Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

  • Anar a la meua web personal
  • Seccions del bloc

    • La meua part de crosta

    Publicat el 9 de desembre de 2007 per vicent

    Un dels efectes que Joan Ferran buscava quan atacava la "crosta nacionalista" de TV3 i Catalunya Ràdio era fer creure que efectivament els professionals diguem-ne nacionalistes són una majoria i dominen de fet aquests mitjans públics. Però això és fals. A Catalunya Ràdio és cert que hi ha hagut molts anys una majoria de professionals el país de referència dels quals ha estat Catalunya o els Països Catalans. Però a TV3 no. Potser ara està canviant però fins ara el nombre de professionals de TV3, sobretot a informatius, el marc mental dels quals és Espanya és clarament superior a la mitjana de la població i això no ha passat perquè sí ni de forma casual. Ho explicaré amb el meu cas.


    L’any 1991 em vaig presentar a unes oposicions a redactor de TV3 i les vaig guanyar. Com a prova ací hi ha la carta que em van enviar. No recorde el lloc exacte en el qual vaig quedar però era entre els cinc primers i recorde, això sí, que em van dir que ni que fos per a cobrir les baixes que ja hi havia entraria tot seguit. Segons el contingut literal de la carta, enviada el 12 d’abril del 91, jo entraria a treballar a TV3 si en l’any i mig posterior a aquella data calia contractar cinc redactors, o quatre o tres, que no recorde exactament el lloc que jo tenia. Val a dir que era l’any abans dels Jocs Olímpics i que evidentment van entrar molts més redactors que el número que jo havia tret en les oposicions. Però a mi no em va cridar mai ningú.

    Reconec que jo tampoc no tenia un interès enorme per treballar a TV3 així que no em vaig posar pesat. Segurament hauria entrat si hagués volgut ser legalista perquè aquella convocatòria l’havia guanyat però les meues inquietuds d’aleshores anaven per un altre costat. Si em cridaven bé però si no em cridaven tampoc m’importava massa. No em van cridar mai i sé per quin motiu no hi vaig ser cridat. Anys després m’ho van insinuar de forma molt concreta persones que l’any 91 i l’any 92 tenien una certa responsabilitat allà dins: no em van cridar perquè era valencià (i no es podia locutar "en valencià" en aquella època i en aquella casa) i perquè era "massa nacionalista". I sé també que el meu no va ser l’únic cas. Perquè ser "massa nacionalista" era ser sospitós en aquell moment i en aquella casa, malgrat que el partit en el govern es digués Convergència i Unió.

    Joan Ferran hauria aplaudit. Igual ho va fer…

    (Que conste, a més, que no és el mateix ser partidista, d’un partit qualsevol, que tenir una opció mental concreta sobre quina és la teua nació. Jo crec que els periodistes hem de ser neutrals en la lluita partidària però en canvi no conec cap periodista que no tinga un marc mental al qual es refereix quan fa informació, un marc nacional o un mercat, si ho voleu així, al qual s’adreça.)

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Any de pròlegs

    Publicat el 8 de desembre de 2007 per vicent

    Un correu em recorda que dimarts presentem a Barcelona el llibre d’Arnau Gonzàlez Vilalta "Valencianistes a Catalunya. Actuació Valencianista d’Esquerra de Barcelona (1932-1937)", del qual he escrit el pròleg. Serà al Pati Llimona a les 19.30.


    Aquest ha estat un any que he escrit tot de pròlegs, com si me n’haguera especialitzat en el text curt. Vaig escriure aquest, vaig fer el decàleg final de "Nació.cat" de Saül Gordillo, he escrit el pròleg de "Del Sud", el llibre sobre els Obrint Pas que han escrit l’Hèctor Sanjuan i l’Antoni Rúbio. I tot just fa uns dies s’ha publicat el recull de textos del bloc de Josep Maria Terricabras "Idees de combat" (Editorial Accent), que també porta un pròleg meu. Quatre pròlegs, doncs, en un any, que no sé, de fet, si no és una manera d’escapolir-me de l’escomesa perquè alguns dels editors el que em reclamava era un llibre, un llibre que no tinc temps d’escriure. Deixem-ho en un grapat de pròlegs, doncs. 

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Nadal Batle

    Publicat el 7 de desembre de 2007 per vicent

    Avui fa deu anys justos de la mort de Nadal Batle. El Diari de Balears publica un especial amb articles d’amics i coneguts sobre la seua figura. El que jo hi he escrit diu això:



    El dia que Nadal es va equivocar

    El recorde. El dia que vaig veure que Nadal s’equivocava. I val a dir que em va servir de molt. Com que ell sempre tenia raó quan portàvem una estona discutint jo li podia dir: "com a mínim una volta et vas equivocar!". Era una defensa final, a la desesperada, contra un savi tan descomunal com ell.

