És tard, cara amiga, i estic esgotat d’informacions, de fets, de gent, d’estultícia. F. m’ha convidat a un drai martini i m’ha pegat una aferrada pel coll i el cos extraordinària, càlida. És un home d’ulls blaus, fort com un minotaure, que em llegeix a altes hores de la nit i atresora els meus ritmes,
Quina dona més aguda!I quina dona més coratjosa i sensible!Les seves fotos són tractats de saber veure! I de llocs durs amb guerra, fam i pobresa!Va venir al 10 Festival de Poesia de la Mediterrània i em va donar les gràcies amb besades i tendror!Visitau-la! (…) Ella és elegant, afectuosa, animada, sembla una actriu de
En Bernat escriu: «A Santa Llumíria de la Camada del Raiguer de Mallorca el 14 d’agost de 1936, entre dotze i mitja i tretze, se sentí remor d’avions. La gent dinava o acabava de dinar (com jo, ara mateix, a les cinc de l’horabaixa, de juny de 2008 que m’he aixecat de taula després d’una
A correcuita recoman una revista, Paper de Vidre, per dos motius. 1) És bona i ofereix lectura intensa i plena de coneixement. 2) Hi surt una entrevista amb aquest plagueter.———————————————Ahir, a la llibreria 22, sota la direcció de Guillem Terribas, i amb la participació dels savis amics Josep M. Nadal i Josep M. Fonalleras, es
La finestra s’obre damunt una claror encegadora. És el cel de l’horabaixa del dia de sant Joan i tota la calor es reconcentra sobre aquest paisatge de verds i de grocs resplendents i polifònics. Refilen els paons amb un crit selvàtic com una benvinguda a les messes estiuenques. Pens que aquest Bellver, s’aturarà dos mesos
Per què et vaig dir d’una tirada aquestes paraules que encara record?: Si qualcú pren Crim i càstig com un prospecte d’instruccions per assassinar dones velles i Lolita com un manual pornogràfic de pedofília, és que el món va a la catàstrofe. Tu, Bel, somreies i em mostraves les allargassades línies rosa dels teus llavis
VÈRBOLA uns focs artificialsper tots els mots mortsi les cèl·lules de la vida verberafan via ara, dins la foguera exacte CREM EM CREM CRESC I NO M’HO CREC AD MULTOS ANNOS!
No sé com escriure el color d’eixes roses,no sé com dir les veus d’aquesta cala,no sé com estotjar les teves paraulesperquè no es facin malbé amb el tempsi les onades del temps. La casa no és segura i el verger una jungla tota plena de riscs. Què faig aquí? T’ho demanes , Francisca, encara que
La llum deserta cada breu extensió de temps:els reflexos argentats del lamé a les mussolines del coll de la dama,la xarxa d’estels neònics per la cabellera desfeta,la seda crua, incrustada de diamantons i safirs,dels vestit dibuixat amb les formes de l’elegànciai, sobresortint, com un indici íntim, l’anell amb un paóde vori antic a la mà
NEGREJA EL SOL DE L’ESTACIÓ SENSENOM cauen els meteors del teu cervell a tomba oberta s’estimba cada so dins el coval submarí de les natges ormegen les passions com la secor de les pues cactals caduca un sentiment destrossat de paraules ràncies naveguen caminals cap al fons de la matèria d’origen es desfan constel·lacions un
Ciutat sota la pluja, límpidaHILARI DE CARA IANEGAR LES PARAULES A POC A POCcom qui veu molt de temps l’horitzóno és feina de manyàEmperò si no vull el desorical que no aturi ni un no resda-li qui da-liper obrar un raig de silencion poder descansar una estonaIIMIRES L’ESTEPA BLANCA TOTA PLENAde pètals mortsde taques lilacom
VET AQUÍ UN TEXT SEU ENGRESCADOR! NOAM CHOMSKY I MALLORCA!Un Nobel escribe de otro Nobel LA BELLA DURMIENTE J. M. COETZEE (aparegut a EL PAÍS – Cultura – 02-04-2006) La novela de Gabriel García Márquez El amor en los tiempos del cólera termina con Florentino Ariza, por fin reunido con la mujer a la que
AVUI, A LES VUIT DEL CAPVESPRE A CAN ALCOVER (CARRER SANT ALONSO,24. PALMA), BÀRBARA MESQUIDA, ENÒLOGA, ARNAU PONS, POETA, I L’AUTOR, SEBASTIÀ PERELLÓ, PRESENTARAN PÈLS I SENYALS. HI HAURÀ SAVIESA, HUMOR, INTEL·LIGÈNCIA, GLAMOUR I TAMBÉ, CAVA, VI I DOBLEGATS DEL FORN DE CAN MIQUEL PUJOL.Fragment de la contra: «Felip Trobat, veu narradora i protagonista de
AMIGA POETA, PER MOLTS D’ANYS!A Montserrat l’estim com amiga i com a poeta. I estic molt content que li donin premis perquè és una escriptora bona i lluitadora. D’aquelles que em serveixen de far i de bruíxola en tot moment.Hem passat molt de temps junts en les trinxeres d’aquests darrers anys, m’entusiasma quan em conta
S’inaugura el proper divendres a les vuit a la galeria Ferran Cano de Barcelona!Hi estau convidats! Veureu l’obra d’un poeta de les imatges, d’un llibertari de les visions, d’un inventor de panorames d’ara mateix!