Finances públiques: Tots iguals?, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)

La manca de transparència i de rigor en l’ús dels comptes públics és, sens dubte, un dels factors que generen més desafecció en la política i les institucions. El Parlament Europeu no n’és una excepció. Tanmateix, és important posar de manifest que no tots els grups afrontem aquesta qüestió de la mateixa manera. Un exemple l’hem tingut aquesta setmana a la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu, on es votava, dimarts, un informe del meu company de Grup (Verds/ALE), Bart Staes, dels Verds Flamencs.  

En Bart es lamentava, després del vot, de com la coalició Socialistes/Populars havien tombat alguns dels aspectes més importants del seu informe. En concret, en Bart justificava la necessitat del seu informe de cara a donar totes les eines necessàries a les autoritats Parlamentàries per assegurar que el 2014, quan tindran lloc les properes eleccions europees, no hi haurà cap escàndol, sigui gran o petit, que embruti encara més la imatge del Parlament.

La sorpresa de’n Bart, que confiava tenir un suport majoritari de la resta de grups, va ser que es va trobar amb 202 esmenes, la majoria de les quals amb el propòsit de suprimir les parts més crítiques de l’informe.

De fet, durant la votació es van suprimir gairebé 30 paràgrafs, la majoria dels quals pretenien dotar el PE de millors eines per a la gestió financera, i sobretot pel control.

Així mateix, també es van tombar algunes propostes que reclamaven més transparència per exemple en relació a l’inacceptable fet que els diners de contribuent siguin utilitzats per cobrir un forat de 121 milions d’euro en el fons de pensions dels MEPs, un Fons Voluntari al qual, personalment, com la resta de companys/es dels Verds, he objectat des que vaig entrar al Parlament i mai he volgut formar-ne part.

Aquesta coalició de fet PPE/Socialistes en temes tan importants com aquests comença a fer la vida del Parlament complicada.

Els grups més petits Verds/ALE, ALDE, GUE i ECR, vàrem  donar suport a l’informe Staes i estem preparant un seguit d’esmenes per a la votació en Plenària per recuperar alguns dels aspectes centrals de la proposta.

La transparència i el rigor parlamentaris, també al Parlament Europeu, són bàsics, però no els podem garantir si els dos grans grups, Populars i Socialistes, s’hi oposen.

La paradoxa és que mentre sembla que hi ha, socialment, una clara exigència per més responsabilitat en la gestió dels comptes públics per part de la ciutadania (cosa que aplaudeixo) els dos grups que compten, elecció rera elecció, amb el major nombre de representants, i per tant amb tot el poder, són els qui més s’oposen a aquesta transparència i rigor.
Font foto: European Parliament

Després del vergonyant resultat de la votació fa uns dies a CITES en què es va rebutjar prohibir el Comerç Internacional de la Tonyina Vermella, toca recordar algunes qüestions importants i demanar responsabilitat a qui té l’obligació de garantir la recuperació de l’espècie. Un d’aquests actors és, sens dubte, la COmissió Europea. Avui mateix he enviat una carta a la Comissària Damanaki plantejant algunes preocupacions i demanant, de manera clara i directa, que compleixi amb la seva promesa de prohibir, de manera unilateral, la pesca industrial de Tonyina. Adjunto el redactat de la carta:

Foto: Comissària Damanaki. Font: EC.

Aquest matí Amnistia Internacional i alguns diputats/des com Ludford (ALDE), Gomes (S&D), Meyer (GUE) i Romeva (Verds/ALE), hem fet una roda de premsa conjunta al Parlament Europeu per demanar a les institucions europees (bàsicament Consell i Comissió), així com als Estats Membres, que assumeixin d’una vegada les seves responsabilitats en relació amb les accions de la CIA a Europa (i els vincles d’aquestes accions amb les presons secretes a la UE o la mateixa base de Guantànamo).

Des que el PE vàrem adoptar l’any 2007 i l’any 2009 els informes sobre els vols de la CIA i les presons secretes existents a territori europeu, diferents informacions han posat de manifest les implicacions i responsabilitats, per activa o per passiva, de diversos Estats Membres en aquestes pràctiques il.legals.

El febrer de 2010, un Informe de NNUU sobre presons secretes va identificar un nombre d’Estat membres que havien estat còmplices en aquest afer, inclosos Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i el Regne Unit. Malauradament, a data d’avui, segueix essent molt pobre la informació que tenim d’aquesta cooperació governamental en la comissió de flagrants vulneracions de drets humans en el marc de la particular ‘guerra contra el terror’ dels Estats Units.

En tant que membre de la Comissió de llibertats, Justícia i Interior pel meu grup, i havent estat membre de la Comissió especial sobre les accions de la CIA en el passat mandat (ponent en l’ombra de l’informe FAVA al respecte), m’he sumat a aquesta denuncia liderada per Amnistia Internacional perquè crec que no s’ha fet allò que tocava: impulsar les investigacions en relació a les actituds còmplices amb les detencions il.legals, les tortures i l’existència mateixa de presons secretes o de Guantànamo.

Per tot plegat reclamem al Consell i a la Comissió Europea que compareguin davant el Parlament Europeu per donar explicacions sobre allò que s’ha fet fins ara, i per assumir compromisos en termes de Veritat, Justícia, Reparació a les víctimes i Reforma institucional per evitar que es tornin a produir fets similars.

Foto: Representació teatral d’Amnistia Internacional, davant del PE, en què s’escenifica una detenció il.legal en territori europeu. Font: AP.

Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l’informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent.

