L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Davant l’immens destarifo de l’apagada de Barcelona, cal que ens sapiguem posar a lloc. Ara més que mai, NO A LA MAT. No a l’excusa de les necessitats i de les línies fortes i segures.
Aquest estiu hem pogut comprovar com en són de tramposos els governants i els de les elèctriques i els empresaris associats.
Els governants ens venen una campanya de sostenibilitats -que res té a veure amb els sostenidors- a base de promocionar l’aire condicionat a manta, això sí, sostenible. O sigui, ens tracten novament de ximples. Poseu i tingueu aire condicionat, però no n’exagereu l’ús, que llavors no sera sostenible. En canvi, si el poseu a 25ºC, els beneficis de les elèctriques se sostindran, i si amb la propaganda se’n posen més, hi haurà un creixement dels beneficis sostingut -o sigui, que no caurà-.
Els de les elèctriques REE i Endesa, també estan per prendre’ns el número. Són les empreses amb més benefici -un creixement sostingudament imparable des de fa dècades- i ara que ha petat tot, surten amb tota la barra -i el somrís de hiena inalterable- i diuen que cal fer una millora de les línies, les estacions, les subestacions i el sumsuncorda. Llàstima que amb tants beneficis, ISO2000, influències polítiques i tants més avantatges no hagin tingut temps per fer les millores, pensar solucions als problemes i servir a la gent, a les persones. Només serveixen als que juguen amb ells a la borsa -a veure qui en guanya més!-.
I finalment, els empresaris de les diferents federacions, sempre amatents a guanyar més, a pressionar més i a flexibilitzar tot allò que els fa nosa. Diuen que no se’ls ha tractat bé. Pobrets.
Algú diu que pot haver estat provocat per pressionar per millorar les infraestructures i així augmentar el negoci. Això afavoriria històries com les línies MAT que es volen instal·lar arreu del país. També afavoriria el seu debat sobre la necessitat de tornar a la nuclear.
I tots sabem que de multes, realment, ningú s’atrevirà a imposar-ne. Només cal veure el cas dels incendis del 1994. Un autèntic escàndol.
Per això, avui més que mai, fem costat a la gent que lluita contra la MAT al Rosselló, a la Costera, a Osona o al Pla de l’Estany o a l’Empordà. I comencem a muntar un model alternatiu de consum i de vida que no ens obligui a la dependència elèctrica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre hi ha els voltors de torn que s’aprofiten de qualsevol situació per justificar els seus interessos. No és el primer cop que algun polític justifica la MAT a partir de la manca de funcionament (i de planificació) del sistema energètic actual. Ja va passar quan la tramuntana i els aiguats van fer caure una línia elèctrica a l’Alt Empordà.
No vull ser mal pensat, però gairebé sembla que l’apagada sigui feta expressament per tenir la coartada que els falta…