La mala sincronització de les nostres vides pot produir catàstrofes, quan has acabat d’escriure aquesta frase et poses a tremolar, Francisca, com si enlloc d’haver-hi damunt el toldo de pi un sol d’estiu roent s’hagués aixecat un vent gèlid, un vent que et surt del fons de tu mateixa. Elisenda i Bernat han partit cap
Ho vares dir com si haguessis copiat cent vegades la frase en una plagueta escolar: la intel·ligència sense bondat és una arma perillosa. Per què em costa tant escriure en segona persona tot allò que em passa? Per què no puc veure’m des de defora com si Francisca Febrer i Martorell fos una desconeguda que
LA FINESTRA DAMUNT EL CAMP QUE VOLA No intentes descriure res. La claror no troba els mots precisos on arrelar els fumerols adormits entre les verdors diverses, la densitat de les muntanyes blavisses de grisalla, el groc somort dels bladars i aquesta transparència de l’hora darrera que encercla el jardí obert on vius. Uns xipresos
Només puc entendre aquesta obsessió d’escriure com una malaltia, dius a Bernat que té els ulls plorosos davant una plagueta plena de borratxos de tinta mont-blanc negra. Per què, Elisenda, aquesta insistència ferotge? No veus que estic fet un ecce homo? Per què vols que m’enfonsi més si ja he tocat fons?, et contesta amb
UNA NOVEL·LA EN QUÈ ELS MOTS S’HAN FET A MÀ I A CONSCIÈNCIA! PERELLÓ TÉ UNA LLENGUA SENTIDA DES DE LES FONDÀRIES, PASTADA AMB SAVIESA D’OFICI I TESA (BEN TIBADA) AMB INTEL·LIGÈNCIA DE POETA: UN CATALÀ QUE RESSONA PER TOTES PARTS, UNA CAMBRA D’ECOS LÈXICS, UN TAPÍS DE SINTÀXIES TEIXIT DE VIU EN VIU, UNA
Elisenda escriu petits bitllets a Bernat: «Quan t’he vist que escrivies davall l’ailant ple de flors grogues m’ha vingut al cap una frase així sobre la nostra vida: deixar tantes de coses inacabades…» Francisca ha dibuixat l’univers aqüàtic d’un cossi molt gran ple d’aigua en què hi creixen lliris, nenúfars i papirs. Hi ha un
Cada moment és un llocon no has estat maimark strand «Una gran avinguda, potser massa bella per la casa, un tunel fosc d’alzines centenàries que no desemboca en un casal, sinó en un edifici allargassat amb un pis amb finestres petites, cobert de teules de fang vermell, dissimulat davall una pell de parra verge» no
LLECOR DE VIDA 1) Treballs pràctics. Ordenar el meu taller, biblioteca, gabinet tapat de —qualsevulla part on la vista mira—lletra en tota casta de formats. Tir massa poc. Rellegesc articles dels diaris i revistes (avui una entrevista a Kirmen Uribe de Jordi Llavina a la revista Benzina ha fet que no la tirara. Hi ha
UN AMIC, J. S., M’ENVIA UNA ADREÇA DE BLOG.Hi trob un comentari engrescador de Cinto Amat.Gràcies, Lector i col·lega! Moltes de gràcies!
Com una fura he cercat l’olor del teu cos, pare, onsevulla he furgat no et trobava i hi eres, onsevulla he tocat aquelles cartes, aquells dietaris, aquell embalum que et definia no hi havia l’olor d’arrencat que em deixares estotjada en el centre mateix del secret. del nodit (escric fragments del llibre futur en una
Els valencians de «La catosfera literària» dimecres, 21 maig de 2008 10 han estat els blocaires valencians seleccionats a la primera antologia de bitàcoles del domini lingüístic. 10 de 100. Tots hòmens. D’entre 28 i 55 anys, amb una mitjana de 38, i procedents d’arreu de les comarques valencianoparlants, des de la Plana fins a
Olor de flor mullada i de terra i d’arrellMercè RodoredaElla és com la flor de la passionària. Agafes aire, alenes fondo i saps que lluites contra la mort com cada segon, i també a intervals més llargs, mentre mires aquella flor que penja, refulgent, de l’enfiladissa verdor que s’entorcilla a la columna de la pèrgola
EM SENT CIBERIÀ. NO VOLARÉ PUS AMB AIR BERLIN!
PARAULES MEGAVIVESAvui, al Teatre Principal de Palma, celebrarem el 10 Festival de Poesia de la Mediterrània: un festival per a la pau, per a la llibertat, per la justícia, i per totes les felicitats dels humans. Deu anys de festival ja és una tradició. I en aquesta cultura catalana nostre en què res no dura
Com una cussa malalta he seguit el teu rastre tota la nit. Acabes d’escriure això a la llibreteta d’espiral que et comprares en un quiosc just devora el bar Drac, on prens cafè amb llet i una ensaïmada molts de matins quan baixes de son Alegre per començar des d’aquell punt, aferrat a la teva