    Va passar a Prada de Conflent, diria que l’any 1995, any que em sembla que és el famós any que Nadal Batle s’hi va presentar amb aquella maquinota que en deien el primer Mac portable i que malgrat que pesava una tona ell havia carretejat, si no recorde malament, per un llarg viatge per Austràlia -no n’estic segur d’això darrer però.

    Aquell any havíem començat VilaWeb i jo li vaig demanar que en fes la presentació en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. La va fer però va dir tot el contrari del que jo volia i li havia demanat. Començant per afirmar, que ho va fer, que això d’internet no funcionaria mai. Li ho vaig fer pagar moltes voltes des d’aleshores però per sempre més em vaig quedar admirat de la seua independència d’esperit. Ramon Barnils me’n va fer una de semblant i m’està bé recordar-los a tots dos junts perquè jo en Nadal el vaig conèixer per en Ramon i perquè sovint els enyore pensant quanta falta ens fan enmig de la confusió d’avui.

    Quan va morir algú em va telefonar a primera hora del matí. Lamenta no recordar qui era, però aquell dia em sembla que era festa o cap de setmana o alguna cosa així perquè jo encara dormia i vaig quedar completament estabornit per la notícia. Nadal portava temps molt fi intel·lectualment i allò era un colp excessiu. Vivia indignat per la baixesa d’alguns atacs però alhora molt tranquil i segur d’ell mateix i del munt de projectes que portava entre mans, en algun dels quals m’havia embolicat a mi. I començava a escriure millor que mai i a explicar coses millor que mai. Recorde que vaig agafar un llibre qualsevol de Joan Fuster de l’estanteria i vaig llegir una estona per a sobreposar-me però em va ser difícil evitar pensar que Mallorca i tot el país acabàvem de perdre massa d’hora una veu que podia haver estat successora digna de Fuster. Entre altres coses perquè tenia la mateixa llibertat de pensament que l’escriptor de Sueca i, a més, pràcticament mai s’equivocava."

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Baralla al metro

    Publicat el 5 de desembre de 2007 per vicent

    Tres persones roben un mòbil al vagó un vaig jo. Jo no veig res, vaig amb els cascos posats sentint música. De sobte, però, una colla de gent es posa a repartir bufetades de valent contra aquells tres. Em sorprenc i m’alce a veure si puc aturar la baralla, jo i més gent. Em deixa estupefacte veure que els tres lladres, que efectivament a la fi s’aclareix que han robat un mòbil a una senyora, es deixen pegar. Literalment. Són grans i jo no m’atreviria a pegar-me amb ells i tanmateix reben els colps d’aquells que els peguen amb els braços caiguts, renunciant a defensar-se. Finalment aconseguim aturar la baralla i arriben uns guàrdies de seguretat que se’ls emporten. Segueixen tranquils, ells. Supose que ho tenen ben estudiat i que, per algun motiu legal, els resulta important no barallar-se. Torne a engegar l’iPod però l’apague atordit. He quedat corprès.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    El País ferm candidat a guanyar el premi al bloc més cutre d’Espanya

    Publicat el 3 de desembre de 2007 per vicent

    Curiosament el post amb el qual podrien guanyar el premi el publiquen com a editorial del diari en paper. Tinc curiositat per saber qui pot haver escrit una cosa tan primària, mal escrita, rància i manipuladora. Sóc conscient que la manifestació de dissabte ha posat dels nervis als sociates però no m’esperava pas una plasmació tan concreta i de tant baix nivell en un lloc com aquest.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Catalunya rebenta

    Publicat el 2 de desembre de 2007 per vicent

    Hi ha dies que l’excepcionalitat dels fets t’obliga a inventar. Avui n’ha estat un, sense dubte. La imatge necessària i obligatòria era el carrer ple de gent però també hi havia els organitzadors, la capçalera i la presència de Maragall -enormement significativa (en aquest cas però també compta el fet que com que hi ha anat mig d’incògnit hi ha poc testimoni de la seua presència i ja que nosaltres la tenim, gràcies a Martí Estruch, l’havíem de ressaltar). Com que tot no cabia ens hem inventat a correcuita una portada amb doble filera de fotografies, que no havíem usat mai. Però crec que ha quedat molt bé.


    El titular ha mogut una miqueta de polèmica entre alguns lectors que l’han trobat frívol, acostumats a l’estil volgudament fred del nostre diari. A mi en canvi m’ha semblant francament descriptiu. He vist passar tota la manifestació per davant dels meus ulls i el que jo he entès és que aquest país ja rebenta pels descosits i que només ens cal decisió i lideratge.

    Finalment m’agradaria remarcar que avui és un dia que estic orgullós de la redacció de VilaWeb. Érem sis periodistes en la manifestació i un més, Martí Crespo, coordinant des de la redacció i em sembla que el treball ha valgut la pena ja que oferim una informació molt completa i ben elaborada i a més l’hem ofert de forma molt ràpida (Disculpeu l’autobombo: deu ser el cansament a aquestes hores de la nit ja…)

    Publicat dins de Periodisme | Deixa un comentari