Davant l’immens destarifo de l’apagada de Barcelona, cal que ens sapiguem posar a lloc. Ara més que mai, NO A LA MAT. No a l’excusa de les necessitats i de les línies fortes i segures.Aquest estiu hem pogut comprovar com en són de tramposos els governants i els de les elèctriques i els empresaris associats.Els
Imprescindible. Otegi al carrer. Signem al web per empènyer el camí de la pau i la llibertat a Euskal Herria.Ah! I cal tancar l’Audiéncia Nacional. Qui ho farà? Qui ho demanarà? Qui ho posarà com a condició per parlar de democràcia a l’Estat espanyol o a España?
Davant del segrest del darrer número de El Jueves, només cal que ens deixem de més romanços i accelerem el camí cap a la independència, el camí lluny d’España (i France) i els nostres “españoles” -de tota la gama de color, ja sigui més intensa o més descolorida. Per entendre’ns, més españolista o més autonomista-.
La setmana passada es va saber la intenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de declarar el conjunt de les adoberies de Vic com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Com acostuma a passar, una declaració, una iniciativa d’aquest tipus provoca, en l’àmbit polític i institucional, una doble sensació. Per una banda -i
Acabàvem de sopar a la terrassa, fosquejava, i al fons de l’hort, en una de les parets, s’hi veia una llumeta. Ho serà? Serà una cuca de llum? Ràpidament ens hi hem atansat. Ja no podia ser un reflex. Tampoc els ulls de cap gat. No hi havia dubte, era una lluerna, una cuca de
Si tot es confirma, al Consell Comarcal d’Osona hi haurà una nova majoria, formada pel PSC i CiU. Pel que es diu i s’escriu, una majoria per sorpresa. Per a alguns fins i tot una traïció entre les esquerres. Per a uns altres, una cessió al xantatge de CiU de Vic. Per a uns altres