A continuació he sortit pitant cap a la Comissió de Peticions (PETI) on compareixien nombrosos propietaris/es que es lamenten com la Llei de Costes ha comportat que algunes construccions arran de mar es trobin ara afectades, de manera que se’ls ha canviat la condició de propietari/a per la de concessionari/a d’una parcela durant 60 anys (personalment trobo que la llei de Costes era necessària per evitar el constant deteriorament del Litoral de l’Estat, tot i que comprenc que alguns/es propietaris/es de casetes arran de mar estiguin preocupats, sobretot quan veuen que els bulldozers s’han afanyat a enderrocar les seves propietats mentre els grans complexos hotelers, igualment il.legals, segueixen dempeus. Crec que el problema és la manera com s’està aplicant la llei, força desigual, les compensacions haurien de ser no només proporcionals, sinó justes, però també adverteixo del risc que s’aprofiti aquesta circumstància per debilitar encara més -el PP ja la va aigualir força- una Llei imprescindible. De fet, cinc grans ONG -Greenpeace, Seo Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF i Ecologistas en Acción, han advertit que el veritable perill és la permissivitat de l’Administració General de l’Estat, les iniciatives d’algunes CCAA que volen legalitzar els desastres urbanístics, i les pressions urbanitzadors i especuladores. La situació, per tant, cal estudiar-la a fons cas per cas -no tots els casos són iguals-, cosa que la majoria de grups hem considerat avui al PE).

Tot seguit he hagut d’anar cap a la reunió de la Delegació UE-Centreamèrica, on hem pogut debatre amb els Ministres i Embaixadors dels països centreamericans, als quals he manifestat la meva preocupació per la manera com s’estava avançat en l’Acord d’Associació UE-Centreamèrica, i he reclamat que aquest sigui just, respecti les asimetries, i no suposi (com alguns voldrien) un simple cavall de Troia per tal que el capital europeu s’instal.li a l’Amèrica Central, sense garantir-ne una contrapartida i posant en risc els seus tradicionals sectors econòmics. De fet, he manifestat una notòria crítica a la gestió com la Comissió Europea està conduint les negociacions.

Després he anat a la reunió organitzada per Globe International (xarxa de legisladors mundials en favor d’una gestió sostenible dels recursos) on he presidit una taula dedicada a la gestió de recursos pesquers i on he pogut reclara, un cop més, una gestió responsable, que primin criteris ecosistèmics, que s’imposi una cultura del compliment de les regles, que es persegueixin durament les males pràctiques, i que es garanteixi el respecte de les recomanacions científiques a l’hora de prendre decisions polítiques.

Després m’he trobat amb en Pere Puig, que està gravant una sèrie de vídeos sobre eurodiputats per a l’oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i amb qui hem pogut parlar una mica sobre la nostra activitat.

Finalment, la jornada ‘oficial’ ha acabat amb una tertúlia radiofònica conduïda per Ramon Miravitlles, per a ‘La Nit’, de la COM, que hem pogut fer des dels estudis del PE gràcies a que l’equip de la COM s’ha desplaçat a Brussel.les.

De nou al despatx, toca fer repàs del dia, revisar els darrers correus electrònics, escriure aquesta breu crònica i preparar les reunions que toquen demà, a primera hora.

En fi, un dia com tants d’altres, o no. Per què aquí. cada dia és diferent. La única cosa que no canvia és la intensitat. I que duri.

Apa, bona nit, i que guanyi el Barça (Eurolliga de Bàsquet, quarts de final), partit que seguiré per ràdio via Internet.
Foto: Playa de las Américas, Tenerife Sur, Islas Canarias. Font: Greenpeace.

Ara fa uns dies, en sessió plenària, el Parlament Europeu vàrem adoptar una resolució determinant en relació al controvertit ACTA (Acord Comercial de la Lluita contra la Falsificació). El text de la resolució adoptada és aquest. ACTA va néixer l’any 2008 quan la UE i d’altres països de la OCDE van acordar enfortir l’observància dels drets de propietat intel.lectual i a combatre la falsificació i la pirateria, i van establir de mutu acord una clàusula de confidencialitat. Després de la votació vaig fer la següent declaració:

“I supported resolution RC7-0154/2010 on the Anti-Counterfeiting Trade Agreement, and I am glad that a large majority of Parliament did so. ACTA risks becoming known as the ‘Absence of Commission Transparency Agreement’. In its negotiations on ACTA, the Commission should be upholding the principles of transparency, human rights and the EU Parliament’s legal right to information. Instead, the Commission is failing this litmus test of its compliance in informing Parliament under the terms of the Lisbon Treaty. The EU cannot continue to negotiate on ACTA if the people are not allowed to take part in the process.

It is also a totally absurd and unacceptable situation if MEPs, behind closed doors, have to ask the Commission about the content of the agreements we are supposed to vote on. Further more, the EU Parliament has shown that it does not accept secrecy and that it cherishes an open internet for all. MEPs have also shown that the Parliament will not accept to be treated like a doormat. The Commission has been strongly urged to keep us fully and immediately informed on the ACTA negotiations.”

El cas és que, ACTA, és molt més que un simple Acord Comercial, pretén canviar la legislació de propietat intel.lectual i les sancions tan civils com penals. Malgrat el secretisme que envolta les negociacions (cosa que hem denucniat reiteradament des del PE), gràcies a algunes filtracions s'”han sabut detalls de la proposta, altament preocupants, especialment aquells que afecten als drets fonamentals a Internet així com a l’accés als medicaments essencials en els països en vies de desenvolupament.

Nombroses organitzacions i associacions de tot el món fa temps que hi planten cara, per exemple:

Per a Rohit Malpani, “We can only assume that the final text could do great harm in developing countries and undermine the balance between the protection of intellectual property and the need to provide affordable medicines for poor people“,

Per a Michelle Childs, de Metges sense Fronteres, “We are in danger of ending up with the worst of both worlds, pushing IP rules, which are very effective at stopping access to life-saving drugs but are very bad at stopping or preventing fake drugs“,

Per a Reporters sense Fronteres, “It is extremely regrettable that democratic debate has been eliminated from talks that could have a major impact on such a fundamental freedom as free expression”.

