A tall d'invocació

He encetat un llibre d’Orhan Pamuk, editat per Bromera, que es titula: Altres colors. (Perdó, sempre oblidem el traductor: la traducció és de Carles Miró). “Aquest és un llibre fet d’idees, d’imatges i fragments de vida que encara no han trobat la manera de formar part d’una de les meves novel·les –escriu Pamuk– els he posat junts aquí, com si fos una narració contínua”. Els retalls que formen el llibre, si més no el primer centenar de pàgines, són textos molt  bons. No ha ha sensació d’haver-hi grans descobriments, tanmateix tot és ple de pensaments subtils. L’escriptura de Pamuk té en Istanbul –els seus carrers i la seua gent, les cases, el color del cel, els vaixells que creuen el Bósfor…— el seu aliment més immediat. “Per a mi parlar d’Istanbul (…) ha sigut una excusa per parlar de la vida” –escriu al pròleg del llibre. L’editorial Bromera va publicar ara fa un any, Istanbul, ciutat i records, una obra fascinant, que il·lustra fil per randa aquesta realitat. Podeu llegir ací el comentari que li vaig fer al periòdic. Com tot gran escriptor, Pamuk parlant d’ell parla dels altres, i parlant d’Istanbul parla del món. (n’hi ha més)
 

L’autor turc, en Altres colors, escriu sobre qualsevol cosa pròxima: de la seua filla (de dos anys), de l’insomni, records infantils, avatars domèstics, personatges familiars, escenes de la ciutat entre dos mars… Paraules, paisatges, persones… l’inviten a fer, a cada pas, una especulació subtil, una observació llampant. Com diu al pròleg, la seua tasca literària més que “narrar el món”, passa per “veure el món amb paraules”. 
    De tots els textos que he llegit fins ara –encara no he arribat al centenar de pàgines– em quede amb “El meu pare”. Es tracta d’una crònica de les hores posteriors a la mort del seu progenitor i una evocació de la seua figura. Un text amarat de carícies, on les observacions psicològiques i les gestos biogràfics, componen la música fúnebre per la desaparició d’una ànima sensible, hedonista, enèrgica… El text acaba amb una idea colpidora: “La mort de tot home comença amb la mort del seu pare”.           

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!