El tema arriba al despatx del psicòleg molt poques vegades. Menys de les que es donen en la vida real. I quan arriba ho fa molt tard, la qual cosa constitueix la millor prova de la dificultat de les víctimes per sortir del silenci i buscar ajuda. I quan ho fan, serà perquè creuen que
Deixem els antivirals. El que ens cal és un antídot. Un antídot contra la histèria col.lectiva. Aquest antídot s’anomena humor i el seu germà menor és l’anècdota. Convertir aquesta passa (pandèmia?) en material humorístic o anecdòtic ens tonificarà el múscul emotiu i l’enfortirà enfront de l’estupidesa global. Som-hi, doncs. La grip A no és pas
Doctor, voldria que em curés – Quin és el seu problema? – Sóc un pessimista empedreït. – Però, si vos, senyor meu que preveieu sempre el pitjor, li diu el psicoterapeuta, ho teniu tot a favor per ser feliç! Reflexioni: o les coses tomben malament i vostè estarà radiant en constatar que teníeu raó; o tomben bé, i aleshores
Que bé que s’hi està en aquestes places de poble de França! Semblants a les nostres. Només que allà un o dos arbres de generosa brancada són suficients per regalar-nos fresca verda i relaxant. A sota s’hi recull la remor humana de vilatans i visitants que omplen les terrasses. Doncs, allà vàrem trobar una “formule”
Allez, Allez! La primera vegada que vaig sentir aquesta expressió francesa jo era força petit. Un familiar que havia fugit de la fúria dels feixistes el 39 i havia retornat m’explicava que, en passar la frontera, els gendarmes no paraven de manar-los pressa dient “Allez, allez!”. La gentada era enorme, com tots sabem, i calia