El tema segueix obert i convé ser-ne conscients i altament amatents. Per exemple, al Parlament Europeu alguns/es col.legues han impulsat una Declaració Escrita que ens conviden a signar a la resta de MEPs, cosa que també fan diverses entitats via internet.

M’hi adhereixo, i convidaré a d’altres a que també ho facin. (segueix…)

0012/2010

Declaración por escrito sobre la falta de un proceso transparente y un contenido potencialmente reprensible en relación con el Acuerdo Comercial de Lucha contra la Falsificación (ACTA)

El Parlamento Europeo,

– Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A. Considerando las negociaciones en curso sobre el Acuerdo Comercial de Lucha contra la Falsificación (ACTA),

B. Considerando la función de codecisión del Parlamento Europeo en cuestiones comerciales y su acceso a los documentos de negociación, consagrados en el Tratado de Lisboa,

1. Considera que el acuerdo propuesto no debería imponer indirectamente la armonización de los derechos de autor, las patentes o las marcas comerciales de la UE, y que debería respetarse el principio de subsidiariedad;

2. Declara que la Comisión debería hacer públicos inmediatamente todos los documentos relacionados con las negociaciones en curso;

3. Opina que el acuerdo propuesto no debería imponer restricciones a las garantías procesales debidas ni debilitar derechos fundamentales como la libertad de expresión o el derecho a la intimidad;

4. Destaca que la evaluación de los riesgos económicos y de innovación debe realizarse con anterioridad a la introducción de sanciones penales en ámbitos donde ya existan medidas civiles;

5. Considera que no debe recaer sobre los proveedores de servicios de Internet la responsabilidad por los datos que transmiten o recogen a través de sus servicios hasta tal punto que ello implique un control previo o el filtrado de tales datos;

6. Señala que cualquier medida destinada a reforzar las competencias en materia de controles transfronterizos e incautación de mercancías no debería afectar al acceso mundial a medicamentos lícitos, asequibles y seguros;

7. Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo y a los Parlamentos de los Estados miembros.

Le tema de la doble seu del Parlament Europeu, repartida entre Brussel.les i Estrasburg (bé, de fet tècnicament és triple, si comptem la comptabilitat que es troba a Luxemburg), esdevé cada cop més sensible políticament, econòmicament i ecològicament. N’he parlat en nombrosos apunts que podeu trobar la categoria Doble seu, transparència i rendició de comptes (més conretament, per exemple, en els següents Parlament Europeu: estudi sobre el cost ambiental de tenir dues seus o bé Sessió plenària a Estrasburg (juny06), mentre creix la campanya a favor d’una sola seu del PE).

De manera regular, diversos diputats i diputades lamentem i denunciem aquest injustificat dispendi i instem al Consell, que és qui té la potestat de corregir-ho a que ho resolgui.

És, entenem, una qüestió de responsabilitat i de generar credibilitat en les institucions europees. Jurídicament és una acord (el de la doble seu, es a dir, compartir la seu entre Brussel.les i Estrasburg) que es troba als Tractats, i per tant només es pot modificar si hi ha unanimitat entre els 27.

La clau, per tant, la té França. És per això que alguns/es parlamentaris/es hem consignat una carta, impulsada per Jeanine Hennis-Plasschaert, y dirigida al President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, en la qual li expressem que, malgrat reconeixem que en el passat el valor simbòlic de mantenir la co-seu a Estrasburg (compartida amb Brussel.les) era un aspecte que en justificava mantenir el sistema de doble seu (recordo que Estrasburg és el símbol de la reconciliació francoalemanya després de la Segona Guerra Mundial), en l’actualitat, i especialment donada la crisis econòmica i financera existent, així com el creixent deteriorament en termes de confiança i credibilitat de les institucions europees, no es justifica en absolut mantenir aquest sistema car, ineficient políticament i ecològica, i incomprensible per a la ciutadania, que suposa la doble seu del Parlament Europeu.

És, sens dubte, un deure corregir aquesta anomalia.

Tanmateix, he de lamentar que, llegint la llista dels prop de 200 noms de MEPs que l’hem signada, només hi trobo quatre noms precedents de l’Estat espanyol (servidor, Tremosa, Junqueras i Bilbao).

Font Foto: Parlament Europeu

A Green New Deal out of the crisis: Joint event Greens/EFA and Iniciativa per Catalunya Verds

Public debate
Barcelona – Spain

Saturday 20th March 2010 – 10:00-12:30

Petit Palau – C/ Sant Pere Més Alt, s/n – 08003 Barcelona, Spain

Saturday 20 March 2010 – 10:00-12:30

Welcoming words and conclusion by
Raül Romeva, Vice-President of the Greens/EFA group in the EP

Discussion with the  format of questions to the speakers raised by the Moderator Journalist:

Rebecca Harms, President of the Greens/EFA  group in the EP
Joan Herrera, Secretary General of ICV and MP in the Spanish Congress
Joan Carles Gallego, Secretary General of CONC-CCOO (Trade Union)
Monica Frassoni, Co-spokeperson of the EGP 
Juan López de Uralde, President of Greenpeace Spain 

Moderation:  Mar Jiménez, journalist

Simultaneous interpretation will be provided in Spanish, French, English and passive Catalan.

