ALEGRIA PEL PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A MONTSERRAT ABELLÓ
AMIGA POETA, PER MOLTS D’ANYS!
A Montserrat l’estim com amiga i com a poeta. I estic molt content que li donin premis perquè és una escriptora bona i lluitadora.
D’aquelles que em serveixen de far i de bruíxola en tot moment.
Hem passat molt de temps junts en les trinxeres d’aquests darrers anys, m’entusiasma quan em conta la seva vida novel·lesca, conec ca seva, un niu encolomat rera la plaça Macià, en què escriu i viu, conec el seu gaiato que no li deixa agafar el bus en marxa, conec el seu humor i la seva intel·ligència esmolada i conec, sobretot, les seves traduccions que m’han permès llegir poetes («Les coses canvien molt a poc a poc») com la Plath o la Sexton que sense ella no m’haurien arribat amb paraules tan musicals, tan exactes.
Voldria que fos la meva mestra d’anglès!
Gràcies per la teva feina i el teu coratge, amiga Montserrat! I molts d’anys i bons!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic contentíssima. No l’he vista mai amb gaiato. Ella, en Jasso i jo ens manteníem sempre a una certa distància de l’altri devers la plaça del Tibidabo. També tants anys. No he conegut negú més que tres persones, en Jasso, ella i n’Andreu Vidal que poguessin resistir tantes hores de peu sense despentinar-se amb una ampolla davant (o dedins) impertèrrits i amb una lucidesa miquelbauçaniana igual que lords british, o ladies. Quina envejada que em feia això! Jo amb un tassó de cervesa ja faig tres tires de potades.