L'Aleix a ca la Toca

Les moltes iniciatives que des de fa anys es duen a terme a les Illes per anar afeblint la llengua i la consciència, tenen ara una nova proposta preparada amb la victòria de la dreta espanyolista. Al País Valencià, una nova apretada de cargol ara amb l’eliminació de les línies a les escoles. A Catalunya, normatives i sentències per rebaixar el paper. Arreu del país, retallada a la pública per afavorir el control privat i, per tant, allò que calgui davant la llengua.
Socialment, una distensió molt i molt gran que afavoreix el creixement de situacions de competència entre llengües al carrer, arreu del país, fent que els indrets on el carrer retrocedeix la substitució es referma.
La polèmica al voltant de TV3 ha estat una nova evidència de la situació en què estem, amb uns polítics fent el joc al tancament, al País Valencià i a Catalunya.
L’experiència de les acampades, ens mostren una altra cara complexa i contradictòria sobre l’estat de la normalització social de l’ús de la llengua catalana, la nostra llengua nacional.

(Segueix)
Curiosament, amb l’agudització de la fragmentació nacional a través de la consolidació de les autonomies -fet que ha penetrat en el subconscient fins i tot d’àmplies capes de l’independentisme- com a referent visual, avui tenim un desconeixement per desconnexió del que estan fent i volen fer a les Illes, del que estan fent i volen fer al País Valencià i del que estan fent i volen fer a Catalunya -i no parlem de la Franja de Ponent i la Catalunya Nord-, movent-nos en realitats opaques i estanques que donen una gran satisfacció als dissenyadors, als executors i als dissimuladors de tot el tinglado.
Vilaweb, que és territori sensible de primer grau, viu de forma molt diferent en el món dels blogs, una agressió a un reglament d’una diputació a Catalunya que l’eliminació de les línies a les escoles. I és que a Catalunya, però també a la resta del país, han aconseguit que coneguem ben poc la resta i el que hi passa. I és aquesta connexió que cal recuperar. Cal recuperar el senyal. Com deia el president d’Escola Valenciana aquest cap de setmana, l’agressió és contra tot el sistema de parlants, no contra una part. I és que de llengua agredida, li donin el nom que li donin, només n’hi ha una, la catalana. Recuperar el seu paper com a cohesionadora i vehiculadora del país és una necessitat de primer ordre. I això ha d’anar acompanyat de la presa de consciència de país i de fer-lo cada cop més visible.
Les mobilitzacions que es fan i es promouen a les acampades haurien de servir per subvertir la imposició i la indignació d’aquest país. També cal un moviment d’indignació dels Països Catalans, que fa més de tres segles que van començar a indignar-nos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!