Further information:
Marc Gimenez, Greens/EFA adviser,  marc.gimenez@europarl.europa.eu  – phone: +32-2-2842311

Font foto: Quitèria Guirao

Vergonyant. El sentit comú ha patit avui una severa derrota a Doha, on té lloc la 15 reunió de CITES, en haver estat desestimada la proposta de Mònaco d’incloure la Tonyina Vermella en la llista d’espècies per a les quals se’n prohibeix l’exportació (veure noticia segons BBC aquí) .

Mentre preparo la nota de premsa de reacció (l’adjunto més avall) se m’acuden els següents aspectes problemàtics que apunto en forma de reacció d’urgència:

-aquesta decisió posa de manifest la gran pressió que ha exercit la delegació japonesa (caldrà veure a canvi de què altres governs els han donat suport)
-lamento aquesta visió curtterminista i autodestructiva que ha mostrat la delegació japonesa i aquells governs que els han donat suport
-es posa de manifest l’enorme quantitat de diners que estaven en joc, i com aquests són mes importants que la pervivència de l’espècie
-aquesta decisió beneficiarà, novament, a la gran indústria, especialment europea, en lloc de a les comunitats més petites i que usen arts més selectives i sostenibles
-recordo que la UE ha destinat 33 milions d’euros a la flota tonyinaire europea, corresponsable de l’actual situació precol.lapse
-em fa realment por què pot passar ara a la ICCAT, on s’imposa seguir la batalla per aconseguir una moratòria

Avui, certament, és un dia trist, molt trist, un d’aquells que et fan dubtar de si, realment, els éssers humans som tan racionals i intel.ligents com ens pensem.

GREENS/EFA PRESS RELEASE – Brussels, 18 March
2010

Bluefin tuna

CITES vote “catastrophic” for bluefin tuna and
fishing industry

Under the immediate economic pressures of the
fishing industry and the Japanese sushi market, a majority at the Convention on
International Trade in Endangered Species of Wild Flora and Fauna (CITES)
conference today rejected (1) a motion to list the endangered bluefin tuna on
its Appendix 1, which would have introduced a ban in the international trade of
the species. This decision will stand unless there is a U-turn on the final day
of the CITES meeting in Doha, Qatar.

Spanish Green MEP Raül Romeva, EU Parliament
rapporteur for the bluefin tuna issue, commented :

“Today’s vote is catastrophic for both the
bluefin tuna and the long-term future of the fishermen who depend on it. It is
senseless and scandalous that short-term economic interests are being allowed
to drive the bluefin tuna to extinction. For the sake of providing sushi now,
the fishing industry appears willing to commit hara-kiri in the near future.

The EU must now do everything it can to save
the future of this fish at the next ICCAT meeting in November 2010. The only
way to give the bluefin tuna a chance of survival is to urgently close the
fishery.”

Notes to editors:

(1)     20 votes in favour of Appendix 1 listing,
68 votes against and 30 abstentions.

Font foto: AFP

Aquest divendres 19 de març de 2010, el Grup Verds/ALE es reunirà a Barcelona amb la finalitat de debatre la situació dels joves enfront de la pobresa, l’atur i l’educació. La situació dels i les joves a Europa en termes d’accés a l’ocupació, risc d’exclusió, de precarietat i de dependència serà abordada amb vistes a plantejar solucions al problema de l’atur i de la inclusió social.

Representants d’organitzacions juvenils de diversos Estats membres de la UE -entre d’altres Espanya, França, Dinamarca, i Regne Unit-, representants sindicals, representants del govern espanyol i de la Comissió Europea analitzaran conjuntament i faran propostes concretes sobre les lliçons a extreure de la precarietat i l’atur dels i les joves a Europa.

Les conclusions d’aquesta trobada entre els diferents actors implicats, tant del costat de la joventut com dels decisors polítics, seran inclosos en l’elaboració de l’Informe parlamentari sobre la “Promoció de l’accés dels joves al mercat laboral”, de l’eurodiputada Emilie Turunen, vicepresidenta del Grup Verds/ALE

http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2009_2014/documents/empl/pr/806/806138/806138fr.pdf

http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2009_2014/organes/empl/empl_20100316_1500.htm

A més, un esdeveniment tindrà lloc el dissabte 20 de març de 10h00 a 12h30 al “Petit Palau” de Barcelona (c/ Sant Pere Més Alt, s/n – 08003 Barcelona, Espanya) en el format de taula rodona sobre el tema “Green New Deal” amb la participació de

– la copresidenta del Grup Verd, Rebecca HARMS, del

– Vicepresident dels Verds/ALE, Raul ROMEVA i del

– Secretari General d’ICV i candidat a la presidència de la Generalitat, Joan HERRERA

Detall del programa i retransmisió en directe dels debats:

www.greenmediabox.eu/live/barcelona/live.html

A generation on the edge? New start for youth: Greens/EFA Group meeting in Barcelona 

Public conference
Barcelona – Spain

Friday 19th March 2010 – 09:00-16:30

Axa Auditorium – Av. Diagonal 547 – Barcelona, Spain

REGISTER NOW: Online registration form – “A generation on the edge ? New start for youth”

PROGRAMME

Friday 19 March 2010 – 09:00-16:30

09:00-09:45(InterpretationES/EN/FR & passive CAT)

Opening – Hidden poverty and unemployment of Young Europeans

Rebecca HARMS, Co-President of the Greens/EFA Group in the EP

Csaba KÁNCZ, Cabinet Member of Commissioner Laszlo Andor, Commissioner for Employment, Social Affairs and Equal Opportunities

Laia ORTIZ, Vice-President of Iniciativa per Catalunya Verds and Chairwoman of Youth Committee of the Catalan Parliament

09:45–11:45 (Interpretation ES/EN/FR & passive CAT)
Expert round – The situation of young people in Europe: access to employment, risk of exclusion, vulnerability and dependence?

