Quina putada no poder assistir al concert pop més destijat i més fortot d’aquest principi de segle XX: els meus Antònia Font al Liceu de la rambla de Barcelona! He parlat amb set persones que no trobaren entrada, malgrat que són gent tan pròxima a Joan Miquel Oliver o Pau Debon. És sensacional! Hi ha
LECTORA I RECERCADORA Això és Mercè Ibarz, sobretot en aquest llibre: Rodoreda. Exili i Desig (Biblioteca Universal Empúries). Aquesta narradora, assagista i periodista, nada a Saidí, a la Franja d’Aragó, ens ha donat una visió del seu món personal de la ruralia a La terra retirada i a la novel·la La palmera de blat i
FARÉ SUC DE ROSA PERQUÈ CANTI L’ALEGRIA Estotjaré de bell nou els records dins la capsa de futurRellegiré cartes antigues que amaguen el temps primerCosiré els esqueixos i les ferides amb agulla de besosDesfaré els llaços perquè la unió es fermi molt mésLentificaré l’èxtasi que arriba de sorpresa a la citaM’enfonsaré en salabrors dels dies
Louise Brooks diu a una carta al seu germà Théo: «La paciència és l’obra mestra de la força.»Per què no m’arriben els teus senyals de fum, Aràlia?Record que en tot moment havies de ser el centre d’alguna cosa.I ara, res, descentrada, molt perduda.Aquell matí, davant el Coliseu de Roma, em digueres: «Per què no trob
REMEMOR LA SAGANi escric la meva tristesa, aquest sentiment vellutat i fondo que t’agafa pel coll, t’estreny el pit, et xapa el ventre i t’esquartera a poc a poc com una invasió d’àtoms ensorradors.Quina ha estat l’empenta que l’ha provocada, la tristesa?Un no res, un buf, una carícia a l’inrevés, un bes nodonat, una aresta.—————————————————————Me’n
Assegut davant uns pisos color de rata de la banda del Son Gotleu que pega a la via de cintura, Simó Cantallops, miraves els equilibris que feien un grup de breakdancers enmig del carrer amb una radiota a piles que travessava el vidre brut d’aquell pis on vivies, on mories podria ser més just, des
AJAGUT COM EL CUC VERDAGUERIÀ Naveg per paisatges d’herbeis i d’espècies vegetals que volen ser nomenades. L’aire és transparent i nítid com si fos l’interior d’un cristall tallat pel temps i per les terribles pressions de l’espai. No em puc distreure perquè tot és una sorpresa. Em sé dins el capvespre emperò albir postes de
I tenc problemes amb tres rates: una inútil, morta, les altres dues encara m’ajuden de tant en tant.Per això llegesc i escric a mà.Dos llibres, mentida, tres, m’han acompanyat molt aquests dies de convalescència.(…)Ve gent. Remuc lladra.No podré copiar per ara el sonet la «Desena estació, Jesús és despullat» del Via Crucis de Llorenç Moyà.Fins
La casa fa aromes de setmana santa, de Pasqua.Dijous ens dugueren la freixura del me.Divendres en dugueren el me trossejat.Un menet jove que havia pasturat per aquests camps que envolten la meva escriptura.Dissabte férem les panades, els robiols i els senyorets o crespells. Dinàrem de frit de me i frit de sang. I també de
LLUC EL BAUDELAIRE DE JORDI LLOVET: LES FLORS DEL MAL UN ESDEVENIMENT EXTRAORDINARI. Si la literatura ocupàs el lloc que li correspon en aquesta societat, infeccionada de vulgaritat i d’analfabetisme, tothom parlaria, vocalment-analògicament i digitalment, d’una feta sensacional: l’aparició per primera vegada en català de l’edició bilingüe i completa de LES FLORS DEL MAL (Poesia
No som un seguidor dels «dies mundials de no sé què». Emperò en temps de tanta de sequera cultural cal aprofitar totes les avinenteses per fer-nos carn de cultura. Avui, quan la Unesco i la Institució de les Lletres Catalanes celebren aquest Dia Mundial de la Poesia, he volgut sumar-me a la festa.Com? Ben senzill:
Des de l’hivernacle blindat (?) de la vella europa contempl aquests cinc anys de la guerra d’Irac com una catàstrofe de Bush,dels nord-americans i, també, de tots nosaltres, com una pèrdua de vides i valors amb l’exacerbació del fanatisme islamista, com un carnatge brutal del qual ens hem vacunat tant que ja quasi les mortaldats
PEPA RUSSA Per què em fa la impressió que munt plans sempre seguit i que conec a fons aquesta forma de viure que consisteix a seguir cap envant sense aturar-me mai? Ja fa un any que va morir la meva germana, Aina Maria, i només ara, amb la visita del seu enamorat, Julià Cantallops, em
Escric amb els ulls que em cauen.Per què em fa la impressió que no he dormit des de la distància de dos segles?Ahir, han passat unes hores, XXX aniversari de la UIB. He celebrat l’ubeització, m’he ubeitzat de festa fins a l’esclator. Molts d’anys i bons UIB!L’exposició que ha creat Elisenda Farré amb Tres Serveis
Me’n vaig a la taula rodona Birrets negres amb els rectors vius que han governat la UIB aquests darrers trenta anys.Magnífica informació de Vilaweb.De la taula rodona Veus sobre Nadal Batle ja n’escriuré alguna cosa un dia d’aquests.Sign totalment el post de Vicent Partal de Mails per Hipàtia.Potser l’únic defecte és que és massa suau.Gràcies