Traduir, fer d’editor dels altres, donar a conèixer la seva obra en altres llengües, pot arribar a ser una tasca tan gratificant com publicar llibres propis. Avui us deixo el pròleg que he escrit per a la meva traducció d’El rostre de la terra, de Cesáreo Sánchez Iglesias, un dels poetes gallecs més notables dels
Es diu sovint que traduir és una traïció a l’obra original. No objectaré res a aquesta idea, però apuntaré d’altres. Traduir és també recrear, interpretar un text que ens ha colpit, una història que ens agradaria haver imaginat a nosaltres. I, sobretot, traduir és també una manera de llegir. Fa molts anys, quan em dedicava
Deia Auden que ?Llegir és traduir, perquè les experiències de dues persones sempre són diferents. Un mal lector és com un mal traductor: interpreta literalment quan hauria de parafrasejar i parafraseja quan hauria d?interpretar literalment. En aprendre a llegir bé, l?erudició, tot i que és valuosa, és menys important que l?instint; hi ha grans erudits