Chair: Karima DELLI, Member of the Greens/EFA Group in the EP

Facts on young people: poverty, unemployment and risk of exclusion: how to avoid a lost generation?

Speakers:

Luca SCARPIELLO,  European Youth Forum, Employment and Social Affairs

Marie-Cécile RENOUX, ATD Quartmonde, www.endpoverty.eu

Walter CERFEDA, Confederal Secretary, European Trade Union Confederation

Mattias TESFAYE, former Chair 3F Youth, (Danish Trade Union)

Alma JOENSEN, Social Affairs Committee Coordinator, European Student Union

Lionel PRIMAULT, Génération Précaire / Jeudi Noir

12:00–15:00 (no interpretation) with lunch
Workshops – Giving youth a voice, setting concerns related to:

Education – Chair Raul ROMEVA, Vice-President of the Greens/EFA Group in the EP

Employment – Chair Marije CORNELISSEN, Member of the Greens/EFA Group in the EP

Poverty – Chair Elisabeth SCHROEDTER, Member of the Greens/EFA Group in the EP

15:00-16:30 (Interpretation ES/EN/FR & passive CAT)
Key round – Which solutions for youth unemployment and youth inclusion? What are the lessons to learn?

Co-Chairs: Philippe LAMBERTS and Emilie TURUNEN, Members of the Greens/EFA Group in the EP

Education Workshop Rapporteur

Employment Workshop Rapporteur

Poverty Workshop Rapporteur

Conclusions by Emilie TURUNEN, Member of the Greens/EFA Group in the EP (Author of draft European Parliament report on “Promoting youth access to the labour market”)

Closing – María del Mar SERNA, Labour Minister in the government of Catalonia

Simultaneous interpretation will be provided in Spanish, French, English and passive Catalan.

No interpretation will be provided for workshops.

Further information and registration:

Philine Scholze, Greens/EFA adviser on employment and social affairs, philine.scholze@europarl.europa.eu – phone: +32-2-2832154

Romina Marconi da Ros, Greens/EFA Group, romina.marconidaros@europarl.europa.eu

Font foto: Greens/EFA

Fa uns dies comentàvem amb Ignasi Abad, periodista de Catalunya Ràdio, alguns aspectes relacionats amb la meva activitat blocaire i la meva voluntat de fer allò que avui es coneix com Política 2.0. en el marc del programa “Política 2.0, espai setmanal del “Polièdric” de Catalunya Informació on analitzen l’ús que fan/fem les persones que fem política de les eines 2.0. Adjunto a continuació la transcripció de l’entrevista, la qual podeu també trobar directament al lloc web del 3cat24.cat

Comentari

Raül Romeva: “La comunicació a la xarxa està canviant la visió sobre la política” , per Ignasi Abad.

L’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa té un dels blogs polítics més seguits a la Catosfera: “Construint sinergies”, allotjat a Vilaweb. Des del 2005, allí relata la seva feina a Brussel·les i Estrasburg, i opina sobre qüestions d’actualitat. Raül Romeva es considera un inexpert en matèria de 2.0, però el cert és que l’han distingit amb el guardó al millor blog polític del 2009 als Premis Blocs Catalunya organitzats per l’associació Stic.cat.

“No crec que el meu blog sigui referència de res. Els que treballem al Parlament Europeu ens apassiona molt la feina que fem. Però sóc molt conscient que hi ha d’altres activitats que mobilitzen més a la Catosfera, o en tot cas a la xarxa. Per mi, va ser una gran satisfacció que un blog dedicat a aquest tema fos considerat el millor blog polític. I el que em va satisfer especialment és que em diguessin que això servia per aproximar”.

El 2.0, eina imprescindible per combatre la desafecció per la política?

“Segons com la facis servir. Si és com un aparador, no. Perquè llavors simplement és un espai on expresses coses. Si no tens la possibilitat de rebre “feedback”, això no canvia absolutament res. Només pot haver-hi un canvi en la mesura que, a més d’aportar, tu també reps. En aquest sentit és on jo crec que hi ha la diferència. És a dir, fins ara la comunicació política era molt unidireccional. Del partit, o de l’actor polític, cap a la ciutadania. En el moment en què això es trenca, a través de la xarxa 2.0, això sí que permet un canvi de mentalitat. Un canvi d’actitud. I sobretot un canvi de visió del que és l’activitat política”.

Blog, Facebook i Twitter permeten als ciutadans fer un escrutini de l’activitat de Romeva a l’Eurocambra.

“Són tres eines. Cap de les tres és substitutiva de l’altra. El Facebook, per exemple, el faig servir molt en moments en què estic en un debat al Parlament Europeu i m’interessa explicar el debat. Faig una entrada, i a partir d’això comento les diferents intervencions que hi ha al debat. És una manera de donar transparència a aquella activitat. També tinc un compte de YouTube. Allí penjo les intervencions que hagi fet, en vídeo. I tot plegat és una manera d’estar en permanent escrutini per part de la ciutadania que, t’hagi votat o no, té tot el dret del món a saber què estàs fent”.

Una de les claus del seguiment del blog de Raül Romeva és la seva actualització, gairebé diària.

“La periodicitat és diària. Algunes vegades amb dos apunts diaris, perquè depèn, també, de l’activitat al Parlament. Fem moltes coses, i moltes d’elles importants, el mateix dia. Intento que siguin reflexions amb contingut. Explicant, argumentant, donant referències, textos i coses… Tinc una mitjana de 600-700 visites diàries. I lògicament depèn també del post, i del tema. Hi ha temes que es presten menys a la controvèrsia. I en canvi n’hi ha d’altres que susciten debats. Són els que fan, moltes vegades, que un post determinat pugui arribar tranquil·lament a les 1.000 o 2.000 visites diàries. O més.”

