NEGREJA EL SOL DE L’ESTACIÓ SENSENOM
cauen els meteors del teu cervell a tomba oberta
s’estimba cada so dins el coval submarí de les natges
ormegen les passions com la secor de les pues cactals
caduca un sentiment destrossat de paraules ràncies
naveguen caminals cap al fons de la matèria d’origen
es desfan constel·lacions un núvol de pols als ulls
no serveix per aturar els manifests de la tristesa.
Himnes, himnes , himnes fins al sol post
(…)
Per què escric, es demana Bernat amb vehemència, aquests fragments d’un collage impossible?
Elisenda vol anar al poble. Li he dit que no. Francisca és una ombra que no es deixa veure més que a les hores de menjar.
No puc sortir-me’n. No en sé.
Em caldria, potser, deixar aquest combat?
Amollar la guàrdia i entregar-me al dolor de la infertilitat més encisera ?
Tenc la panxa plena de nervis bullents comsi els budells es nuassin.
No m’he deixar arrossegar pels miratges que m’intenten destruir.
No m’aturaré.
Torn escriure L’enciclopèdia dels vivents.
Al sud no hi ha himne de segadors que ara representa la mort de la pagesia, ni tan sols anomen la paraula pagesia per a fer-ne referència, tot plegat el nord esdevé l’essència del no res, com a conseqüència exclussiva del nord ignorant el sud.