Recordo amb claredat les crítiques que va rebre el president Montilla, quan era ministre. per les seves declaracions contràries a l’estatut del 30 de setembre. La major part dels comentaris es referien a la deslleialtat que suposava defensar una cosa a Madrid totalment contrària a la voluntat expressada pel govern català…
… després, l’Artur Mas va pactar l’Estafatut amb el Mentider. Consti que estic convençut que ho va fer de bona fe, ni de bon tros podia imaginar-se com arriba a ser de mentider en zetapé.
Ara bé, negociar amb el Mentider que es plantegi el transvasament del Roine, quan el govern del nostre país s’hi ha mostrat en contra, demostra, un cop més, com n’estem, tots plegats, de supeditats als dessignis dels espanyols.
Abans, CiU reclamava al Zapatero que els retornés la Generalitat, ara CiU reclama al Zapatero que sigui deslleial amb el govern tripartit (que ho és, li agradi a qui li agradi, de Catalunya).
El que més em preocupa, però, no és que CiU treballi contra el tripartit, sinó que quan no són els uns, són els altres. I així, el Mentider podrà anar fent, tranquil, sense despentinar-se, i amb aquella sornegueria que llueix quan parla de Catalunya.
La darrera burla ha estat la promesa de publicar les balances fiscals abans de dos mesos. Lògicament, tots els economistes de la Generalitat han tingut un esglai i es temen el pitjor.
Però no passa res, que el Mentider ja ha advertit que això de les balances fiscals no té res a veure (i no tindrà influència) amb la negociació del finançament.
Tot plegat, patètic.
Cal que siguem conscients que, com que no estarem mai units, tots (CiU, PSC, IC-V, ERC), la crisi econòmica la pagarà Catalunya, la solidària forçosa, esforçada i dòcil.
Poca cosa podem esperar, a hores d’ara, vist l’espectacle de pati d’escola al que estem assistint.
Salut i República!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!