Per tenir al dia el seu blog i les altres eines del 2.0, l’eurodiputat ecosocialista hi destina mitja hora diària, com a mínim, de la seva agenda. Perquè entén que la comunicació política a la xarxa no és una qüestió per ocupar el temps lliure, sinó per integrar-la a l’activitat parlamentària cada dia.

Foto: en un acte de la campanya (quan encara duia cabell). Font: ACN, recollit per Catalunya Informació.

Ahir vaig presentar en Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats, el meu projecte d’informe sobre la dimensió de gènere de la recessió econòmica i la crisi financera (2009/2204(INI)).

Us el podeu baixar sencer aquí.

És una proposta que vaig fer a la Comissió FEMM en constatar com la perspectiva de Gènere era (vaja, és) pràcticament absent tant en l’anàlisi de les causes de les crisis (especialment en la seva dimensió econòmico/financera), en quant als efectes, i finalment en quant a les propostes per sortir-ne i, en conseqüència, en les prioritats que reclamen inversió (pública o privada) per superar l’etapa actual i sentar les bases d’un nou model sòcioeconòmicecològic (perdoneu el neologisme). De fet, la imatge que he escollit per il.lustrar aquest apunt és prou explícita i una bona metàfora del problema: home amb corbata (es tractat de la portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema ‘Gènere i Canvi climàtic’). La imatge, clarament, es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.

L’informe consta de dues parts: una exposició de motius on explico les raons que m’han portat a fer-lo (aquesta part no es vota), i després un text format per ‘Vistos’, ‘Considerands’ i ‘Articles’ que és la part que sí ha de passar pel sedàs de la Comissió FEMM, primer, i del Ple després.

Pel què fa a l’Exposició de motius, he estructurat els arguments en diferents categories:

-La desigualtat entre dones i homes, causa i conseqüència de la crisi econòmica i financera;

Constitueix la feminització dels càrrecs directius una protecció front la crisi (és un fet, per exemple, que els bancs amb major paritat en els seus òrgans de direcció han patit menys la crisi);

-Segregació del mercat laboral;

-Impacte en el treball i l’ocupació;

-Oportunitats en les respostes polítiques i els plans de recuperació.

En quant als considerands i l’articulat, per altra banda, que és la part susceptible de poder ser modificada (retallada, ampliada o esmenada) en destaco sobretot el consdierand H, entre molts d’altres:

H. Considerando que las conclusiones del Consejo de 30 de noviembre de 2009 celebrado durante la Presidencia sueca pedían a los Estados miembros y a la Comisión que reforzarán la dimensión de género en la estrategia «UE 2020»; que el documento de consulta de la Comisión acerca de la estrategia «UE 2020» no tuvo esta petición en cuenta ya que no hacía ni una sola mención de la integración de la dimensión de género; que, sin embargo, es esencial integrar una perspectiva de género en la nueva arquitectura y política financiera y económica, así como garantizar que los planes de recuperación y los programas de ajuste estructural se someten a una evaluación de impacto sobre la igualdad entre mujeres y hombres e integran una dimensión de género,

Així com els següents articles: 1 (visió holística), 2 (risc que crisi posi en risc polítiques igualtat), 3 i 4 (major implicació dones en mercat laboral implica majors conseqüències directes an cas crisi, urgencia reduir el diferencial salarial o pay gap), 6 (importància dimensió estadística i especificació segons sexes); 7 (impacte específic sobre persones migrants), 9 (lamenta que respostes a la crisi no incorporin perspectiva gènere), 12 (manca polítiques infraestructures i assistència), 13 (sobre l’impacte de possibles reduccions fiscals i despesa retallada pública), 15 (violència de gènere), 16 (mesures incentivadors per augmenta nombre dones en òrgans direcció privats o públics), 18 (aplaudeix iniciativa noruega de promoure 40% dones, mínim, en consells administració), 19 (necessitat d’invertir en infraestructura social), 20 i 21 (necessitat incorporar perspectiva de Gènere al Green New Deal).

El calendari previst per a l’adopció de l’informe és:

15 de març (ahir): presentació en Comissió FEMM;

23 març: termini presentació esmenes;

15-16 abril: negociació esmenes i compromisos;

4 maig: Votació en Comissió FEMM

Juny: Votació en sessió plenària

Font foto: Portada del darrer número de la Revista NIKK (noruega) dedicada al tema ‘Gènere i Canvi climàtic’ amb el suggerent encapçalat on es llegeix: Gender and Climate chance: Cool Down. La imatge (home amb corbat indignat al volant d’un cotxe) és prou explícita, i es pot adaptar a alguns dels debats que tenim a casa nostra.

Comença a Doha la recta final per decidir el futur de la Tonyina Vermella. Vaja, de fet, per decidir si aquesta espècie tindrà futur o simplement la deixem morir definitivament (quin gran error i quina gran irresponsabilitat que seria si passés això segon!!!!!!).

No és per casualitat que aquest és un tema que ha estat protagonista d’aquest bloc des de fa anys. En la categoria Mars i oceanshe recollit els nombrosos apunts que hi he dedicat.  Em complau veure com poc a poc aquest afer ha anat guanyant espais mediàtics i socials. Avui, escoltant les diverses ràdios matinals, estranya era la que no en parlava.

A Doha, on té lloc des d’ahir fins el dia 25 la 15ena Reunió de la Convenció Internacional que regula el Comerç Internacional de les Espècies Amenaçades (CITES) s’ha de decidir, entre altres coses, si la Tonyina Vermella s’incorpora a la llista (Apèndix 1) de les espècies per a les quals se’n prohibeix, directament, el comerç internacional. Acompanyen a la Tonyina Vermella 42 dues altres propostes que van des de l’ós polar a diverses plantes mexicanes.

