BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Deixem els antivirals. El que ens cal és un antídot. Un antídot contra la histèria col.lectiva. Aquest antídot s’anomena humor i el seu germà menor és l’anècdota. Convertir aquesta passa (pandèmia?) en material humorístic o anecdòtic ens tonificarà el múscul emotiu i l’enfortirà enfront de l’estupidesa global. Som-hi, doncs.
La grip A no és pas nova.
No sé de quina ment il.lustre ha sortit la idea de qualificar com a nova una grip que va aparèixer l’any 1918. Aleshores el virus H1N1 va sorgir d’una mutació excepcional d’un cep de virus aviar (els ocells són la major reserva de virus de la grip) que es va adaptar alhora al porc i a l’home. Va originar l’anomenada grip espanyola. “Una bona manera de representar els esdeveniments gripals els darrers 90 anys consisteix a dir que vivim una era pandèmica que va començar el 1918” Dr. Anthony Fauci (del NIH de Bethesda) en The New England Journal of Medecine.
El nom de grip A (H1N1)
Tres tipus de virus de grip A, B,C. Només l’A pot produir pandèmies.
Aquest virus A es pot enganxar a setze varietats de gens amb proteïna hemaglutinina:H1, H2, H3, etc.
Nou són els subtipus del gen amb l’enzima neuraminidasa, enzima que permet alliberar les partícules virals: N1, N2, etc.
Total, 144 combinacions i només 3 s’han mostrat susceptibles de transmetre’s a l’home. La primera combinació, H1N1, va aparèixer, com hem dit, el 1918. La grip espanyola. La segona, H2N2, al 1957 tot suplantant la primera i originant la grip asiàtica. La combinació H3N2 va ser la responsable de la grip de Hongkong de l’any 1968. `
Però mentrestant el virus que avui ens ataca, H1N1, s’ha mantingut a la reserva en els porcs.
Un virus molt esquiu i molt trapella
Aquest virus és com un nen: poc agressiu però trapella. I quan brama es fa sentir: és el que passa ara. Per què trapella? Perquè en l’entretemps ha fet algun acte de presència esporàdic. Molt empipador.
A la base militar de Fort Dix, New Jersey al 1976. Només va infectar 230 soldats i en va matar un. Infecció limitada a la base, però les autoritats d’EUA van llençar una vacunació massiva a 40 milions de persones. Resultat: 32 morts per efectes secundaris de la vacuna. ¿Resultat que es pot repetir ara que la vacuna no ha tingut temps de provar-se com cal? La grip 1 sol mort, la vacuna 32.
Segona aparició. 1977 en tres llocs ben diferents: URRS, Hongkong, Xina oriental.
Hi ha hagut altres aparicions menys aparatoses. Una vegada es va escapar d’un laboratori de Pittsbourg, el molt trapella! Trapella ell o estúpids els científics que hi jugaven? Ens diuen que de seguida van atrapar el fugitiu. Val més creure-s’ho.
Bona notícia.
Sabeu que podeu estar infectats sense notar-ne els símptomes? L’OMS calcula que això passa en el 33% dels casos. Segur que sereu un dels afortunats. Potser no tant si rumiàveu aprofitar la grip per fer unes petites vacances a casa!
Antivirals de pa sucat amb oli
Atenció. Aquests antivirals pels que els governs s’ha gastat tants d’euroduros no són viruscides, no poden matar el virus de cap manera. Només eviten la seva rèplica en la cèl.lula blocant l’enzima de la que us he parlat abans, la neuraminidasa. Efectes: reduir els símptomes, concretament escurçar en un sol dia la durada dels efectes clínics! Que no us ho havien dit per la tele? Doncs no. Aquesta bona notícia aniria en contra dels interessos de les indústries farmacèutiques. No em digueu paranoïc, sisplau!
Ja us podeu imaginar que tota la informació donada fins aquí l’hemanllevat. D’una font seriosa, però. Es tracta del Nouvel Observateur de lasetmana passada. Espero que us hagi entretingut i també ajudat a mirar ambsorna tot l’allau informatiu que no fa cara de voler-se aturar.
La histèria antihistèria.
