El que tu ets, jo ho he estat. El que ara sóc, tu ho seràs. Un vell estava travessant el bosc quan, en el seu camí, de darrera una soca, en va sorgir una granota que li va adreçar aquestes paraules: – Hola, ancià! Sóc una jove i bella princesa embruixada. Fes-me un petó perquè
ÍDOLS Gabriel Ferrater Aleshores, quan jèiem abraçats davant la finestra oberta al pendís d’oliveres (dues llavors nues dins un fruit que l’estiu ha badat violent,i que s’omple d’aire) no teníem records. Érem el record que tenim ara. Érem aquesta imatge. Els ídols de nosaltres, per a la submisa fe del després.
MESTER D’AMOR -Joan Salvat-Papasseit- Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa’t besar -sacrifici fervent- com més
Camine incert pels camins. Pels camins camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny de la teva pell tibant, lluny del teu cos tebi. Vine, vine encara. Torna, torna sempre. Vine! Porta’m dins d’aquell món que només
Pallassada superlativa! Sainet de togats! Guinyolada supina! Bufonada magistral! Esguerro imponderable! Estripada constitucional! Astracanada espanyolera! ESPANYOLADA JUDICIAL! Avís per a navegants Mingote, l’autor de l’acudit, és un nacionalista espanyol com correspon a un col.la borador del diari ABC que és on l’ha publicat. En conseqüència ha fet molts acudits contra l’Estatut de Catalunya.
Com riuria Nietzsche! O potser no, potser es posaria a plorar veient que no hem estat prou valents per atendre als ensenyaments de Zaratustra. Veient el ramat amuntegat en la cleda dels aeroports, ramat d’ eunucs, amb la potència crítica cauteritzada i el ventre botit de tanta por amb què els Grans Sacerdots no han
Ningú. Ningú no ens constitucionalitzarà! FARRERES, elPeriodico
La resposta al Constitucional? Riure-se’n. Això és el que toca. Deixeu de neguitejar-vos. Deixeu les males cares. Deixeu la ira o la perplexitat. És molt clar. La resposta és la mofa, el sarcasme, la paròdia, la burla. Ens ha de preocupar el que diguin? Si el tribunal està desprestigiat! Ens ha de preocupar una nova mossegada?
Des del Racó de l’Anna he rebut aquest premi. Estic sorprès, content i molt agraït a l’Anna. És un honor haver-lo rebut de la seva part perquè és una blocaire competent i incansable. Hi ha unes regles que s’han de seguir per a l’acceptació d’aquest premi. Aquí les teniu: 1- El premiat ha
Es veu que això del sentit de la vida atrau, sedueix. Quin millor prestigi per a la filosofia que presentar-la com allò que ens donarà el sentit de la vida. La gent va assedegada de sentit de la vida. I si l’hi donen, oli en un llum. Uf, quin descans! Però es veu que això
Estima amb passió coses, persones i projectes. Potser en sortiràs ferit, però no hi ha altra manera de viure plenament. lllllll Ets dels que creuen tot el que senten? Ets dels que diuen tot el que experimenten? Ets dels que gasten tot el que tenen? Ets del que dormen tot el que poden? Doncs, podries
4 coses que mai es recuperen: La pedra, un cop llançadaLa paraula, un cop ditaL’ocasió, un cop desaprofitadaEl temps, un cop deixat passar. No te’n riguis mai dels somnis dels altres;Qui no té somnis no té gaire res. Parla lentament, però pensa ràpid.Deixa les teves idees en repòs abans de deixar-les anar. Quan perdis, no