ROCKVIU

VerdCel, Centre Cultural Barrades (L’Hospitalet de Llobregat), 3 de febrer de 2008

Podeu escoltar-los aquí.

Ismael Serrano, Teatre Joventut (L’Hospitalet de Llobregat), 3 de febrer de 2008

Amb aquest apunt estreno ordinador, un MacBook nou de trinca.
Què va passar amb l’anterior, l’atrotinat IBook? doncs que va morir per intoxicació etílica: a algú de casa se li va caure una cervesa a sobre i la placa base no ho va poder resisitir. Sort que l’amor de pare supera aquestes adversitats.
La veritat es que em sento estrany amb aquesta nova màquina, tan neta i tan sencera. Trobo a faltar aquella tecla d’escape que saltava cada dos per tres i la pantalla a punt se seccionar-se del cos de l’ordinador. Un portàtil que ha estat el meu company en moltes batalles, concerts i festivals, un bon company que mai m’ha fallat fins i tot quan se’m va caure (accidentalment també) de canto al terra. Ja m’ho diu la M+, no em puc queixar que oportunitats de perill no me n’han faltat. Ara jau esbudellat i obert a sobre de l’escriptori, a veure si s’asseca la placa i algun dia passa algun miracle i retorna a la vida…
Per sort ja he passat per uns quants ensurts informàtics i amb les hòsties de la vida he aprés: totes les fotos, textos i la informació valuosa estava perfectament emmagatzemada en còpies de seguretat.

Melodrama, sala Monasterio (Barcelona), 2 de febrer de 2008

En una època en
que els discjòqueis no eren estrelles de culte, els que es dedicaven a punxar
els discos als guateques eren els lletjos sense parella. Melodrama, sens dubte formaven part
d’aquest col·lectiu. Els seus suèters de punt i la imatge d’estudiants aplicats
els delataven.

segueix amb crònica

De tots els concerts de retorn de bandes històriques que es fan i es desfan, potser el concert d’ahir de Melodrama per celebrar el seu 31è aniversari va ser el més entranyable. Qui ha parlat de pasta? aquest concepte no entra en el seu ideari: entrada gratuïta, regal de l’elapé "Grandes fracasos" (en van trobar unes quantes capses en un magatzem), xapa del concert i un bonic programa de mà (una joieta) amb les lletres de les cançons. I la llagrimeta a punt de saltar quan van cantar allò de "No me digas que me dejas" ("yo que por ti dejé de beber Estomacal Bonet, de fumar Ideales y de ser fan de la Welch").

Crònica publicada a El Punt el dia 4 de febrer de 2007

Amor perdut i Estomacal Bonet

El grup Melodrama retorna a l’escenari per celebrar el 31è aniversari a la sala Monasterio

XAVIER MERCADÉ.

En la seva època, els laietans no acceptaven
Melodrama perquè eren massa pop, i el sector més rocker tampoc per la
mateixa raó, però van enregistrar un disc amb Sisa l’any 1980 i van
tocar al mític festival punk de l’Aliança del Poblenou, al
costat de Mortimer, Ramoncín i la Trapera, el Nadal del 1977. La premsa
de l’època no va tenir pietat amb ells, la multinacional, amb la qual
van gravar dos senzills, els van voler vendre com un producte dirigit a
les fans, al costat dels Pecos. El primer disc es va dir L’èxit truca a la porta (1985), i en el segon van reblar la ironia i el van titular Grandes fracasos
(1991). En una època en què els discjòqueis no eren estrelles de culte,
els que es dedicaven a punxar els discos eren els lletjos sense parella
de ball. Melodrama, sens dubte, formaven part d’aquest col·lectiu, els
seus suèters de punt i la imatge d’estudiants aplicats els delataven.
Però les cançons divertides, ingènues i iròniques amb les lletres
màgicament quotidianes de Dionís Olivé van calar en un imaginari
barceloní que els va convertir en un grup de culte per a minories.

En
els últims mesos s’han vist retorns de tota mena, però el de Melodrama,
per celebrar dissabte el 31è aniversari a l’acollidora sala Monasterio,
va ser entranyable. Amb la sala atapeïda d’amics, familiars, curiosos,
supervivents de l’època i músics coetanis com ara Ia Clua, Jaume Sisa,
els germans Gil de Brighton 64 i excomponents de Los Fresones Rebeldes,
Melodrama van oferir una sessió de nostàlgia ben entesa amb un grapat
de cançons que mai van ser èxits, però que encara guarden en el seu ADN
la frescor de l’època en què es van crear. El pas del temps es podia
veure en els rostres i els cabells canosos de Dionís i Toni Olivé,
Carles Collazos, Joan Navarro i Xavier Julià, però també la il·lusió
d’enfrontar-se amb els records i d’ensenyar als fills i néts que ells
també van tenir una banda de pop. Una nit màgica en què van tornar a la
vida oficinistes estressats (En García), amors impossibles (Ella no sap), amors ofegats amb Estomacal Bonet (No me digas que me dejas), amors perduts a la guia telefònica (Hay muchos Pérez López), música per a guateques galàctics (Si no fos per tu) i el moment Lou Reed, que en l’imaginari de Melodrama passa per convertir Heroin en Olives aliñades. Tal com van cantar a Tu, jo i el Tibidabo, «el món no és tant dolent, podria ser pitjor».

