dia 17 de març, a les 20 hores a l’edifici La Riera (carrer Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma) VEUS SOBRE NADAL BATLEParticipants: Antoni Bennàsar, Joan Mir, Vicent Partal, Joana Maria Roque, Bernat Sureda. Moderador: Climent Picornell. XXX aniversari de la Universitat de les Illes BalearsTots hi estau convidats!Què diria en Nadal sobre el genocidi
ME’N VAIG A L’EXPOSICIÓ DE L’AMIC MATEU COLL, PINTOR DE L’INVISIBLE, CREADOR DE LLIBRES ESCULTURES, INVESTIGADOR DE TRANSPARÈNCIES, A CAN GELABERT DE BINISSALEM, MALLORCA. He vist la notícia de la presentació del llibre de Dora Ashton sobre Miquel Barceló. És una crak aquesta crítica i amiga, entretinguda i sàvia.
LES NOTÍCIES SÓN QUASI INEXISTENTS I TERRIBLES. EL DALAI LAMA HA FET UN COMUNICAT.I AQUÍ NO SE SENT EL TERRATRÈMOL NI SE SENTEN ELS MORTS INNOCENTS.DESPERTA EUROPA!
Quan el mir sembla un petit temple capadòcic, una cúpula d’un blanc nivi sobre uns murs recoberts de reguinyols d’un marró fosc: és un ‘macaron’ dins una canastreta de paper blanc prisat. Vaig descobrir els ‘macarons’ a la pastisseria i saló de te Ladurée que es troba a la cantonada dels carrers Saint Honoré i
A la mala hora, esgotat, fet picadís, pens en escriure un art de viure per a ús dels amadors de les albes.Fatiga dolça de contactes, de cinema, d’alenar.«Il n’y a pas des jours que nous ayons pleinement vécus que ceux que nous avons cru laisser sans les vivre.»Proust a un prefaci per Ruskin.
Avui, a les vuit i mitja del vespre present a la Sala Augusta de Palma el director de la pel·lícula La mirada del otro, Vicente Aranda.Ens contarà com va fer el film i al final tindrem un diàleg amb ell. Com en els cine-fòrums dels anys seixanta.Ho organitza la Universitat de les Illes Balears dins
PER QUÈ?!PER QUÈ?!SI ES PARA VIVIR TAN POCO ¿DE QUE SIRVE SABER TANTO?JUANA INÉS DE LA CRUZ
Feia molt de fred i duies un tabard marró fosc, ben paït per tots aquells hiverns que tenia, just acabaves de fer tretze anys; et pensaves que coneixies les feres més rabioses del zoològic humà; l’hora anterior et confessares amb un canonge de la Seu, havies sortit d’aquella càmera gegant d’oració, on demanares perdó, et
TOT EL DIA FENT NIGULS m’he passat tot el dia fent nigulsniguls quan parlava per telèfon amb un corrector estricte m’he passat tot el dia fent nigulsniguls quan contestava a un periodista amb una càmera audiovisualm’he passat tot el dia fent nigulsniguls quan veia com la mort s’aferra a un parell de cossos jovesm’he passat
UN MARTIRI BELL, UN APRENENTATGE, UN ACTE D’HUMILITAT, UNA JOIA, UN SOFRIMENT, UNA OFEGOR, UN ESGOTAMENT, UN SUPLICI, UNA ALENADA D’AIRE OXIGENAT, UNA SAGETA A LES SINAPSIS, UN TREURE’T ELS ULLS DEL CERVELL, UNA CRISI, UNA ATUPADA, UN MASSATGE I UN MISSATGE, UN NO ACABAR MAI (…)UNA FELICITAT PETITA, UN FINAL GRAN, UN DESCOBRIMENT, UNA
QUIN GUSTENER!APRENDRE AMB ELS ERRORS, AMB LES ENFONSADES, AMB ELS FRACASSOS, AMB ELS NAUFRAGIS, AMB LES PÈRDUES DE SENTIT, DE TIMÓ, D’ENFRONT I DE FONAMENTS.EMPERÒ PER AQUÍ, PER AQUESTS ENFONYALLS DE LA CAIGUDA, PER AQUESTS LABERINTS SENSE ENTRADA, ETC., ÉS QUAN HI VEIG MILLOR, QUAN M’ENAMOR ENCARA MÉS DE LA LLENGUA QUE NO S’ATURA MAI.L’APRENENTATGE
L’ASFÍXIA BREU No sé si ho record del tot gaire bé amb ellens punyírem dins la nit dels capdecantonsdescapollava la vida en flames i en besosfredor càlida de dos homes que no són amicssent els emballaments un sopir més secque els altres l’asfíxia breu de quan t’enfonsesper entre les ombres mòbils de les moreresi tota
ESTIC CANSAT, MORT I UN POC FELIÇ Llegesc Miquel Bauçà i somnii. «CAP RELAT, EXCEPTE ELS SOMNIS,no és innocent, no gens,car és fruit del gregarisme.La paüra és un relatabans que qualsevol altresentiment, emoció.Sense un bon escenarila por és inexistent.Això és així de simple.Sense masses populars,sense dones, no hi haurianarrativa. Els parisencsbé que haurien de pelar-se-la.»
Le caractère érotique d’un livre, qui n’est pas forcément lié à une anecdote ou un sujet érotique, est pour moi fondamentalement lié à la solitude de la création littéraire.Començ un viatge a Barcelona sota la remor autèntica dels mots d’Alain.Fa un fred que crema el cul a les llebres.Cremat de fred, endavant!El vent és tan
L’escriptura em puja al cap. Em sent nociu, perillós, letal. No m’haurien de deixar publicar. Cada línia és una dosi de verí. Cada paràgraf una sobredosi. No t’agradaria, Xesca Salvà, que començàs així la nostra història? D’ençà que et vaig conèixer a les classes de llatí sempre em demanaves el mateix: no t’atures mai de