Rius de rocs
A la base del Gra de Fajol, al circ d’Ulldeter, fa només uns 10.000 anys hi corria una mena de riu, ample i poderós. Era, però, un riu ben especial, format per pedres i gel.
Durant el període Tardiglacial (després de l’última gran glaciació), el clima als Pirineus era fred i sec. La combinació d’aquests factors feia que, d’una banda, i a causa dels fenòmens de gelivació, al peu de crestes i parets s’hi acumulessin grans masses de blocs de pedra (alguns de diversos metres de diàmetre). D’altra banda, la manca de precipitacions abundants impedia la formació de glaceres, però el fred permetia que entre els blocs hi hagués permanentment gel. Aquesta massa de gel i blocs, es desplaçava lentament pendent avall, seguint les concavitats del terreny, formant allò que hom anomena les glaceres rocalloses.
Un cop fos el gel intersticial, encara avui són ben visibles en força llocs dels Pirineus (sobretot allà on les roques són granits o gneis) les formes lobulars típiques que prenien aquests rius de rocs a mida que lliscaven. Això sí, és millor mirar-ho a vista d’ocell, com per exemple des de la carena del Gra de Fajol.
* * * * * * * *
La imatge es va prendre el 16 de juny de 2007, des de prop del refugi d’Ulldeter. Aquell dia, en el camí del coll de la Marrana, hi floria l’herba del vent groga,la saxífraga geranioide, la saxífraga pubescent, l’homògine, la prímula latifòlia, la prímula integrifòlia, l’herba pedrera, la vitaliana, l’andròsace càrnia, la genciana pirinenca, la pastorella, la búgula piramidal, la draba aizoide, el ranuncle pirinenc, la violeta palustre, etc., etc., etc.