BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Allez, Allez! La primera vegada que vaig sentir aquesta expressió francesa jo era força petit. Un familiar que havia fugit de la fúria dels feixistes el 39 i havia retornat m’explicava que, en passar la frontera, els gendarmes no paraven de manar-los pressa dient “Allez, allez!”. La gentada era enorme, com tots sabem, i calia no entretenir-se.
Dita una sola vegada, “allez” vol dir simplement Apa, som-hi! Expressa la decisió d’emprendre de seguida una acció ja prevista. Repetida dues vegades, té el significat que acabo d’explicar, de fer espavilar la gent.
Mai m’han manat pressa en francès. Em sembla que tampoc he sentit a ningú que es dirigís a un altre amb aquests termes quan he estat a França. Exigir presses és delicat i si no tens un paper d’autoritat en un grup, resulta una falta de consideració imperdonable. Perquè t’estàs arrogant un paper que ningú t’ha donat. Perquè t’estàs col.locant per sobre dels altres i per tant els estàs faltant al respecte.
Respecte? La gent d’alguns països, acostumada a dominar i a imposar, ignora aquest concepte. Ho he comprovat aquest mateix estiu. Veureu com les gasten els nostres veïns.
Villandry. Castell renaixentista francès, elegant i amb un mobiliari superb. Tapissos, pintures murals, portes esculpides, tota una extraordinària fastuositat acumulada al llarg dels segles. L’ acurada disposició, tanmateix, ha eliminat el pes barroc que podria produir l’excés de tanta riquesa ornamental. Ha estat habitat fins fa poc i per tant s’ofereix al visitant mobles i vestuari relativament recents junt amb els del s. XVI. Bé, com per quedar-se bocabadat una bona estona davant de cada sala. Algunes d’aquestes estan disposades a la moderna, és a dir donant a un passadís comú. Els visitants hi circulen i observen cada sala des de la porta. Cal esperar, per tant, que els del teu davant hagin pogut admirar adequadament la sala per poder-ho fer tu al teu torn. Paciència, que ja ens tocarà. Tothom pren el seu temps i en bona educació tothom respecta i és respectat.
A menys que t’hagi tocat darrera teu un grupet d’espanyols. Dels espanyols de sempre, que alguns ja han canviat, sortosament.
Això mateix. Darrera tenia dues indivídues espanyoles. Davant dues altres senyores del món global que prenien el seu temps, faltaria sinó. Nosaltres esperàvem sense problemes. Les dues indivídues del país veí, però, no tenien paciència. L’espanyol està acostumat a prendre el que vol i quan vol. La seva impaciència, tanmateix, no va derivar pas cap al mal humor, no; el mal humor se’t queda dintre i fa mal. Elles van optar per les formes hostils fent dels altres l’objecte de la seva intemperància: van preferir el sarcasme i la burla. Se’n reien. “Vamos señora. Que no se lo podrá llevar con los ojos ¡No tenemos todo el día!” Agressivitat verbal. Prepotència! La prepotència de qui befa l’altre impunement perquè ho fa en una llengua que el maltractat ignora. I descaradament usaven un to de riota. Es veu que la seva desimboltura desvergonyida els feia una gràcia infinita.
Fins que se’ls va acabar la paciència i la riota es va transformar en hostilitat directe. “Allez, allez!” , van deixar anar sonorament. Sense miraments ni escrúpols van gosar fustigar les senyores del meu davant en la seva mateixa llengua. Amb un esperit imperial, amb una mala baba superlativa, van usar l’idioma de la gent que les acollia per manar-los pressa. Allez, allez! I a sobre ho van adornar amb una altra riota encara més estrident.
Em vaig quedar glaçat en ple mes d’agost. Però es veu que la calor em va espavilar. Així doncs, jo que em giro, me les miro mig segon, i amb to molt reposat les sorprenc amb un “Sois unas mal educadas”. Van quedar-se de pedra. Segueixo un segon més fitant-les els ulls per evitar una reacció indesitjada i retorno lentament a la meva posició com si res. Quan, al nostre torn, vàrem acabar de visitar la sala, ja no les tenia al darrere; havien desaparegut.
Aquests veïns nostres són incorregibles. I imperdonables.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és correcte generalitzar però sí que és una actitud que es dóna sovint. Potser no tant la mala educació sinó aquesta mena de superioritat i de no ser discret. Jo m’he n’he trobat uns quants exemples també.