Avui a Roma el president de la Generalitat tindrà un lloc oficial a la llotja del Stadio Olimpico de Roma. El nostre idioma ha estat considerat oficial per la UEFA per aquest esdeveniment. No va passar a Paris; és la primera vegada. Qui ho ha aconseguit? Tots. Però si ningú en parlava ni n’hem fet una campanya? És que moltes coses s’aconsegueixen
Avui al Món a Rac1 en Martí Perarnau acabava així la seva enginyosa píndola: “Ai, com patirem!”. Encara hi ha culés que pateixen. Per sobre de tot senten la por de perdre. Alguns arriben a no mirar els partits, només celebren la victòria. Van amb el cor espremut en mans del pitjor presagi. Les possibilitats
“Em topo amb un bell amic i em convida a dinar. No en tinc gens de ganes, però no sé inventar-me, per exemple, que he quedat amb una altra persona per motius de feina. No em surt una mentida ni que sigui una fotesa. Això em comporta mals moments, ho reconec.” L’Albert està reconeixent que
Ariadna porta dotze anys casada i té dos fills que la mantenen força ocupada. La fatiga d’alguns dies, la rutina, el desgast emocional de les petites i grans disputes la porta a somiar en el passat. Un amor apassionat, jovenívolament il.lusionat. Ella estudiava dret; ell a l’Institut del Teatre. Estava enlluernada amb un noi desconcertant
“La utopia no és pas allò irrealitzable sinó allò irrealitzat.” Théodore Monod Em diuen a vegades que sóc advocat de causes perdudes. Contesto: No hi ha causes perdudes, hi ha, això sí, causes encara per guanyar. La utopia d’ahir és una realitat avui, diu el meu amic Joan Grau. Cal tenir-ho present per no deixar-se
El cor encara bombeja, oi? Els culers vivim un moment de felicitat especialment intens i rar. Ens toca viure’l. Val la pena. Però si a més a més l’aprofitem per aclarir quatre idees sobre aquesta cosa tan toquejada que és la felicitat, tampoc ens farà mal. Minut 98. La guspira de la il.lusió s’esllanguia i