Avui sorgeix la notícia, ja imaginada, del pacte de CiU amb el PP a la Diputació de Barcelona. Caram! Que no es tractava que manés la llista mes votada? I allò del notari per certificar el No al PP? No, es tracta de manar i ara, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, hem substituit el “tripartit” pel “bipartit”. Abans era la coalició “d’esquerra descolorida” i ara és la de “dreta intensa”. Un xic més d’indignació, de mala llet, de vergonya. I és que així sí que no construïm país, donant vida i espai als que apliquen l’esquarterament constitucional als Països Catalans. CiU és un partit botifler, com ja sabíem.
Però una altra cosa que sorprèn és aquesta coincidència general que no calia repetir el “tripartit” catalunyès, donat que havia fracassat. Assumit pels propis protagonistes, com si haguessin d’expiar moltes culpes -que n’han d’expiar i per sempre, potser. Però no serà una altra culpa a expiar, no haver provat de fer front a l’aliança més conservadora d’Europa, en un moment d’atacs frontals als drets socials per als més desfavorits, en un moment de pèrdua de drets, de llibertats i d’augment del paper autoritari del capital? Com és que la socialdemocràcia tripartidista avui dóna per fet que ha de manar la dreta més reaccionària i antidemocràtica, més antisocial i destructiva?
Avui per a ells, no toca fer front a les polítiques més dures. Ells són part del negoci.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!