“Un quadre es mostra tot d’una vegada. Quan llegeixo un llibre, escolto música o veig una pel·lícula, experimento aquestes obres en el temps. Una novel·la, una simfonia, un llargmetratge només tenen significat com una seqüència de paraules, notes i fotogrames. Per moltes hores que transcorren, un quadre no experimentarà cap augment o pèrdua d’una part
?Totes les arts provenen de la mateixa arrel. Per tant, totes les arts són idèntiques. Però allò més misteriós i més engrescador és que els ?fruits?, tot i venir de la mateixa font, són diferents.? Això deia Kandinsky en un petit article del seu llibre El futur de la pintura. Sempre he pensat que l?impuls
Deia Auden que ?Llegir és traduir, perquè les experiències de dues persones sempre són diferents. Un mal lector és com un mal traductor: interpreta literalment quan hauria de parafrasejar i parafraseja quan hauria d?interpretar literalment. En aprendre a llegir bé, l?erudició, tot i que és valuosa, és menys important que l?instint; hi ha grans erudits
?Se empeñó en que yo aprendiera inglés porque necesitaba al menos un lector en el que probar su novela mientras la escribía. A veces pienso que me hizo leer los libros que hacían falta y me preparó para que yo pudiera comprender con claridad qué era lo que estaba buscando, sin perder, de todos modos,
Si haguéssim d?explicar l?impacte que a les darreries dels 70 va suposar l?arribada del boom hispano-americà, un temps en què alguns velàvem les primeres armes literàries, potser seria útil establir un paral·lelisme amb la sorpresa que en aquest canvi de mil·leni ha portat el redescobriment de la literatura centroeuropea. Hi ha, però, diferències substancials que