No és d’estranyar que la major oposició provingui del Japó (el 80% de les captures de Tonyina del Mediterrània, per exemple tenen els nipons com a mercat preferencial). Els falsos rumors i les estratègies de confussió augmenten entre passadissos. Cal mantenir la guàrdia ben alta, cosa que fan una més que digna representació d’ONG (Greenpeace, WWF, Oceana, Mar Viva, …), científics (Sergi Tudela, Sebastián Losada,…) i analistes qualificats (Roberto Mielgo, Charles Clover,…).

La postura de la UE, a hores d’ara, i després d’una llarga i dificultosa trajectòria, és de donar suport a la proposta de prohibir el comerç internacional. Vàrem obrir el camí al Parlament Europeu, i seguidament ens va seguir la Comissió Europea i, amb moltes reticències degut a l’oposició espanyola sobre tot, el Consell de la UE.

Aquest és, també, un afer que afecta de ple casa nostra (veure apunt Sant Raül Romeva? què més voldria que haver fet algun miracle), tot i que no totes i tots compartim ni l’anàlisi ni les sortides (jo, per exemple, estic plenament a favor de la inclusió de la Tonyina Vermella a l’Apèndix I de CITES).

Ara toca veure com cadascú afronta a Doha les responsabilitats que li pertoquen. Ho podem segur de primera mà a través del lloc web http://freshfromqatar.marvivablog.com 

Foto: La Presidenta del Consell UE, Espinosa, saluda els delegats japonesos. Font: Roberto, des de Doha, a través del blog ad hoc de Mar Viva http://freshfromqatar.marvivablog.com des d’on podem seguir el dia a dia de les discussions.

Metàfora: un eurodiputat català parlant en italià, dirigint-se a la presidència espanyola i a un Comissari europeu de nacionalitat eslovena, i tractant sobre les conseqüències dels desastres naturals ocorreguts a Madeira (Portugal) i França i Espanya (a causa de la tempesta Xynthia), i denunciant com les polítiques urbanístiques i la febre especulativa vinculada a la construcció ha estat crucial en la mala planificació que tant nefastes conseqüències ha tingut en el marc d’aquest desastre (en concret, en la meva intervenció he denunciat que la febre constructora hagi portat a construir en zones humides i de gran risc, i he reclamat que l’ús dels fons comunitaris per a la reconstrucció sigui usat de manera condicionada a criteris clars de sostenibilitat). 

Desig: Potser un dia aquest eurodiputat (o algun/a altre/a) podrà parlar en català, dirigint-se a un/a president/a del Consell elegit per la ciutadania, tractant sobre problemes globals i responsabilitat europea en la prevenció de desastres naturals a través de bones polítiques estructurals i de bones pràctiques en quant a polítiques urbanístiques i celebrant la fi de la febre especulativa així com una major coherència i responsabilitat en la lluita contra l’escalfament global.

En fi, és només un somni, o no. Sigui com sigui sóc aquí per treballar-hi.

Mèxic torna a formar part de la nostra agenda europarlamentària. Fa temps que ho reclamem, especialment per què el nivell de tensió i de militarització del país és cada vegada més preocupant. En aquest context, he promogut una Resolució (és aquesta) en la que poso de manifest algunes de les qüestions per a mi més rellevants de la situació actual mexicana.

D’entre els aspectes que considero fonamentals en destaco els següents: denúncia de la militarització sota mandat de Calderón com un dels factors que expliquen l’escalada de la violència, augment dels casos de denúncies sobre violència comesos er efectius de la policia i dels cossos de seguretat (de 182 el 2000 a 1230 el 2006), denuncia de la flagrant impunitat d’aquests casos (menció especial als casos de Guadalajara, Atenco i Oaxaca), denúncia violència contra les dones (feminicidis, aspecte aquest que he tractat abastament en anteriors apunts), denuncia que es tracta d’un dels països més perillosos per a exercir el periodisme, criminalització dels col.lectius socials i de defensors de drets humans per part de les autoritats mexicanes, etc…

Per altra banda, d’entre les mesures a emprendre cal assenyalar amb especial èmfasi la necessitat que s’aturi la militarització, la persecució de col.lectius socials, acabar amb la impunitat (també la que afecta als efectius dels serveis públics), que s’implementin les Directrius sobre Defensors de Drets Humans, sobre Violència contra les dones, de la Resolució 1325 i 1820 de NNUU, etc…

En la resolució de compromís que hem pactat amb la resta de grups hem aconseguit incloure algunes d’aquestes qüestions, prou importants. No és la resolució que hauríem presentat en solitari, per descomptat, però inclou aspectes que considerem fonamentals com la lluita contra la impunitat i la denúncia de determinats efectius i cossos de seguretat.

Sigui com sigui, la situació a Mèxic ens obliga a no abaixar la guàrdia, especialment en el marc de l’Associació estratègica en curs entre aquest país i la UE.

Font foto: Prometeo Lucero (presa de Flickr)

Avui hem votat una important resolució en relació a l’Informe Goldstone. De fet, primer hem derrotat una proposta del PPE, i seguidament hem votat una proposta conjunta signada per GUE, ALDE, Verds/ALE i Socialistes, que és la que finalment s’ha imposat per 355 vots a favor, 287 en contra i 43 abstencions. Em satisfà l’adopció d’aquest text bàsicament per què, tal i com s’explica en aquesta nota del propi Parlament, suposa un pas endavant en la demanda de major respecte pels drets humans i de no persecució de les ONG independents que han estat treballant dur en favor de la pau. Després del vot he fet una explicació de vot per tal que quedés constància de la meva postura: “I voted positively to the motion for a Resolution RC7-0136/2010 on the Goldstone Recommendations mainly because it insists in asking for a strong EU position on the follow-up to the Goldstone report is requested by publicly demanding the implementation of its recommendations and accountability for all violations of the international law, asks all parties to conduct investigations that meet with international standards within 5 months, and demands an active monitoring of the implementation of the report by the HR/VP and EU MS is requested. Further more, it add new points to what the EP has already said in the past such as to ask the HR/VP to assess the results of the investigations by all parties and report back to Parliament, recalls that the responsibility and credibility of the EU and its MS requires full monitoring of the investigations and shows concern about pressure made on NGOs involved in the elaboration of the Goldstone report and in the follow-up investigations, including reference to the restrictive measures towards their activities.”

