Hi ha una exposició, a la Pedrera, dels quadres que Mercè Rodoreda va pintar. Pel que he vist, els quadres de l’escriptora, fets entre els anys quaranta i cinquanta, a despit que alguns tenen un aire de filiació mironiana, com aquest, i d’altres recorden l’univers de Klee o de Chirico, es corresponen al món de l’escriptora de Sant
He encetat un llibre d’Orhan Pamuk, editat per Bromera, que es titula: Altres colors. (Perdó, sempre oblidem el traductor: la traducció és de Carles Miró). “Aquest és un llibre fet d’idees, d’imatges i fragments de vida que encara no han trobat la manera de formar part d’una de les meves novel·les –escriu Pamuk– els he posat junts aquí, com si
En el darrer llibre de poesia, Misteriosament feliç, Joan Margarit fa un “Comentari de text” –així es diu la peça– a un poema d’Estéllés. Es tracta del poema “El amants” del Llibre de meravelles. Un comentari de text certament interessant. [El trobareu en desplegar tot el post] Margarit s’encara amb un dels poemes insígnia del de Burjassot, perquè “els
La gran passió per la novel·la (per l’art de la novel·la, s’hauria de dir) de Milan Kundera el porta també a escriure assajos lluminosos com els reunits a El teló (Tusquets, 2005). Un recull de textos on parla del gènere i de la creació, del caràcter de l’art i de l’estètica, de la identitat, de la
Ahir acomiadàrem Mikel de Epalza. Tot just aquest era el seu primer any de jubilació. Com arabista, la seua tasta ha estat fecunda. En relació a la cultura catalana, cal destacar especialment la traducció de l’Alcorà que, amb l’ajuda de Josep Forcadell i Joan Perujo, va publicar el 2001. Reproduesc un fragment que vaig llegir el dia de la seua presentació en la Facultat
Acabe de llegir Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, de Tobies Grimaltos, publicat per la Universitat de València. Ha estat una lectura afable, complaent, enriquidora. Com que en el camp filosòfic es dóna tant el llenguatge opac, les autoreferències i la prosa ortopèdica l’he trobat un exemplar de fora de la família. Desconeixia l’obra
Vàrem arribar a Tarragona al migdia de dissabte. Feia frescor, però és que havia canviat el temps: a Alacant encara en feia més, amb l’Aitana nevada. Vàrem deixar les maletes a l’hotel i després a còrrer… ciutat amunt i avall. L’antiga Tarraco ens va semblar una ciutat viva, càlida, agradable…Des del final de la Rambla Nova, el Balcó