Aquest Sant Jordi ens ha servit, un cop més, per constatar l’estat de salut del catalanisme i per retrobar-nos amb l’autoodi (vegeu article)… Malgrat que parlo, al títol d’aquest apunt, d’una paradoxa, de fet no és tal, ja que l’escriptora El Hachmi és catalana d’elecció, i l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, també. El que ens hauria
Per celebrar el centenar d’apunts, voldria destacar dos articles apareguts a l’AVUI i que defineixen, amb una claredat meridiana, la realitat que ens ha tocat viure… El primer, és d’en Salvador Cardús i apunta a la necessitat d’obrir els ulls, d’una vegada, al fet més que evident que els espanyols tenen un full de ruta
Si, ahir, el pessimisme em dominava, avui, gràcies al senyor president del consell d’administració de Seat, un tal Francisco García Sanz, he recuperat l’esperança… Resulta que aquest ésser ha explicat que no es posen noms de ciutats catalanes als seus models de cotxes perquè, lògicament, aquests només reben noms espanyols (vegeu l’article). I nosaltres discutint
Aquest quinze d’abril he fet trenta sis anys (els 36 són uns anys amb reminiscències bèliques i de lluita, però què hi farem!) i val a dir que l’optimisme m’ha abandonat, bo i més veient l’espectacle lamentable que ofereixen la totalitat dels i de les representants polítics que hem escollit (aquells i aquelles que hem
Avui, al pamflet espanyolista “El País”, apareix una notícia sorprenent que enllaça, directament, amb les teories d’en Jordi Bilbeny i d’altres autors sobre la descoberta catalana d’Amèrica. Ara bé, la demostració que alguna cosa hi ha, de cert, en tot plegat, és el to despectiu que domina tot al llarg de “l’article“… De fet, fa
Avui, 10 d’abril, aquest bloc ha arribat a les 10.000 visites, fet que em satisfà i m’anima a seguir opinant, encara que, de vegades, no tothom valori les bondats del diàleg i de l’expressió lliure dels nostres pensaments. Gràcies, un cop més, a totes aquelles persones que han passat una estoneta (espero que agradable) llegint
Recordo amb claredat les crítiques que va rebre el president Montilla, quan era ministre. per les seves declaracions contràries a l’estatut del 30 de setembre. La major part dels comentaris es referien a la deslleialtat que suposava defensar una cosa a Madrid totalment contrària a la voluntat expressada pel govern català… … després, l’Artur Mas
Temps enrere, no fa pas gaire, m’enorgullia dir que era militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, m’agradava observar les venes inflades dels nacionalistes espanyols cada cop que parlava en Carod, em sentia capaç de lluitar per una Catalunya lliure des d’un partit que, semblava, havia transformat la utopia en realitat… Ara, tanmateix, els fets han esvaït
Llegeixo, estupefacte, la proposta de Joan Puigcercós sobre el concert econòmic al 2010 (vegeu article) i no puc deixar d’insistir en la necessitat, urgent, que callin, al meu partit… Algú, a ERC, comparteix aquesta manera de fer?, algú entén que els màxims dirigents del partit airegin les seves propostes a tort i a dret i
Avui, la Roser fa vuit mesos. Val a dir que ha estat una primera etapa intensa, emocionant i, per què no dir-ho, reivindicativa… Ser pare és difícil, la nostra societat aplica tot un seguit d’estereotips que costa d’eradicar. Deixant de banda la marginalitat del català a tots i cadascún dels articles propis dels nadons, he