El vaig descobrir com a dietarista: La semaison (Gallimard), els seus carnets des de 1954 a 1979 m’han acompanyat en les meves passejades, en els meus dolors, en els meus paisatges, en la meva vida. És una veu tènue i fonda, saborosíssima, que et conta els seus pensaments amb la claros d’un pleinairista i amb l’amor d’un poeta vertader. Ara llegesc À travers un verger (Gallimard) i la revista Europa número 955-956, de novembre-desembre 2008, tota dedicada a la seva obra.
És un home que m’ha ensenyat a passejar millor, a alenar millor, a escriure millor.
Escolta les seves paraules color de foc molt antic: «On pourrait dire: accepter le travail, l’effort. Préférer le proche, oú le mal est inséparable du bien, aux lointains oú regne une clarté pure, mais peut-être fausse, ou morte. Préférer aux hommes qui ne jurent que par la perfection d’un Absolu et qui sont souvent dangereux, les sceptiques actifs, les endurants, les obstinés.»
Excel·lent traductor de Rilke, d’Ungaretti, de Musil, d’Hölderlin, de Leopardi, de L’Odissea d’Homer, de Thomas Mann…
«Il m’arrive donc de penser qu’aux enfants, avec un certain savoir qui les trouble plus qu’il ne les aide, il faudrait apprendre la fermeté, l’endurance, et aussi la bonté.»
La fermesa flexible, l’enduriment tendre i, sobretot, la bondat: aquest són els meus despropòsits per 2009.
(Foto de Miquel Aguiló Pallicer, gràcies!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A tant de sentit li’n dius despropòsit? Tan exaurida està la bohomia?
Només amb què et mantiguis ferm, brandant una llustrosa bondat,
jo en tinc més que prou; i, si no vaig errat, diria que molts d’altres també.
Tu pots, Biel!
– Disculpe una pregunta tan íntima: ¿Sigue usted enamorada de Fidel?
– Como dije en otra ocasión, pasé muchos años para quitármelo del corazón y ponérmelo en la cabeza: lo veo como un ser de tremenda dimensión…
Gracies per utilitzar la foto amb bons propòsits.
Miquel Aguiló Pallicer