L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Canvis de cromos, o la manca d’ètica en la política
Si tot es confirma, al Consell Comarcal d’Osona hi haurà una nova majoria, formada pel PSC i CiU. Pel que es diu i s’escriu, una majoria per sorpresa. Per a alguns fins i tot una traïció entre les esquerres. Per a uns altres, una cessió al xantatge de CiU de Vic. Per a uns altres més, un pacte antinatura. Per a mi, una nova mostra que la política, fins i tot la local i la comarcal, és un canvi permanent de cromos entre parts interessades i amb un profund desinterès per la gent, la societat, els pobles i les mateixes comarques. I no diguem la nació.
Avui, ERC i ICV s’autoimmolen, s’esquincen els vestits -cars- de polítics oportunistes. Els mateixos que pacten a qualsevol preu -o millor, a molt bon preu!- un acord a l’ajuntament de Vic, avui es queixen, però només perquè no els han convidat al banquet -allò que el meu avi, en altres temps, en deia “una merienda de negros”- i diuen frases profundes sobre les polítiques socials (?) fetes en els darrers anys, sobre el servei al poble. Mare de déu! Però si ells ja tenien els càlculs fets sobre els càrrecs que es repartirien -alguns es veu que ahir, al mateix Consell Comarcal, deien que tot estava controlat!-. La veritat, no em fan cap llàstima. Tenen el mateix model polític: el de la repartidora per conveniència. I, de fet, als d’ERC, potser els hauran fet un favor, així podran fer-se la víctima i intentar tornar a convèncer algú.
L’altre detall que vull destacar -i que si es confirma, en parlaré amb més calma- és del possible càrrec de vicepresident del Consell Comarcal d’Osona del flamant alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila. Buscarem a l’hemeroteca els seus atacs als pactes d’ERC amb el PSC -Maragall, Montilla, Zapatero-. La seva fòbia als socialistes, quasi ratllant el racisme. El seu oblit del que ha fet CiU permanentment. Ara, ell mateix serà una mà dreta -com ha de ser- d’un president sociata.
La credibilitat dels polítics ja no existeix.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sabem que és l’Ovidi!!!
De la resta, què dir?
Té alguna cosa a veure aquest tipus de política amb les necessitats de la població?
Ètica i política, no és cap sorpresa, paraules antagòniques des de sempre.
No cal esglaiar-se, ho hem vist, ho veiem i seguirem veient’ho.
I es queixen de l’abstenció. Només necessiten el vot per veure’s més autoritzats a interpretar el sentit dels nostres vots. Inclús s’atreveixen a interpretar l’abstenció i la utilitzen sempre de la forma que més els convé.
I és que qui es va ilusionar amb l’arribada de la democràcia ara se sent enganyat quan aquesta és limita a donar patent de cors a través d’un vot que, des del moment que entra a l’urna, ja no n’és propietari qui l’ha dipositat.