PATGE DELS REIS
La contarella comença com escena de cine. Personatges: Martí Ferrer, trenta-vuit anys, orfe de fresc, la mare va morir quan ell tenia set anys i el pare suara mateix, fadrí amb alguns fracassos amorosos, misantrop, jardiner. Marisa Cantallops, trenta-tres anys, acaba de deixar traumàticament Julià, la seva parella d’aquest darrer any i mig, estudis d’infermeria, fa de cangur. Julià Gayà, quaranta anys, conductor de bus, emprenyat perquè el va deixar una Marisa que no suportava sa gelosia i violència trunyellades. Temps: actual. Lloc: Mallorca. Motor! Acció!
(…)
[Foto: Michael Kenna]
A Marisa li havia passat alguna altra vegada que no recordava,
sentir-se vibrar d’una eufòria especial, sense motiu primer, allà, dins
la seva cambra de l’apartament que volava damunt les teulades del barri
de Santa Catalina, davant aquell mirall del guarda-robes, en el silenci
feixuc que desprenien les coses, desfer un pas cap al costat esquerre
amb un moviment suau, flexionar les cames i tòrcer el coll com si fes
un capada i alçar els dos braços com si s’anàs a acubar en qualsevol
instant per esdevenir tot d’una una bolla de nervis o un sucre candi,
i, amb un to comptadíssim, alternar la intensitat i la flonjor en una
gimnàstica absurda, sense cap utilitat ni sentit, abandonant-se a
posicions estranyes, a moviments insinuats, a l’enlairament sobtat, a
la caiguda fonda, a l’oblit, a una respiració travessada de pantaixos
que la convertien en una serp, en una clariana, en un començament, en
una onada, en una cussa, en un desfici que no acabaria mai. Marisa es
llançà damunt el llit en una revolada conscient. Els polsos li botaven,
el cor havia començat una carrera tumultuosa, la boca seca, unes suors
fredes. No podia tancar els ulls perquè sabia que les imatges doloroses
apareixerien per sorpresa. Es tapà la cara amb els dos braços com si
volgués allunyar un atac sobtat. Estic totasola, va dir fort i la veu
resplendia per les parets, pels mobles, pels vidres amb un eco fluix.
Allò la va fer retornar. Eren les set. A i mitja havia de recollir Alba
i Toni, dos petits monstres de cinc i set anys, per acompanyar-los a
dur la carta dels Reis. Stop! Així mateix, amb tota l’energia que et
donaven els records de la infantesa, quan en aquell corralet amb el
padrí patern fores feliç, podies, Martí, arribar al casetó de Son
Llatzeret, davant per davant dels avions de jugueta de l’aeroport de
Son Bonet, entrar a la casa del pare, la teva legítima, per la
desolació d’aquell hortet esbucat en què et sabies de memòria els
quatre tarongers, les dues llimoneres, aquella parra que feia de porxo
i tots els rosers menjats per les ortigues, les malves nanes, la
ravenissa blanca, els llevamans bords i els rellotges amb el seus
fruits acabats en un bec prim amb aresta en cinc voltes en espiral, amb
els quals el padrí t’ensenyà a marcar les hores, i començar a fer
feines amb les quatre eines que trobares: arrabassar amb la xapeta les
males herbes per fer un gran caramull devora el galliner, exsecallar el
parral malmenat pel temps, encendre el formiguer que has bastit amb
cura i, mentre mires com es dorm lentament aquella columna grisa
perfumada de plantes inútils, experimentar una tristesa que t’amara els
recons més fondos i et deixa embambat dins l’aire humit de l’horabaixa
fins que una brusquina et desperta, et fa saber que d’aquí a una hora
has d’arribar al lloc on t’has llogat de patge dels Reis. Martí s’ha
pegat una dutxa ràpida. S’ha canviat de roba. Ha vigilat l’ardor del
formiguer i ha partit de quatres. Stop! Quan Marisa arriba amb Alba i
Toni, que es barallen com a ca i moix, a l’entrada dels grans magatzems
hi ha una coa de mares i nins que fa feredat. Els focus, les nadales,
la gentada i els flaixos han calmat els nins que s’ho miren tot com si
fos de veres. Marisa ulla la barba blanca, llarga i postissa. A poc a
poc s’acosten. I com un prodigi s’ajunten els ulls de Marisa i els ulls
del patge una bona estona. I Julià surt com una aparició. I cridant, no
tens enfront, també et vols lligar el patge dels Reis, pega una empenta
a Marisa que cau en terra. El patge l’ajuda a aixecar-se. I Julià li
enverga un cop de puny. Compareixen dos segurates i se’n duen Julià.
Marisa va amb el patge al bar: a ell li donen una bossa de glaçons per
a la bufetada i ambdós beuen un conyac. Els nins són feliços perquè
tenen el patge dels Reis per a ells totsols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!