Els malalts catalans de grip es multipliquen en progressió exponencial. L’activitat d’urgències als hospitals de la xarxa pública està al voltant de les 70.000 assistències setmanals, segons el Departament de Salut. Aquesta xifra suposa unes 330.000 visites ateses durant les cinc setmanes que han passat des de l’activació del Pla integral d’Urgències de Catalunya (PIUC) el desembre passat, i que la majoria són per grip. El Departament ha destacat que en aquestes cinc setmanes s’ha detectat un lleuger increment tant en el percentatge de malalts ingressats (que ha passat del 9,5% al 10,3%) com en el de defuncions hospitalàries (que han passat de 2.245 a 2.304, el que suposa un increment del 2,6%). Aquestes dades indiquen que els malalts atesos són més complexos o fràgils.
LA GRIP ES DISPARA EN TOTES DIRECCIONS
Hi havia un genteguer a l’església del Pi per donar l’adéu darrer a donya Maria Antònia Pladamunt, una vella amiga coral de la mare de Jordi Salier, que acabava de morir de grip.
(…)
Jordi, assegut en una de les darreres files del temple, la recordava de
petit quan aquella senyora, que va ser mestra durant la República, li
ensenyava versos i endevinalles, els noms de les plantes i dels
ocells, de les estacions i dels núvols, els noms de la vida. Des que
Jordi feia tres anys havia perdut sa mare i son pare en un malaguanyat
accident de circulació les visites que feia a aquella dona li
recordaven els temps de la infantesa quan anava a agafar nius, a caçar
crancs i a robar albercocs amb la innocència escrita per tot el cos.
Aquest cos d’home divorciat que mirava uns ulls foscs que també el
fitaven d’un banc situat a la seva esquerra. Els records de la casa de
donya Maria Antònia tota plena de testos amb cactus i orquídies es
conjuminaven amb la contemplació d’aquella cabellera bruna que es movia
molt a prop empesa per un recíproc flirteig. Potser aquesta dama ha
entrecreuat la seva mirada amb la meva per pura casualitat, pensà
mentre tenia els ulls damunt el cos voluptuós embolcallat amb un vestit
jaqueta blau clar que li donava l’esquena. Jordi no la va perdre de
vista fins que es trobaren defora on feia molta de fredor i
plovisquejava. Li obrires un gran paraigues negre en el moment en què
començava a fer una aigua de bombolla. Ella et va dir que es deia
Felícia Massip. Us refugiàreu d’aquella tempesta en una taverna just
darrera el Liceu amb un nom impossible: Kalípolis. Vertaderament
l’ambient d’aquell bar era d’una mescladissa de civilitzacions —i de
fum densificat— entre les que destacaven els àrabs, els romanesos i els
russos amb alguns indígenes despistats. Felícia coneixia bé aquell
territori perquè es dedicava a fer de bona samaritana en una ong que
ajudava als immigrants. Asseguts en una taula del fons, ella amb una
birra i tu amb un whiski, li contares que entenies el romanès perquè
eres especialista en llatí i d’altres llengües romàniques. Ella et
demanà que li traduïssis el temes que tocaven aquells homes, perquè
Felícia era l’única dona. Parlen de malifetes de la feina o de la manca
de feina, misèries d’una vulgaritat domèstica i crua. Li explicares la
tevaq vida. Quan ja feia una bona estoma Felícia et contà que vivia amb
Abderramah, un sahrauí sense papers amb el pare assassinat pels
marroquins. Et sedueix el chic ètnic?, li demanares aquesta bestiesa
mirant-la fit a fit amb la gelosia en punt. Felícia es vas enfadar
molt. Et va atacar amb les armes que tu mateix li havies donat i et va
girar la teva existència com un mitjó —aquells estudis de llengües
clàssiques, els negocis de vi del teu pare, el matrimoni per interès
amb una dona rica i ara les classes de repàs a estudiants que no
aprovaven el llatí universitari, l’alcoholisme: l’itinerari d’un
fracassat—. Tu sabies que la desitjaves com es desitgen les coses
impossibles, l’exploració dels espais abissals o l’idioma terminal de
les tristeses. T’hauries amorrat a la seva cintura amb la flexibilitat
d’un atleta, li hauries mossegat a besades les anques, li envestiries
el milfulles entrecamer amb la perversitat d’un faune. Quan acabà
d’insultar-te amb totes les raons possibles et llançares als seus
llavis. Al cap d’uns vint minuts ja sotjàveu la moqueta del teu
apartament i us rebolcàveu dins un llit de carícies recíproques. La
grip produïa efectes inesperats. Felícia havia desfet les pors mentals
de Jordi i l’havia convertit en tinta sobre paper. A Jordi li agradava
el paper, era més fred que la pell. I cremava millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
..