A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Desprogramar-nos
El món virtual ens tempta no sols a distraure’ns, sinó a viure una vida meravellosa. Una mena de second lifecom la que molts es fabriquen a través de xats, blogs, facebooks… En una cançó d’Antònia Font, “Estendre la roba”, canten: “jo surt a estendre sa roba/ i me tir per es balcó i sé volar”. Aquesta mena de manca de consciència de límits clars entre el què és real i el que no —d’arrel ben postmoderna— és molt punyent.
I bé, el que volia destacar sobre la vida dels nostres dies —parle per mi i per molts coneguts— és el fet de no tenir temps de res. El dia es fa curt, les hores cavalquen amb fúria, les nits es succeeixen vertiginoses… I a què trau cap tot açò? Poca cosa o molta cosa (però poca en relació al que voldríem). Internet més que alliberar-nos de faena, ens fa fer-ne més. Fem més papers, més impresos, més controls, i tenim més, molta més informació, fins al punt que resulta aclaparador… (n’hi ha més)
Un punt problemàtic és la manca de fronteres entre l’oci i la faena, entre la informació necessària i la distracció, entre el correu d’amistat i el laboral, entre l’escriptura (en molts casos) de vocació i la de treball… El fet cert és que Internet ens escurça el dia, ens deixa sense les hores mortes que en altre temps dedicàvem a passejar, a pensar, a conversar amb amics o familiars, a avorrir-nos fins i tot.
I les consequències de tot açò són potser que hem esdevingut individus menys feliços i menys realitzats; uns subjectes que podem arribar a ser uns perfectes desconeguts de nosaltres mateixos. Perquè l’autoneixement només és possible sense la pressió de les obligacions.
Llig en un llibre de Joan Teixidor, Apunts encara: “la informació és la mort. Si ho sabem tot no sabem res. Pensem quan no pensem”. Són frase d’un laconisme molt expressiu: per a pensar necessitem desprogramar-nos, sentir-nos lliures de la pressió del temps. Ah!, i sense massa coses al cap (o al pap): amb el cap (o el pap) massa ple l’únic que podem fer és remugar.
Una columna de periòdic sobre aquest tema a Información
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enric, aquesta vegada l’has encertada de ple!!! Totalment d’acord. Un 10.
Totalment d’acord. Fa ja un temps que seguisc el teu blog i a més l’he afegit a blogs amics al meu. Si tens cap problema ja m’ho diràs. El que és innegable és que internet ens ofereix la possibilitat de contactar amb gent que d´ altra manera hauríem perdut.
Salut des d’Agost-Barcelona
Totalment d’acord. Fa ja un temps que seguisc el teu blog i a més l’he afegit a blogs amics al meu. Si tens cap problema ja m’ho diràs. El que és innegable és que internet ens ofereix la possibilitat de contactar amb gent que d´ altra manera hauríem perdut.
Salut des d’Agost-Barcelona
…abans què feia amb tot el temps que ara m’ocupa la xarxa? És cert! Avorrir-se, pensar, no pensar, no estar pendent de si et contesten, de si et visiten o si no… es fan moltes coses, però trobe a faltar aquella manera de deixar passar les hores sense cap preocupació, sense estar pendent de res… últimament em passa sovint per la ment tot el que molt bé dius al teu apunt.
Estic d’acord amb tu només relativament. Vull dir que és cert tot el que dius, fins i tot que faig més faena ara amb les possibilitats de la xarxa, però és una faena que m’agrada. Crec que, malgrat tot, jo no era més feliç abans.