Per altra banda, demà, i encara en el marc de la denuncia sobre vulneració de drets humans, especialment en el marc de presoners polítics, debatem i votem al PE una nova resolució en relació al cas de Gilad Shalit, caporal israelià amb nacionalitat francoisraeliana que va ser capturat fa tres anys i que es troba detingut en condició ‘incomunicado’ a la franja de Gaza. El seu cas és una vulneració de la Tercera Convenció de Ginebra relativa als presoners de guerra.

En la resolució que hem presentat des de Verds/ALE en demanem l’alliberament, però també que de la part israeliana es procedeixi a un alliberament substancial dels nombrosos presoners polítics palestins (n’hi ha més de 7000) que tenen detinguts, entre els quals el líder palestí Marwan Barguti, o Salah Hamouri, de nacionalitat francopalestina, de la mateixa manera que condemnem de manera taxativa l’assassinat a Dubai d’un líder de Hamàs, cosa que dificulta, sens dubte, l’alliberament de Gilat Shalid, així com el fet que Israel usi l’excusa de la detenció de Shalid per mantenir el setge i el bloqueig sobre Gaza.

Adjunto a continuació el text de la resolució que hem presentat des del nostre Grup (segueix…):

9.3.2010/B7?0187/2010

MOTION FOR A RESOLUTION with request for inclusion in the agenda for the debate on cases of breaches of human rights, democracy and the rule of law pursuant to Rule 122 of the Rules of Procedure

on the case of Gilad Shalit

by Franziska Katharina Brantner, Jan Philipp Albrecht, Reinhard Bütikofer, Margrete Auken, Nicole Kiil-Nielsen, Frieda Brepoels, Hélène Flautre, Heidi Hautala, Barbara Lochbihler, Malika Benarab-Attou, Raül Romeva i Rueda, Daniel Cohn-Bendit on behalf of the Verts/ALE Group

B7?0187/2010
European Parliament resolution on

The European Parliament,

– having regard to its previous resolution on the Middle East,

– having regard to the 3rd Geneva Convention of 1949,

– having regard to the Council Conclusions on the Middle East Peace Process of 8 December 2009,

– having regard to Rule 122(5) of its Rules of Procedure,

A. whereas Israeli corporal Gilad Shalit was captured by Palestinian armed groups on 25 June 2006 during a cross-border operation on the Israeli side of the Gaza Strip; whereas during this attack, two Palestinian militants and two IDF soldiers were killed,

B. whereas since his abduction, Gilad Shalit is being kept incommunicado in the Gaza Strip where he does not enjoy basic rights according to the Third Geneva Convention while he meets the requirements for prisoner-of-war under that Convention,

C. whereas Hamas takes the responsibility for the detention of Gilad Shalit and did not allow the International Committee of the Red Cross to visit him,

D. whereas Gilad Shalit has both Israeli and French citizenships; whereas Salah Hamouri, who is imprisoned in Israel since 2005, has both Palestinian and French citizenships,

E. whereas in reaction to his abduction, Israeli Government ordered a number of attacks against infrastructure in the Gaza Strip and Palestinian Authority offices which were followed by the arrests of eight Palestinian Government ministers and 26 members of the Palestinian Legislative Council; whereas the fact that Gilad Shalit being kept prisoner cannot be taken as justification for maintaining the blockade of the Gaza Strip,

F. whereas more than 7 000 Palestinian prisoners, including around 30 women and around 300 children, are held in Israeli prisons; whereas around 15 Members of the Palestinian Legislative Council, including Marwan Barghouti, are still imprisoned,

G. whereas respect for international human rights and humanitarian law by all parties and under any circumstances remains an essential precondition of achieving a just and lasting peace in the Middle East,

1. Reiterates its call for an immediate release of Gilad Shalit who has been held captive for more than three years;

2. Calls on Hamas to recognize his status of prisoner of war and to guarantee that his conditions of detention comply with the provisions of the Third Geneva Convention; urges, in this respect, on Hamas to allow the ICRC to visit him without delay and to permit him to communicate with his family in accordance with that Convention;

3. Reiterates its calls for a substantial release of Palestinian prisoners with a special focus on women, children and PLC members; considers that such release could be a contributing factor to the release of Gilad Shalit; calls, at the same time, on Israel to guarantee that the conditions of detention for all Palestinian prisoners strictly comply with international human rights and humanitarian law;

4. Strongly condemns the Dubai murder of a Hamas official and expresses its concerns that this could hamper efforts of negotiating Shalit’s release;

5. Urges the EU and its Member Statesto continue their efforts aimed at achieving the release of Gilad Shalit as well as a substantial release of Palestinian prisoners;

6. Instructs its President to forward this resolution to the Council, the Commission, the High Representative of the Unionfor Foreign Affairs and Security Policy/Vice President of the Commission, the governments and parliaments of the Member States, the Israeli government and parliament, the President of the Palestinian Authority, the Palestinian Legislative Council and the Euro-Mediterranean Parliamentary Assembly

Foto: Bombes sobre Gaza. Font: AP