha un pacte que em sembla molt significatiu
Les moltes iniciatives que des de fa anys es duen a terme a les Illes per anar afeblint la llengua i la consciència, tenen ara una nova proposta preparada amb la victòria de la dreta espanyolista. Al País Valencià, una nova apretada de cargol ara amb l’eliminació de les línies a les escoles. A Catalunya,
Els resultats de la CUP a les municipals del 22M no hi ha dubte que plantegen un nou escenari al país. Però no només un, en sentit estricte, sinó que obren diferents vies a seguir. I alguns perills, com el de permetre a molts oportunistes de pensar d’apuntar-se al carro perquè ara el veuen guanyador
Font de Mora acusa: catalanistes Mireu que s’hi han escarrassat de valent. Porten un grapat d’anys renegant, abjurant, desmentint… S’han gasejat amb tota mena desinfectants, s’han fregat la pell fins a deixar-se-la en carn viva… i no han tret res a carregador. Com si li hagueren llavat el cap a un tinyós. Font de Mora
Manifesteu-vos Cal escoltar la veu del president d’Escola Valenciana. Ahir Vicent Moreno es va adreçar a tots els catalanoparlants, després de l’assemblea que va perfilar el moviment contra la supressió de les línies d’ensenyament en valencià. I va dir que l’atac d’ara era un atac contra tots, no contra uns quants. Que no era una
Teuladins de la plaça de Santa Eulari adéu, adéu, adéu me’n vaig i no sé quan podré tornar a l’illa. He estimat molt una illa ella volia ser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera. El moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes és