L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el seu Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, que preveu assolir al final d’aquest període més de 40 equipaments especialitzats en l’atenció als joves. La notícia és extraordinària per al món de les polítiques de joventut perquè, més enllà de valorar l’encert o no de les mesures proposades, ressitua la ciutat altre cop com a referent per a aquest sector de les polítiques públiques. Barcelona fou la primera ciutat a aprovar un pla integral per als joves, en el llunyà 1985, i es va convertir en capdavantera en aquest àmbit, no només per a Catalunya, sinó per al conjunt de l’Estat espanyol. Però als anys 90 va perdre, amb tota claredat, l’empenta, i a causa d’un seguit llarg i continuat de decisions nefastes des del punt de vista tècnic, es va acabar convertint en un dels territoris de Catalunya amb una dotació de recursos més pobra per a les polítiques de joventut.
El nou pla diu desacomplexadament que els joves necessiten equipaments específics i, per tant, combat la idea absurda que aquest tipus de serveis guetitzen els joves i els condemnen a la marginalitat. Fa molts anys que els professionals que hem treballat en aquest àmbit tenim clar que aquestes afirmacions són una bestiesa, però malgrat l’aparent consens tècnic, no s’havia produït fins al moment cap pronunciament clar i definitiu d’una instància forta de l’administració. Ja era hora!
Haver d’esperar fins a l’any 2015 per tenir una quarantena d’equipaments a Barcelona tampoc no és una meravella de la generositat pública, però dibuixa una situació infinitament millor que la actual. A més, el pla fa l’esforç de dibuixar tipologies d’equipaments i, per tant, de fonamentar tècnicament la seva conveniència i idoneitat. És també una constatació històrica del sector de les polítiques de joventut l’absència de documents i publicacions que proposin mètode i aplicacions pràctiques d’una forma clara i, per tant, també en aquest sentit la posada en solfa del pla és una bona notícia.
Segur que hi ha un munt d’elements criticables en el document, començant per la lamentable decisió de continuar anomenant “punts d’informació juvenil” el que haurien de ser, sense ambigüitats, “serveis d’informació juvenil”, defugint denominacions reduccionistes que contribueixen a mantenir la idea que per als joves qualsevol coseta senzilla ja és suficient, com si parlessim de ciutadans de segona. Segur que també podem discutir molts aspectes d’aquesta classificació d’equipaments. Però ara allò essencial és donar suport a la nova mesura, llargament esperada, i desitjar-li èxit. Perquè queda clar que de l’èxit que tingui Barcelona en aquest camp en pot dependre l’èxit de moltes altres ciutats i municipis petits del país.
Afegim-hi que d’aquestes qüestions se n’ha d’ocupar també la futura Llei Catalana de Polítiques de Joventut, actualment en fase d’elaboració i per a la qual hi ha el compromís de la Secretaria de Joventut de la Generalitat d’iniciar-ne la tramitació dintre d’aquest mateix any. Esperem que el redactat de la llei tingui present, en relació amb els equipaments juvenils, el nou pla de Barcelona, que aconsegueixi com a mínim mantenir-ne el nivell i que, si és possible, vagi més enllà i el millori.
Ara toca, en tot cas, felicitar-nos tots plegats, felicitar la regidora de Joventut de l’Ajuntament, Elsa Blasco i, sobretot, felicitar l’equip de professionals de les polítiques de joventut de l’Ajuntament de Barcelona, veritables autors de la proposta. Ovació per a ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!