Estava a la farmàcia i la senyora del meu costat obre la bossa de mà, la bada davant de la farmacèutica i li mostra un bon grapat de mascaretes. “M’ho acaben de donar al CAP”. Estava perplexa la dona. “Jo només li he demanat informació sobre el que havíem de fer i la doctora d’una revolada i sense més explicació me les ha posat davant perquè me les endugués.” La dona estava sorpresa i trobava la reacció de la doctora desproporcionada. La farmacèutica em mirava a mi amb la mateixa cara de perplexitat, i també amb censura. Demanava mudament el meu consentiment. Jo m’estava imaginant aquella metgessa cansada ja del bombardeig informatiu, dibuixant-se el quadre de visites inútils que haurà d’atendre per culpa la histèria creada i suportant ja ara una considerable taxa d’irritació; irritació que la porta a reaccionar al seu torn amb unes formes també histèriques. És un cas aïllat que només serveix per farcir aquest anecdotari. Ja és casualitat que em toqui a mi ser testimoni d’aquestes coses!
Visca! Una setmana de descans!
Aquest any s’ha acabat això d’anar a la feina amb febre i aguantant la grip drogat amb frenadols i antibiòtics. És això el que fem els profes del meu col.le. No deixarem les classes sense ningú, oi? Tampoc és qüestió de fer-hi anar a vigilar-les al company que té hora de preparació i correcció. Doncs sí, fins ara quan agafaves la grip estacional, només dos dies a casa, els més forts, i després a sobreviure al col.le botit de medicaments. Aquest any no! Aquest any ha quedat ben clar que és desaconsellable quedar-se menys d’una setmaneta a casa. Tothom ho entendrà fins i tot si s’han d’interrompre les classes; vull dir ajuntar els alumnes de diverses classes en una aula la qual cosa impedirà seguir els treballs programats. Tothom ho entendrà i no ens sentirem culpables si ens quedem a casa. Descansarem de nens o de noiets uns dies! I escoltarem música i acabarem les novel.les i… Com unes petites vacances extres. Tot té el seu costat bo!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui mateix, Narcís, (ja et dic jo que alguna cosa de videncia tens…) M’he llevat fatal. Mal de cap. I com que sóc més aviat una hipocondríaca intermitent, he fet un repàs de tots els mals que avui i ahir em notava: ahir per casa, Anna, anaves amb jersei (malament). Avui, et lleves amb mal de cap, amb el nas ressec pel darrera (allò que et pica, saps?) I a més a més, tens com les cervicals garrotades. Que el braç et faci mal és normal de carretejar el matalàs d’ahir… però, estic patint… I com que em trobo fatal i, molt cansada, me’n torno cap al llit amb un Sedergine-C begut.
Entre això i la meva mare, que segons ella ens hauríem d’estar vacunant de tot (a la qual cosa em nego rotundament) Tinc el cap més aviat inflat de la metrellada informativa que ja fa uns mesos que dura. La qual no deixeràn de fer, perquè segons el que tinc entès, ens estaràn insistint fins que per cansament la gent s’acabi vacunant, escoles i fins i tot corrals (per entendre’ns). I la qüestió és aquesta: la de donar de “jalar” a la indústria farmacèutica sigui com sigui. Encara que la gent s’acabi morint. M’ha agradat moltíssim el teu post i el que m’ha agradat més llegir ha estat això:
“…Aquest anys no! Aquest any ha quedat ben clar que és desaconsellable quedar-se menys d’una setmaneta a casa. Tothom ho entendrà fins i tot si s’han d’interrompre les classes;…”
I jo alço un YUPIIIIIIIIII ! Podrem descansar i agafar-nos els dies de baixa que volguem, a la torera. Com dius tu: “no hay mal que por bien no venga”!
Una abraçadota (i ja era hora de que publiquessis!)
Anna
I és que no hi ha res com jugar amb la por de les persones per fer negocis i acolllonir el personal mal informat. Hi ha d’altres plagues de les quals ningú no diu res.
Cíclicament les farmacèutiques han de fer negoci i, si de pas, s’aconsegueix introduir un nou factor de por en la població per anar encongint les ànims i les energies de la gent, millor que millor.
Ningú no parla dels morts que la grip comuna causa cada any, sempre en persones que ja tenen altres patologies i que, per això, tenen complicacions.
D’altra banda, la malària, que pateixen centenars de milions de gent al món, mata a tort i a dret. I moltes altres malalties endèmiques. He dit la malària com a exemple.
En fi, que hem de tenir el cap clar i no oblidar que estem en mans de la manipulació mediàtica.
Segur que han contribuit (les farmacèutiques) a fer còrrer la brama però la histèria audiència-mitjans es retroalimenta. Vull dir que si una televisió veu que puja l’audiència si parla de temes d’aquests (en una societat avorrida agrada imaginar de tant en tant que estem en perill) en parlarà més fins que la gent se’n casi i a una altra cosa papallona!