NEVA A LUJBIANA
13 de gener de 2009
Sense categoria
0 comentaris
dIA COMPLET.Ja ho contare.blai bonet i agusti villaronga i El Mar.Neva, neva i C. funciona en la paraula.bAI.
dIA COMPLET.Ja ho contare.blai bonet i agusti villaronga i El Mar.Neva, neva i C. funciona en la paraula.bAI.
mARIA bARBAL, sIMONA sKRABEC, tONI sALA I AQUEST PLAGUETER FEM LINKS CATALANS A LUBJIANA.aVUI DIALEG A UNA GRAN SALA DEL cENTRE CULTURAL MES IMPORTANT DEL PAIS.mARIA bARBAL PRESENTA pEDRA DE TARTERA TRADUIDA A L’ESLOVE.fA -7 GRAUS AL CARRER. hI HA nEU PER TOT. eL TECLAT ES UNA FESTASSA DE DESASTRES ORTOGRAFICS.sI SEGUIS ESCRIVINT EM TROBARIEN
Els malalts catalans de grip es multipliquen en progressió exponencial. L’activitat d’urgències als hospitals de la xarxa pública està al voltant de les 70.000 assistències setmanals, segons el Departament de Salut. Aquesta xifra suposa unes 330.000 visites ateses durant les cinc setmanes que han passat des de l’activació del Pla integral d’Urgències de Catalunya (PIUC)
És bo per al cos dormir aquesta estoneta més just quan t’has despert, recordar que he somniat en uns penya-segats devora el cap Savall (no sé si eren per devers Ashford Castle, aquell castellot d’Irlanda tan medieval i tan verd on anàreu en viatge de lluna de mel na Concepció i tu fa mil segles
Aquest títol em va venir al cap mentre passejava per un camí fronterer entre el bosc verd negrós i els ametlerars despullats i entapissats de flors de llevamans bords i carabassa. Aquestes darreres setmanes la pressió mediàtica, social i, fins i tot, amistosa per fer-me celebrar, unes festes marcades des de en temps primer per
L’amic i poeta Carles Rebassa em fa saber la feta terrible.He signat el manifest amb un cel (suportdavid@gmail.com)Aquest procés democràtic està ple de forats negres.La lluita no s’acaba mai, ai las!
La contarella comença com escena de cine. Personatges: Martí Ferrer, trenta-vuit anys, orfe de fresc, la mare va morir quan ell tenia set anys i el pare suara mateix, fadrí amb alguns fracassos amorosos, misantrop, jardiner. Marisa Cantallops, trenta-tres anys, acaba de deixar traumàticament Julià, la seva parella d’aquest darrer any i mig, estudis d’infermeria,
Beta splendens No hay ruina sin vida vegetal; sin yedra, musgo o jaramago que brote en la rendija de la piedra, confundida con un lagarto, como un delirio de la vida que nace de la muerte.Maria Zambranoaquell olor del paper ple de lletres em perseguiahe partit cap als camps i l’olor m’impregnava la roba i
Un llibre que és una vida de poeta: Obra poètica i altres escrits d’Andreu Vidal (Col·lecció Les Parques, 4, Edicions del Salobre).Em passeig amb una lectura atenta i activa entre aquests versos fet amb matèries verbals radioactives, lletraactives, enrampadores.Rellegesc fort certs poemes: dic la música, sent la gilette de doble full ran de la pell.
Escriure per intentar posar el pensament propi davant un mateix.Escriure per conèixer els pensaments que em governen, que em sobten, que em fan.Escriure per desfer els mals pensaments (l’art de desfer, del qual em parlava Miquel Bauçà fa estona amb veu profètica al far de Tarragona).Escriure per destricotar-me i enxarxar-me de bell nou.Escriure per netejar-me.Escriure
ESCRIC CONTRAULLSEMPERÒ SI NO HO DIC ESCLATARIA.DUES JOIES PLEGADES:LA TRADUCCIÓ A L’ESPERANTO DEL CONTE Memòries d’una xicarandanaÉS UNA FESTASSA I PER AFEGITÓ LA LECTURA DEL TRADUCTOR, NICOLAU DOLS, QUE ÉS, ALHORA, EL TRADUCTOR A L’ESPANYOL D’Acrollam. HO PODEU LLEGIR I SENTIR A IBIDEM. L’APARICIÓ DEL LLIBRE Acrollam (El aleph), en espanyol, amb un pròleg amic,
DINS ELS JOCS DE GRISOS PERDUTS DEL PAISATGE ON AVANÇ VEIG UNES LLETRES FOSFORESCENTS: Sota el cel argentat com un mirall immens en què els darrers ocells serien reflexos xiuladors, violents, d’una altra cosa.Els prats xiuxiuegen ran de terra contra la mort; diuen l’aire, l’espai, mormolen que l’aire viu, que la terra segueix respirant. Com
El vaig descobrir com a dietarista: La semaison (Gallimard), els seus carnets des de 1954 a 1979 m’han acompanyat en les meves passejades, en els meus dolors, en els meus paisatges, en la meva vida. És una veu tènue i fonda, saborosíssima, que et conta els seus pensaments amb la claros d’un pleinairista i amb