El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
RETALLS LITERARIS (XVII): Els quadres segons Siri Hustvedt.
“Un quadre es mostra tot d’una vegada. Quan llegeixo un llibre, escolto música o veig una pel·lícula, experimento aquestes obres en el temps. Una novel·la, una simfonia, un llargmetratge només tenen significat com una seqüència de paraules, notes i fotogrames. Per moltes hores que transcorren, un quadre no experimentarà cap augment o pèrdua d’una part d’ell mateix. No té començament, ni centre, ni final. M’agrada la pintura perquè en la seva immutable immobilitat sembla existir fora del temps com cap altre art. Quant més visc, més gran és el meu desig de deixar suspès el món i capturar el present abans que se l’empassi el segon següent i es converteixi en passat. Un quadre crea la il·lusió d’un present etern, un lloc on posar la mirada com si per art de màgia s’hi hagués aturat el rellotge.”
Los misterios del rectángulo
Barcelona, Circe Ediciones, 2007.
(Traducció del fragment: X. R. Trigo)
Un llibre extraordinari!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quin plaer gaudir d’un bon quadre, i ni ha molts al llarg de la teva vida, salutacions
Bon dia Xulio!
I no només això, perquè un quadre, a vegades, no és el quadre que veus sinó els que amaga. Alguna cosa així com els palimpsests.
Salut!
Art i literatura… les meves dues passions. Uf, i els quadres, aquelles pintures que tenen una bellesa impossible, que es reconeixen en la seva immesurable presència. El temps, el mar, el crit, tot es desperta i roman davant nostres, i després oblidem que ho hem viscut tot, i la emoció és tan terrible i profunda que no som capaços de dir res més.
t’aniré seguint!
M.
Que la màgia dels dies que s’allarguen i s’escurcen any rera any, com un batec de cor, amb sincronia perfecte – que diria na Carme- Laura, t’acompanyi i tu ens puguis continuar oferint aquestes pàgines de violí des del terrat de la mirada llarga.