Avui tinc una activitat a l’aire lliure. Segons els servei meteorològic de Catalunya, plou segur, a bots i barrals. Segons Catalunya Ràdio, res de res; quatre núvols que van i venen i alguna primera pluja a mitja tarda, a les terres de ponent. Escolto una altra emissora (no em feu recordar quina) i diu que
I va a parar a l’Ateneu. Ara mateix, ens aquests mateixos instants, un parell de redactors de La Vanguardia entrevisten l’alcalde Hereu al bell mig del jardí de l’Ateneu Barcelonès. Sembla que estan tips, l’alcalde i els redactors, d’entrevistes en despatxos i oficines assèptiques, i han buscat el refugi per excel·lència de Barcelona. Afortunadament, no
Ramon Tremosa va fer ahir una gran defensa de les tesis del seu darrer llibre “Catalunya serà logística o no serà” en una sessió del Tribuna Barcelona. L’economista va estar brillant, contundent i a estones agosarat. Quatre coses m’interessa destacar d’aquest acte: primer, el funcionament mil·limètric de Tribuna Barcelona, un projecte de discussió pública de
N’hi havia d’Andalusia, d’Euskadi, de Castilla La Mancha, de Galícia, de les Illes Baleras i de Catalunya. Durant un parell de dies ens hem explicat penes i alegries del col·lectiu de professionals de les polítiques de joventut, hem consensuat quatre o cinc elements bàsics com a fonament del nostre sector i hem constituït la Coordinadora
Diu que un president (indeterminat) de l’Ateneu Barcelonès de començaments de segle passat va portar el seu fill a veure l’ou com balla del claustre de la catedral però, per alguna raó insondable, no ho van aconseguir. L’home, aristocràticament indignat, es va dir a si mateix: “doncs el meu fill no es queda sense ou
L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el seu Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, que preveu assolir al final d’aquest període més de 40 equipaments especialitzats en l’atenció als joves. La notícia és extraordinària per al món de les polítiques de joventut perquè, més enllà de valorar l’encert o no de les mesures proposades, ressitua la ciutat
El títol pot semblar broma, però no ho és. EXGAE és, segons la frase definitiva que encapçala la home del seu web, “la primera assessoria legal gairebé gratuïta especialitzada en alliberar els ciutadans dels abusos de l’SGAE i altres entitats de gestió”. Dues coses a retenir: tot i que fan sang amb l’SGAE, la crítica
La llarga gestació del Consell de la Cultura i les Arts ha arribat al final amb l’aprovació de la llei que li dona carta de naturalesa, tot i que no ha comptat amb el suport dels grups de l’oposició. Però si fossim capaços de passar per damunt del debat partidista, repetitiu i vergonyant, ens podríem
Cantonada carrers Cinca i Residència. Quarts de deu de la nit d’un divendres. Un cotxe aparcat, amb les dues portes del davant obertes i un tipus d’uns trenta i pico anys assegut al seient del conductor. L’individu parla per telèfon amb un “sense mans” i amb un volum descomunal, de manera que tot el que
Abans d’ahir va entrar en servei el primer bloc de l’Ateneu Barcelonès, e-Tertúlia, que d’aquesta manera s’afegeix amb empenta a la discussió i el debat en xarxa. Ens expliquen que aprofitaran l’activitat i la dinàmica ateneista per proposar discussió i debats al voltant dels temes més rellevants per a la ciutat i el pais. De
Ahir em preguntava amb l’ajuda de la revista Barcelona Metròpolis què és això de la societat civil, i tenia problemes per trobar una resposta definitiva. Avui, però, ho he vist clar. Després d’un dia intens i especialment atrafegat de treball m’he passat tres hores (fins a les dotze de la nit, estrictament) discutint amb altres
Escolto el sumari del Matí de Catalunya Ràdio i l’omnipresent Bassas explica que avui parlen de la crisi (o el que sigui) dels 40. Per il·lustrar el tema diu que quan en compleixes 40 tens unes ganes sobtades de comprar-te roba de colors i florejada. Ah….. Però sembla que aquest fenòmen de científica comprovació només
La societat civil està malament, d’acord. Però, a més d’insistir en aquesta afirmació, canònica per a qualsevol opinador que vulgui guanyar o conservar una poltrona mediàtica, som capaços de dir alguna cosa més? El número de primavera de la revista Barcelona Metropolis, aquest artefacte de debat intel·lectual magnífic generat a la banda de baix de la
Semblava que mai no hi havia d’haver reacció sobre el tema, però finalment n’hi ha hagut. Segurament per escenificar una certa recuperació de relacions i de normalitat institucional, una de les primeres actuacions del Ministerio de Fomento un cop constituït el nou govern Zapatero, va ser anunciar que traspassava la titularitat de l’N-II a la
L’onada de revisions i reflexions al voltant del 40 aniversari del maig del 68 aboca aquests darrers dies a tota mena d’opinadors i tertulians a malparlar d’aquella pressumpta revolució. Així com fa vint anys tot era reivindicar les victòries socials i les transformacions positives a què ens van abocar aquells esdeveniments, ara toca menystenir-les, buidar-les