Gàlim

Ahir dissabte, amb una assistència destacable de personal, es va inaugurar oficialment l’edifici que es convertirà en la nova casa consistorial. Ara toca passar els mobles, la paperassa, els treballadors… tot. Jo no hi vaig assistir perquè havia d’anar a Ontinyent, i perquè fa temps que defuig els motins. Ja el voré un altre dia. Ha de durar molts anys, l’edifici.
Divendres a la vesprada, des dels Grisons vaig vore que al costat de la porta han posat un rètol que diu ‘Ajuntament’. Correcte. Però, per què no posar ‘Casa de la Vila’? Personalment m’agrada més, té un sentit més participatiu i de propietat compartida, i és una expressió de gran tradició que em sembla que es troba en decadència entre la gent més jove. M’hauria agradat més, sí.

No la vaig aconseguir, però anit m’hi vaig aproximar bastant. Vull dir que vaig estar a punt de ser present en dos actes alhora. És cert que tots dos es feien al mateix poble, Agullent, però en llocs diferents i horaris quasibé idèntics.
A les 22.30 h havia de començar el concert de presentació del Folksona 2010 que enguany es farà a Agullent. M’hi havia comboiat amb el Vicent Pastor, l’Albert i l’Empar. I d’alguna manera també tenia el compromís d’un sopar de l’IEVA amb alguns dels participants en la jornada sobre Sant Vicent Ferrer que s’havia fet ahir mateix, i que horàriament coincidia amb el concert.
Al remat vaig acudir a la Font Jordana abans de les 10 de la nit a saludar els progenitors i promotors musicals, me’n vaig anar al sopar(ot) de mudar, i en acabant vaig tornar a l’hora de cloure el festival musical i acomiadar-me dels forasters. Una epopeieta.

Anem a seguir amb les orquídies…