Nadal Batle
Deixa un comentariAvui fa deu anys justos de la mort de Nadal Batle. El Diari de Balears publica un especial amb articles d’amics i coneguts sobre la seua figura. El que jo hi he escrit diu això:
El recorde. El dia que vaig veure que Nadal s’equivocava. I val a dir que em va servir de molt. Com que ell sempre tenia raó quan portàvem una estona discutint jo li podia dir: "com a mínim una volta et vas equivocar!". Era una defensa final, a la desesperada, contra un savi tan descomunal com ell.
Va passar a Prada de Conflent, diria que l’any 1995, any que em sembla que és el famós any que Nadal Batle s’hi va presentar amb aquella maquinota que en deien el primer Mac portable i que malgrat que pesava una tona ell havia carretejat, si no recorde malament, per un llarg viatge per Austràlia -no n’estic segur d’això darrer però.
Aquell any havíem començat VilaWeb i jo li vaig demanar que en fes la presentació en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. La va fer però va dir tot el contrari del que jo volia i li havia demanat. Començant per afirmar, que ho va fer, que això d’internet no funcionaria mai. Li ho vaig fer pagar moltes voltes des d’aleshores però per sempre més em vaig quedar admirat de la seua independència d’esperit. Ramon Barnils me’n va fer una de semblant i m’està bé recordar-los a tots dos junts perquè jo en Nadal el vaig conèixer per en Ramon i perquè sovint els enyore pensant quanta falta ens fan enmig de la confusió d’avui.
Quan va morir algú em va telefonar a primera hora del matí. Lamenta no recordar qui era, però aquell dia em sembla que era festa o cap de setmana o alguna cosa així perquè jo encara dormia i vaig quedar completament estabornit per la notícia. Nadal portava temps molt fi intel·lectualment i allò era un colp excessiu. Vivia indignat per la baixesa d’alguns atacs però alhora molt tranquil i segur d’ell mateix i del munt de projectes que portava entre mans, en algun dels quals m’havia embolicat a mi. I començava a escriure millor que mai i a explicar coses millor que mai. Recorde que vaig agafar un llibre qualsevol de Joan Fuster de l’estanteria i vaig llegir una estona per a sobreposar-me però em va ser difícil evitar pensar que Mallorca i tot el país acabàvem de perdre massa d’hora una veu que podia haver estat successora digna de Fuster. Entre altres coses perquè tenia la mateixa llibertat de pensament que l’escriptor de Sueca i, a més, pràcticament mai s’equivocava."
D’entrada considere que hi ha molta gent que continua donant pensament actiu. Sense anar molt lluny, Llorenç Valverde, Bibiloni, i d’altres, insulars o continentals.
En la meua època d’estudiant, Nadal, fou director de l’escola superior d’arquitectura de Vlc. Mira si estaria fotuda la cosa que cap arquitecte volia accedir a ser director. Nadal mamprengué el tema i desllorigà l’afer. No hi ha cap dubte que era un gestor collonut. Allà tenia en el departament d’"Ampliació de MATEMÀTIQUES" gent del PCE, que era/és d’un españolisme ferotge. La deretxa, ni te cuento, i aquest és un punt a resoldre urgentment, per la projecció internacional que té la UPV i l’ús privatiu que en fa el PPCV i que és una mena de pedrera del dit partit. La vessant nacional, d’en Batle, en aquella època no li la vaig saber endevinar. Li la desconeixia, el que demostra que el seu pas per allà fou silent en aquest aspecte. Supose que, donades les circumstàncies, optà per aquí. El que no em cap dubte és que el seu pas per Vlc, li va fer obrir els ulls, més encara, si cap. Pels anys 86-88 coincidíem força a Manises, doncs jo anava pràcticament cada setmana a les Illes, i ell, òbviament també. Ja col·laborava a El Temps, etc i d’altres publicacions nostres. Era l’època del "barco rejilla" i d’altres galindaines mallorquines que fan més mal que bé.