Quatre dies en un Berlín ben especial, m’han deixat un gust agradable. A despit del fred i de les dificultats de caminar sobre la neu i el gel (la ciutat estava amb una nevada de categoria), però cap dia no ha plogut, ni ha fet vent. Magnífica ciutat travessada per rius i branques de rius.
El món virtual ens tempta no sols a distraure’ns, sinó a viure una vida meravellosa. Una mena de second lifecom la que molts es fabriquen a través de xats, blogs, facebooks… En una cançó d’Antònia Font, “Estendre la roba”, canten: “jo surt a estendre sa roba/ i me tir per es balcó i sé volar”.
Vet ací una frase d’Albert Camus: “Els artistes pensen segons les paraules, els filòsofs segons les idees”. Trobe que és una observació molt productiva, a banda d’encertada. (Dic que és “productiva” perquè tenim al cap el capitalisme: tot ho mirem en termes econòmics. També parlem de “productes artístics” i de “consum cultural” i no fem servir termes com “obres d’art” i
Un dissabte ventós però amb una llum especial. He caminat per Ferratget, Verinosa, Canet…El mar sempre al lluny, lluent. Com que ha plogut tant, la terra és plena d’aiguamolls, les fonts canten, els barrancs bramen. La carretera que puja a la Vall de Guadalest està tallada i s’ha restituït l’espiral arcaica de silencis. Alguns ametlers han florit i el verd, de
Simona Skrabec em va preguntar si havia llegit el seu compatriota filòsof: Slavoj Zizek (escrit amb un ^ damunt les z) i li vaig dir que havia intentat llegir alguna cosa, però que no havia aconseguit interessar-me massa. (En concret va ser Lacrimae rerum). Ara ha caigut a les meues mans l’assaig En defensa de