Possibilitats
d’ampliar aquest retorn? «No se sap –comentava Dionís Olivé, abans del
concert–; de moment ens hem plantejat fer una trobada un cop l’any i
potser editar aquest concert.» Diverses càmeres de vídeo en van donar
testimoni i, de moment, a la seva pàgina web hi ha cançons
enregistrades l’any passat.

Els Pets, Espacio Movistar (Barcelona), 1 de febrer de 2008

Tenia pensat un altre titular pel post d’avui, però m’afegeixo a la proposta de Vicent Partal commemorant el 800 aniversari del neixament del rei Jaume I. Per molts anys, reiet!

segueix

Ahir el català va conquerir un espai que fins ara l’havia ignorat i amb la promesa de continuar programant grups que cantin en la llengua del rei Jaume I. I a sobre la resposta del públic va ser bona. Això si, de moment no tenen pensat canviar el nom d’Espacio. "Ja se sap, els de Madrid…".

Crònica publicada a El Punt el dia 3 de febrer de 2008

Qui els va parir!

música
ELS PETS / XAVIER MERCADÉ.

Ja feia mesos que, des d’aquestes pàgines es
reclamava més presència del català en la programació musical de
l’Espacio Movistar. Poc a poc aquesta postura sembla que està canviant,
primer enviant les notes de premsa i les comunicacions en català i
finalment amb la decisió d’incloure un cop al mes grups i cantants en
la llengua de Jaume I. L’estrena la van fer el passat divendres Els
Pets i pel 7 de març vinent ja hi ha anunciada l’actuació de Gerard
Quintana. Ara bé, no està prevista la traducció del nom d’aquest gran
envelat.

Feia ja dos mesos que Els Pets havien decidit passar un hivern feixuc i mandrós després d’acabar la gira de l’aclamat disc Com anar al cel i tornar al Vendrell el passat mes d’octubre i ser guardonats pel millor disc català segons la crítica de la revista Enderrock.
Però tot i això encara no l’havien presentat en condicions a la ciutat
de Barcelona, al marge de l’actuació que van fer en el festival CAS
l’abril passat quan el disc encara no estava a les botigues. La
proposta de la marca de telefonia mòbil els va animar a tornar a
posar-se les armilles i els vestits de músics per tancar definitivament
la gira. La resposta del públic va ser força positiva. Sense haver de
llançar coets, la convocatòria del grup de Constantí va superar en
xifres la de l’actriu Juliette Lewis feia just una setmana. Van obrir
la nit els The Gruixut’s, aquesta mena de The Hives a la bisbalenca
que, amb el premi guanyador del concurs Sona 9 sota el braç, cada
vegada sonen més conjuntats, segurs i convincents amb un repertori on
no va faltar l’himne Punt diari, dedicat a aquest diari.

Els
Pets van repetir l’espectacle que van portar durant tot l’any passat
arreu del país. És a dir, un repertori on s’interpreten gairebé totes
les cançons de Com anar al cel i tornar i els seus èxits
situats estratègicament. Un grup que ha anat creixent musicalment i
emocionalment mentre que el seu públic viu una sorprenent regeneració
gira rere gira i que els dóna la seguretat de poder començar amb una
cançó sobre el suïcidi (Faig saber), seguir amb meditacions de maduresa (Tantes coses a fer) i un clàssic (S’ha acabat),
deixant ben clar que tenen un directe sense fissures. «Si teniu fills
no els feu cançons, que després et surten com Paquirrín» va dir el que
ara és també presentador del programa Qui els va parir! a TV3 per presentar Valset, cançó que ja no tocaran més en directe. Jo vull ser rei
la van interpretar després d’assegurar-se que el públic els pagaria la
fiança si tenien cap problema, i la marca amfitriona no es va lliurar
de les crítiques: «Tant de bo escoltéssim més i parléssim menys pel
mòbil», va dir Gavaldà abans de cantar la sentida Ningú.
«Tingueu paciència, tornarem d’aquí un parell de mesos», va anunciar
Lluís Gavaldà en referència a la gira que estan preparant pel 2008, i
en la qual interpretaran íntegrament el seu disc Bon dia (1997).

Lloc i dia: Espacio Movistar (Barcelona), 1 de febrer del 2008